dilluns, 30 de maig del 2016

FARRENC, Louise (1804-1875) - Nonet in E flat major, Op.38 (1849)

Louis Buvelot - 'Mount Fyans' homestead (1869)
Obra de Louis Buvelot (1814-1888), pintor suís (1)


- Recordatori de Louise Farrenc -
En el dia de la celebració del seu 212è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Louis Buvelot (Morges, 3 de març de 1814 - Melbourne, 30 de maig de 1888) va ser un pintor suís. Fill de François Simeon Buvelot i de Jeanne-Louise née Heizer, es va formar a Lausanne amb Marc-Louis Arland abans de viatjar a París, on va estudiar amb Camille Flers. Poc després va emigrar durant un temps a Brasil on va treballar en una plantació de cafè amb el seu oncle. El 1840 es va traslladar a Rio de Janeiro on va conèixer l'emperador Dom Pedro II que va decidir comprar algunes de les seves primeres pintures. El 1843 es va casar i el 1852 va tornar a Suïssa on el 1856 va ser condecorat amb la medalla de plata per una pintura que va presentar a Berna. El 1864 va decidir emigrar a Austràlia, on es va instal·lar a Melbourne. Allà va treballar com a empresari i fotògraf sense deixar de pintar. El 1869 va vendre algunes de les seves obres a la National Gallery de Victoria i en posteriors exhibicions a Melbourne va ser condecorat. El seu treball de temàtica paisatgística va causar sensació i va influenciar el moviment artístic australià de l'Escola d'Heidelberg. Buvelot va seguir pintant la resta de la seva vida morint a Melbourne el maig de 1888.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Louis Buvelot (1814-1888) - Altres: Louis Buvelot (1814-1888)



Parlem de Música...

Jeanne-Louise [Dumont] Farrenc (Paris, 31 de maig de 1804 - Paris, 15 de setembre de 1875) va ser una pianista, professora i compositora francesa. Provinent d'una família d'artistes, el seu germà Auguste Dumont i el seu pare Jacques-Edme Dumont van ser escultors. Des de ben petita va mostrar un talent innat per l'art i la música. Als 15 anys va rebre classes d'orquestració i composició amb Reicha al Conservatori de París. El 1821 es va casar amb Aristide Farrenc, de qui va adoptar el cognom, motivant una momentània interrupció en la seva formació musical. No obstant i pocs anys després, va reiniciar la seva formació amb Reicha. A partir del 1825 i fins el 1839 va publicar, si bé de forma intermitent, les seves primeres obres, la majoria d'elles per a piano. Va ser durant la dècada del 1840 que va començar a explorar la música per a orquestra component les tres simfonies del seu repertori (1841, 1845 i 1847) que si bé van ser representades en diverses ciutats, no les va arribar a publicar. Ara bé, la seva fama va emanar de la seva obra de cambra la qual va gaudir de contrastada reputació tant de la crítica com del públic parisenc. Els seus dos quintets de piano (1839, 1840) i els seus trios de piano van marcar un punt d'inflexió en la seva carrera convertint-se en habituals del repertori del seu temps. El 1861 i el 1869 Farrenc va ser premiada amb el Chartier Prize per la seva contribució a la música de cambra. Paral·lelament, el 1842 va rebre el nomenament de professora de piano del conservatori, un càrrec que va mantenir fins el 1 de gener de 1873, l'any de la seva jubilació. Dos anys més tard, el setembre de 1875, va morir a París.

OBRA:

Instrumental:

Orch.:
Ov., op.23, 1834;
Ov., op.24, 1834;
Sym. no.1, c, op.32, 1841 [H, i/1];
Sym. no.2, D, op.35, 1845;
Sym. no.3, g, op.36, 1847 [H, i/3]

Chbr:
Variations concertantes sur un air suisse, pf, vn, op.20 (?1835–6);
Qnt, a, vn, va, vc, db, pf, op.30 (1842);
Qnt, E, vn, va, vc, db, pf, op.31 (?1844–51);
Pf Trio, E , op.33 (?1850–55);
Pf Trio, d, op.34 (?1850–55);
Vn Sonata, c, op.37 (?1850–55);
Nonet, E , op.38, 1849, Pn;
Vn Sonata, A, op.39 (?1850–55);
Sextet, c, fl, ob, cl, bn, hn, pf, op.40, 1851–2, Pn, also arr. str qt, db;
Trio, E , cl/vn, vc, pf, op.44 (1861);
Trio, e, fl/vn, vc, pf, op.45 (1862);
Vc Sonata, B , op.46 (1861); Str Qt, Pn

