SCHUMANN, Georg Alfred (1866-1952) - Preis-Symphonie (1887)

Obra de József Rippl-Rónai (1861-1927), pintor hongarès (1)

- Recordatori de Georg Alfred Schumann -

En el dia de la commemoració del seu 64è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

József Rippl-Rónai (Kaposvár, 23 de maig de 1861 - Kaposvár, 25 de novembre de 1927) va ser un pintor hongarès i un dels més importants pintors moderns d'Hongria. Després dels seus estudis de secundària va viatjar a Budapest, on es va graduar en farmàcia. El 1884 va viatjar a Munic on va estudiar pintura a l'Acadèmia de Belles Arts. Dos anys més tard va obtenir una beca que li va permetre traslladar-se a París. Allà va estudiar amb Munkácsy, un important pintor realista hongarès. El 1888 va conèixer als membres del grup Les Nabis i sota la seva influència va pintar la seva primera obra important, La taverna a Pont-Aven, un treball de profund sentiment i notable per la seva atmosfera tenebrosa. No obstant, el seu primer gran èxit va arribar amb el quadre La meva àvia (1894). Més tard va tornar a Hongria, on al principi va tenir una recepció freda per part dels crítics, però amb el temps va aconseguir un enorme èxit gràcies a la seva exposició titulada "Rippl-Rónai Impresiones 1890-1900". La seva opinió era que l'artista 'no era només l'obra que produïa, sinó també la seva forma de viure'. Els darrers anys es va interessar pel disseny fet que va motivar encàrrecs com la decoració del Palau d'Andrássy (Budapest). Entre els anys 1911 i 1913 les seves exposicions a Frankfurt del Main, Munic i Viena van tenir un gran èxit. La seva última gran obra va ser un retrat del seu amic Zorka del 1919. Poc després es va retirar definitivament a Kaposvár on va morir el novembre de 1927.

Font: En català: No disponible - En castellano: József Rippl-Rónai (1861-1927) - In english: József Rippl-Rónai (1861-1927) - Altres: József Rippl-Rónai (1861-1927)

---

Parlem de Música...

Georg Alfred Schumann (Königstein, 25 d'octubre de 1866 - Berlin, 23 de maig de 1952) va ser un director i compositor alemany. Es va formar a al violí amb el seu pare Clemens Schumann (1839-1918) i a l'orgue amb el seu avi. Ben aviat, als 9 anys, va participar a l'orquestra de Königstein i als 12 va començar a treballar com a organista. Més tard es va traslladar a Dresden on va estudiar piano si bé ràpidament va viatjar a Leipzig on va entrar al conservatori i va estudiar composició amb Reinecke, Jadassohn i Zwintscher. Entre els anys 1890 i 1896 va ser director del Danzig Gesangverein i entre els anys 1896 i 1899 va ser el director del Bremen Philharmonische Gesellschaft. El 1900 va ser nomenat director de la Berlin Sing-Akademie amb el títol de 'professor reial'. Allà hi va romandre pràcticament la resta de la seva vida treballant com a professor, director i compositor. El 1907 va ser admès a la Preussische Akademie der Künste de la qual en va ser el president el 1934, i on va treballar com a professor entre els anys 1913 i 1945. La seva obra més coneguda, l'oratori Ruth, va patir la intolerància del nazisme motivant el seu aïllament musical durant el Tercer Reich. Va morir a Berlín el maig de 1952.

OBRA:
(selective list)
for fuller list see Biehle (1925)

Vocal secular:

Choral orch:
Amor und Psyche, op.3;
Totenklage, op. 33;
Sehnsucht, op.40;
Das Tränenkrüglein, op.57;
David und Absalon, Ständchen, dramatische Burleske, op.70

Other:
Lieder;

Vocal religiosa:

Ruth, orat, op.50;

Instrumental:

Orch:
Zur Karnevalszeit, suite, op.22;
Variations on ‘Wer nur den lieben Gott lässt walten’, op.24, org, orch;
Variationen und Doppelfuge über ein lustiges Thema, op.30;
Serenade, op.34; Sym., f, op.42;
Variations on ‘Gestern Abend war Vetter Michel da’, op.77;
sym. poems, ovs., other syms.

Chbr:
Pf Qnt, e, op.18;
Vc Sonata, op.19;
Pf Qt, f, op.29
pf pieces

Org:
Passacaglia über BACH, op.39;
10 Chorale Preludes, op.77

Font: En català: Georg Alfred Schumann (1866-1952) - En castellano: No disponible - In english: Georg Alfred Schumann (1866-1952) - Altres: Georg Alfred Schumann (1866-1952)

---

Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

No se trata de un músico fuera de circuito ni de un maldito ignorado en su tiempo. Georg Schumann vivió lo suficiente como para recorrer su curso de honores desde una infancia predispuesta a la música. En efecto, su padre y varios de sus once hermanos se dedicaron al arte sonoro y él pudo, tempranamente, llegar a dominar varios instrumentos y la técnica compositiva bajo la docencia de Reinecke. Una prolongada carrera que no quebraron los tremendos accidentes políticos y militares de su tiempo, lo llevó hasta la cátedra de Berlín y la dirección de la gloriosa Filarmónica con la que grabó los primeros discos de su historia. Su vejez fue premiada con insignias y conciertos conmemorativos, que reunieron a sus alumnos de tantos años y a reverentes conductores como el mismo Celibidache. Este denso currículo ha dejado en la penumbra su obra de compositor, acaso menos extensa de lo que podría haber sido, dada su proficua tarea docente y ejecutora. Tal vez haya colaborado con este destino penumbroso su sólida prudencia estética, que, con espíritu clásico y hálito romántico, nos lleva de Reger a Brahms y de éste a Beethoven, como la soleadas cumbres del sinfonismo alemán. Dos obras de distinto sesgo lo prueban. La muy juvenil Serenata (1886) se acerca a la propuesta brahmsiana de un género menor que aspira a ser sinfonía, y la Sinfonía del premio (1888) ya es obra madura y ambiciosa, de un formato que exige una gran firmeza estructural. Una respuesta a las solicitaciones de la época, formulada por un maestro que interrogó a la herencia del siglo XIX, tratando de cerca desde Liszt hasta Mahler.  

Blas Matamoro (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Münchner Rundfunkorchester; Christoph Gedschold
LAQUINTADEMAHLER: SCHUMANN, G. - Symphony in B Minor & Serenade

IMSLP: Georg Alfred Schumann (1866-1952)

CPDL: Georg Alfred Schumann (1866-1952)

SPOTIFY: SCHUMANN, G. - Symphony in B Minor & Serenade



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!