Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cardoso M.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cardoso M.. Mostrar tots els missatges

diumenge, 31 de gener del 2016

CARDOSO, Manuel (1566-1650) - Missa 'Miserere Mihi Domine'

Georges de La Tour - Saint Sebastian Tended by Irene (c.1630)
Obra de Georges de La Tour (1593-1652), pintor francès (1)



- Recordatori de Manuel Cardoso -
En el marc de la celebració del seu 450è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Georges de La Tour (Vic-sur-Seille, 13 de març de 1593 - Lunéville, 30 de gener de 1652) va ser un pintor francès. A partir de 1616 apareix documentat a Lorraine, data en què es creu que va poder realitzar un viatge a Itàlia. El 1620 es va traslladar a Lunéville residència de l'amant del Duc de Lorena i de la Cort. A partir d'aquest moment va treballar amb continuïtat en aquesta ciutat, fins i tot després de l'annexió del Ducat a França el 1638. Va ser un artista molt actiu que va assolir una gran notorietat, però del qual es conserven escasses obres, ja que avui només es coneixen uns 50 quadres. Es considerat com un dels millors seguidors de la línia naturalista de Caravaggio. Les seves primeres obres de joventut, El pagament dels deutes i l'aiguafort El tocador de trompeteta, el situen al costat dels protagonistes del naturalisme, en la millor línia romana. Només hi ha dues obres datades amb absoluta seguretat, El penediment de Sant Pere, de 1645, i La negació de Sant Pere, de 1650. Els cèlebres nocturns s'atribueixen a l'última etapa de la seva vida. En aquesta línia es troben les seves Magdalenes, Sant Josep fuster i Sant Sebastià. Tant les seves pintures religioses com els seus quadres de gènere es caracteritzen per composicions construïdes mitjançant volums plans i geomètrics i pels estudis de llum que envolten els personatges que alhora serveixen per definir l'espai. La llum l'utilitzava de diverses formes; amb obres clares i diürnes, com Sant Jeroni penitent o El trampós, o amb forts contrastos de clarobscurs però situant els focus de llum a l'interior del mateix quadre, a diferència de l'obra de Caravaggio que són exteriors i indefinits. Al seu Sant Josep fuster el focus de llum és la vela que sosté el nen. Aquesta tendència s'aguditza en els seus nocturns, servint al pintor per aïllar i concentrar-se en allò fonamental de l'obra, deixant la resta entre tenebres. Sovint va pintar diferents variacions d'un mateix tema, i la seva producció és relativament petita. El seu fill Étienne (1621-1652) va ser el seu deixeble, i actualment es fa difícil distingir les obres de l'un o de l'altre. Ell i la seva família van morir d'una epidèmia el gener de 1652.




Parlem de Música...

Manuel Cardoso (Fronteira, 1566 - Lisboa, 24 de novembre de 1650) va ser un compositor portuguès. Des del 1574 o 1575 va estudiar música i teoria al cor de l'escola de la Catedral d'Évora, probablement amb Manuel Mendes. El dia 1 de juliol de 1588 va entrar al Convent do Carmo de Lisboa. Va assolir el càrrec de mestre de capella i de sub-prior del Carmo. El seu nom es va fer famós a Portugal per la seva música però també per la seva religiositat rebent l'honor públic del Rei João IV. El 1625 va dedicar, precisament, el primer dels seus llibres de misses al rei. A partir d'aleshores va seguir publicant música en diverses col·leccions de misses i motets. Més endavant, en un viatge a Madrid del 1631, va aconseguir el patrocini del Rei Felip IV d'Espanya a qui va dedicar el seu tercer llibre de misses (1636). Moltes de les seves obres es van perdre durant el terratrèmol que va arrasar Lisboa el 1755. Va morir en aquesta ciutat el novembre de 1650.