Piano:
Variations brillantes sur un theme d’Aristide Farrenc, op.2 (1825);
Grandes variations sur … Le premier pas, op.4 (1825);
Variations sur un air de la Cenerentola [Rossini], op.5 (?1829–30);
Variations sur … O ma tendre musette, op.6 (1828);
Air suisse varié, op.7 (1832);
3 rondos faciles, op.8 (1828);
Rondo brillant sur un theme du Pirate [Bellini], op.9 (1833);
Variations brillantes sur un thème du Colporteur [Onslow], op.10 (1828);
Rondo brillant sur des thèmes d’Eurianthe [Weber], op.11 (1833)
Variations sur une galopade favorite, op.12 (1833);
Rondo brillant sur une cavatine de Zelmire [Rossini], op.13 (1833);
Les italiennes: 3 cavatines … variées [Bellini, Carafa], op.14 (1835);
Variations brillantes sur la cavatina d’Anna Bolena de Donizetti ‘Nel veder la tua costanza’, op.15 (?1835);
Les allemandes: 2 mélodies … variées, op.16 (?1835–6);
Air russe varié, op.17 (?1835–6);
La sylphide, rondo valse sur un motif de Masini, op.18 (c1836);
Souvenir des Huguenots, fantaisie et variations, op.19 (c1837)
Les jours heureux: 4 rondinos, op.21 (c1837);
Variations sur un thème du Comte Gallenberg, op.25 (c1838), also arr. pf, str qt/orch;
30 études, op.26 (c1839);
Hymne russe varié, op.27 (c1839);
Variations sur un thème allemand, op.28 (c1839);
Variations sur un thème des Capuleti [Bellini], 4 hands, op.29 (c1839)
12 études brillantes, op.41 (1858);
20 études de moyenne difficulté, op.42 (1855);
Mélodie, op.43 (1858);
Scherzo, op.47 (1858);
Valse brillante, op.48 (?1859–63);
Nocturne, op.49 (?1859–63);
25 études faciles, op.50 (?1859–63);
2e valse brillante, op.51 (1864)

Editions:
Le trésor des pianistes (Paris, 1861–74) [xxiii vols.; vols.i–viii with A. Farrenc]; introduction pubd separately as Traité des abréviations (Paris, 1895)

Font: En català: Louise Farrenc (1804-1875) En castellano: Louise Farrenc (1804-1875) In english: Louise Farrenc (1804-1875) - Altres: Louise Farrenc (1804-1875)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

A single year younger than Berlioz, who had some good words for her, Louise Farrenc lived through busy times in Paris. Her music reflects many interests, from the most romantic side of Mozart to Spohr’s chromaticism, from the craftsmanship of Hummel to the fantasy of Weber and especially Schumann (who was also respectful). The Scherzo of her E minor Trio would do credit to Mendelssohn. At the back of her invention was a first-rate training from Reicha, but also an ear for the subtlety which cannot be learnt, only nurtured. Everything she writes in these three wind works is beautifully textured, with a range of colour and variety of timbre that are an essential part of the invention. Inevitably, such a variety of manners suggests the lack of a real creative centre. Yet she is an unfailingly inventive composer, and one of great wit and charm. These qualities are very much appreciated by the players here, who clearly enjoy the considerable challenges which she can set them as well as relishing the brilliant part-writing and the delightfully original combinations of instruments. Farrenc is a very sympathetic composer, whose music can give great pleasure in a way that excites intelligent interest without making very serious demands. These three pieces make an extremely attractive compilation, one which deserves a following from collectors interested in exploring a little way off the beaten track of French romanticism. The recording is suitably lively and colourful.'

John Warrack (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Ambache Chamber Ensemble
RECICLASSICAT: FARRENC, Louise (1804-1875)
CPDL: No disponible
SPOTIFY: FARRENC, L. - Chamber Music



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

2 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Many thanks and regards from The Netherlands.
    Veel dank en groeten uit Nederland.

    ResponElimina