OBRA:

Vocal religiosa:

all printed works published in Lisbon:
Cantica BMV, 4, 5vv (1613); ed. in PM, ser.A, xxvi (1974)
Missae, 4–6vv, lib.1 (1625); ed. in PM, ser.A, v–vi (1962–3)
Missae, 4–6vv, lib.2 (1636); ed. in PM, ser.A, xx (1970)
Missae de BVM, 4–6vv, lib.3 (1636); ed. in PM, ser.A, xxii (1973)
Livro de varios motetes, officio da semana santa e outras cousas, 4–6vv (1648); ed. in PM, ser.A, xiii (1968)
6 motets, 4vv: Lisbon, Biblioteca do Museu Nacional de Arqueologia

Obra perduda:

5 masses;
Magnificat;
2 Te Deum settings;
Salve regina;
5 vesper psalms;
2 villancicos: listed in JoãoIL

Font: En català: Manuel Cardoso (1566-1650) En castellano: Manuel Cardoso (1566-1650) In english: Manuel Cardoso (1566-1650) - Altres: Manuel Cardoso (1566-1650) 



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

I wonder what the seventeenth-century Portuguese composer Manuel Cardoso(1566-1650), for most of his life a monk at a Carmelite monastery in Lisbon, would have made of the idea that his music would enjoy a revival in the 1990s? This recording of his Missa Miserere mihi Domine (a first) from the Ensemble Vocal Europeen is a further – and very welcome – contribution to our knowledge and appreciation of the flowering of sacred polyphony in Portugal in the first half of the seventeenth century, music that, seen in a wider European context, seems “out of phase with its time” (to quote the accompanying notes). With music as fine as this, however, any latter-day perception of an unbroken line of musical progress seems completely irrelevant. The penitential nature of the chant on which this Mass is based is reinforced here by the choice of two wonderfully gloomy motets that are interpolated as if for performance at the Elevation and the Communion respectively, though that may not have been their original function. In particular, “Sitivit anima”, more usually associated with the Requiem Mass, is one of those marvellously expressive texts that so inspired Iberian composers, and Cardoso’s setting, highly reminiscent of Victoria with its never-ending sequence of suspensions, is up there with the best. Only the more straightforward, five-voice Magnificat lightens the tone of a disc that otherwise wallows in glorious misery. Throughout, Herreweghe and his European choir sing superbly, responding sensitively to the words – notably in the longer movements of the Mass which are too often performed perfunctorily – and creating a full and sonorous sound that well suits Cardoso’s music. Full credit, too, to Herreweghe – and the Harmonia Mundi technicians – for achieving such an exceptionally satisfactory balance between the voice parts. A must for all Iberian enthusiasts, present and future.'

GRAMOPHONE (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Ensemble Vocal Européen; Philippe Herreweghe
RECICLASSICAT: CARDOSO, Manuel (1566-1650)
AMAZON: CARDOSO, M. - Missa Miserere mihi Domine & Magnificat
SPOTIFY: CARDOSO, M. - Missa Miserere mihi Domine & Magnificat



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

diumenge, 23 de novembre del 2014

CARDOSO, Manuel (1566-1650) - Requiem

Agnolo Bronzino - The Deposition of Christ (1553)
Obra d'Agnolo di Cosimo "Il Bronzino" (1503-1572), pintor italià (1) 



- Recordatori de Manuel Cardoso -
En el dia de la commemoració del seu 364è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Agnolo di Cosimo (Florència, 17 de novembre de 1503 - Florència, 23 de novembre de 1572), generalment conegut com Il Bronzino, o Agnolo Bronzino (erròniament, en el passat, també se li van atribuir els noms d'Agnolo Tori i d'Angelo (Agnolo) Allori), fou un pintor manierista italià de Florència. L'origen del seu sobrenom, Bronzino, és desconegut, però podria derivar del color bru de la seva pell, o bé de la forma que donava a molts dels seus retrats. S'ha suggerit que tenia la pell bruna com a símptoma de la malaltia d'Addison, una afecció de les glàndules adrenals que sovint causa una excessiva pigmentació de la pell. Segons el seu amic Vasari, inicialment va ser deixeble de Raffaellino del Garbo, i després de Pontormo, qui va ser la principal influència en el seu estil i a qui sempre va reverir. Pontormo el va retratar quan encara era un nen en el quadre Josep a Egipte, actualment a la National Gallery de Londres. Les seves obres religioses presenten sovint posats i gestos elegants, com per exemple en El martiri de Sant Llorenç (1569), en la qual gairebé cadascuna de les extraordinàriament contorsionades postures pot ser resseguida en l'obra de Rafael o de Miquel Àngel, a qui Bronzino idolatrava. Quan va intentar transmetre una emoció intensa, el seu manierisme no resulta gens convincent, fregant l'academicisme. L'habilitat de Bronzino amb el nu es va desplegar completament en la cèlebre Venus, Cupid, la Follia i el Temps, que incorpora un punyent erotisme sota el pretext d'una al·legoria moralitzant. Entre altres obres importants cal citar els frescos per a la capella del Palazzo Vecchio i el disseny de diversos tapissos sobre La història de Josep, per al mateix palau. Va morir a Florencia el novembre de 1572.

Font: En català: Agnolo di Cosimo (1503-1572) En castellano: Agnolo di Cosimo (1503-1572) In english: Agnolo di Cosimo (1503-1572) - Altres: Agnolo di Cosimo (1503-1572) 



Parlem de Música...

Manuel Cardoso (Fronteira, 1566 - Lisboa, 24 de novembre de 1650) va ser un compositor portuguès. Des del 1574 o 1575 va estudiar música i teoria al cor de l'escola de la Catedral d'Évora, probablement amb Manuel Mendes. El dia 1 de juliol de 1588 va entrar al Convent do Carmo de Lisboa. Va assolir el càrrec de mestre de capella i de sub-prior del Carmo. El seu nom es va fer famós a Portugal per la seva música però també per la seva religiositat rebent l'honor públic del Rei João IV. El 1625 va dedicar el primer dels seus llibres de misses al Rei João IV. A partir d'aleshores va seguir publicant música en diverses col·leccions de misses i motets. Més endavant, en un viatge a Madrid el 1631, va aconseguir el patrocini del Rei Felip IV d'Espanya a qui va dedicar el seu tercer llibre de misses (1636). Moltes de les seves obres es van perdre durant el terratrèmol que va arrasar Lisboa el 1755. Va morir a Lisboa el novembre de 1650.

OBRA:

Vocal religiosa:

all printed works published in Lisbon:
Cantica BMV, 4, 5vv (1613); ed. in PM, ser.A, xxvi (1974)
Missae, 4–6vv, lib.1 (1625); ed. in PM, ser.A, v–vi (1962–3)
Missae, 4–6vv, lib.2 (1636); ed. in PM, ser.A, xx (1970)
Missae de BVM, 4–6vv, lib.3 (1636); ed. in PM, ser.A, xxii (1973)
Livro de varios motetes, officio da semana santa e outras cousas, 4–6vv (1648); ed. in PM, ser.A, xiii (1968)
6 motets, 4vv: Lisbon, Biblioteca do Museu Nacional de Arqueologia

Obra perduda:

5 masses;
Magnificat;
2 Te Deum settings;
Salve regina;
5 vesper psalms;
2 villancicos: listed in JoãoIL

Font: En català: Manuel Cardoso (1566-1650) En castellano: Manuel Cardoso (1566-1650) In english: Manuel Cardoso (1566-1650) - Altres: Manuel Cardoso (1566-1650)



Parlem amb veu pròpia...

Manuel Cardoso pertany a la desconeguda i tardana escola portuguesa de compositors renaixentistes. Tardana perquè la seva plenitud va esdevenir a mitjans del segle XVII, un temps en què les grans potències musicals europees ja havien mudat el seu estil vers a nous arguments, especialment enlluernats per Monteverdi i l'escola veneciana. Tot i que pocs països van quedar al marge d'aquestes innovacions musicals Portugal, geogràficament situada a l'extrem oest del continent, va seguir durant quasi un segle fidel, en termes generals, a l'herència de Palestrina. Dels quatre compositors més destacats d'aquell territori, Estêvao de Brito (c.1575-1641), Filipe de Magalhaes (c.1571-1652), Duarte Lôbo (1565-1646) i el Frare Manuel Cardoso (c.1566-1650), va ser precisament aquest últim qui millor va saber conjugar l'estil antic amb el primer ressò modernitzador dotant la seva música d'un estil característic i propi. La música de Cardoso, que podrem explorar en detall i extensament en aquest Rèquiem en Fa major a sis veus i de 1625, demostra la contínua vitalitat de les tècniques contrapuntístiques tradicionals juntament amb cànons més virtuosos tot i la contenció del conjunt. En essència, aquesta obra coral a capella és herència directa del stile antico i ens permet descobrir un fet diferencial dins de la història de la música, el de la velocitat amb què els diferents territoris van evolucionar musicalment, és a dir, de forma substancialment diferent!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

Manuel Cardoso: Requiem

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!