BELLI, Giulio (c.1560-c.1621) - Missa 'Tu es pastor ovium'

Obra d'Albrecht Dürer (1471-1528), pintor alemany (1)

---

Parlem de Pintura...

Albrecht Dürer (Nürnberg, 21 de maig de 1471 - Nürnberg, 6 d'abril de 1528) va ser un pintor alemany, un dels més importants del renaixement alemany i conegut a tot el món per les seves pintures, dibuixos, gravats i escrits teòrics sobre art, obres que van exercir una profunda influència en els artistes del segle XVI. Es va formar en una escola llatina i va rebre coneixements sobre pintura i gravat a través del seu pare, Michael Wolgemut, un orfebre i el pintor més destacat de la seva ciutat natal. Com era habitual a la seva època, en concloure els seus estudis va realitzar un viatge que el va portar a diverses ciutats d'Alemanya i a Venècia (1494), ciutat a la qual hi tornaria posteriorment entre els anys 1505 i 1507 i en la qual va rebre les influències de Mantegna i Giovanni Bellini, a més d'assimilar els principis de l'humanisme. Prèviament, s'havia casat i obert un taller a la seva Nuremberg natal, on es va dedicar a la pintura i sobretot al gravat. Van ser d'aquesta època les seves sèries de gravats de L'Apocalipsi, La Gran Passió i la Vida de la Verge, convencionals pel que fa a temàtica però revolucionaris pel que fa a la seva concepció i complexitat tècnica. Les figures, plenes d'expressivitat, van ser esculturals i caracteritzades per una multitud de detalls. La minuciositat va ser precisament un dels trets destacats de l'estil de Dürer, caràcter que és probable que heretés de l'ofici patern. Després de la seva segona estada a Itàlia, va pintar algunes obres de grans dimensions com El martiri dels deu mil, en les que va incorporar la riquesa del colorisme venecià en composicions de gran dinamisme i plenes de figures. 

També en aquella època va pintar les figures de mida natural d'Adam i Eva, peça clau de la seva creació artística. Tal era la seva fama que va ser nomenat pintor de cort de l'emperador Maximilià I (1512) i poc després Carles I també el va reclamar. De Maximilià va realitzar retrats de marcat caràcter, animats per la riquesa i varietat de les textures, que van rivalitzar en perfecció amb els seus autoretrats. De fet al llarg de la seva vida es va retratar a si mateix des de ben jove i va mantenir aquest costum al llarg de la seva carrera en un clar reflex del nou interès renaixentista per l'home, i en especial per l'artista. No obstant, van ser els gravats els que va donar una mostra més racional del seu geni destacant els de 1513-1514, sobre temes imaginatius i que proposaven a l'observador diversos nivells interpretatius. Durant els últims anys de la seva vida es va centrar en l'execució d'un retaule per a la seva ciutat natal per nom Els quatre apòstols. Aquesta obra, de grans dimensions i de cromatisme intens, va ser un reflex del treball de tota una vida, en particular dels nombrosos estudis que havia fet sobre les proporcions i la monumentalitat de la figura humana. També van ser molt apreciats alguns dels seus dibuixos de plantes i animals, així com les aquarel·les pintades per plaer a partir de paisatges que havia contemplat durant els seus viatges, i els dibuixos de gents i llocs dels Països Baixos, que van esdevenir d'alt valor històric. Erasme de Rotterdam li va dedicar la millor lloança que un humanista podia fer d'un pintor, al definir-lo com 'l'Apel·les de les línies negres'. Al final de la seva vida va tornar a Nuremberg, on hi va romandre fins a la seva mort, l'abril de 1528.

Font: En català: Albrecht Dürer (1471-1528) - En castellano: Albrecht Dürer (1471-1528) - In english: Albrecht Dürer (1471-1528) - Altres: Albrecht Dürer (1471-1528) 

---

Parlem de Música...

Giulo Belli (Longiano, c.1560 - ?Imola, c.1621) va ser un compositor italià. Es va formar inicialment amb Giovanthomaso Cimello a Nàpols. Poc després va tornar a Longiano on el 30 de setembre de 1579 va entrar al monestir dels Franciscans. A partir del novembre de 1582 va assolir el càrrec de mestre de capella de la Catedral de San Cassiano d'Imola i el 20 de maig de 1590 va assumir el mateix càrrec a l'església de Santa Maria de Carpi. El 1591 es va traslladar a Bolonya on va treballar com a ‘praefectus musices’. Entre els anys 1592 i 1593 va viure a Ferrara i el 1594 o 1595 va viatjar a Venècia on va ser mestre de capella de Ca’ Grande. El 1596 va rebre un nou nomenament de mestre de capella a la Catedral de Santa Maria Assunta de Montagnana i el 1597 va ser reclamat pel duc Alfons II d'Este. Aquells anys també va ser admès a l'Accademia della Morte de Ferrara i el 1599 va treballar com a maestro a la Catedral de San Leopardo d'Osimo. Nòmada per vocació, el 1600 es va desplaçar a Ravenna, on va ser mestre de capella de la Catedral Risurrezione di Nostro Signore Gesù Cristo de la ciutat, i el 1603 a la Catedral de Santa Croce de Forli, on novament va assumir la direcció musical. El 1606 va tornar a Venècia, al mateix càrrec a Ca’ Grande, però sense temps d'acomodar-s'hi va viatjar a Pàdua on va treballar a la Basílica de San Antonio fins el 1608. El 1610 va fer les maletes i es va traslladar a Assisi, on va ser mestre de capella a la Basílica de San Francesc, i entre el 1611 i el 1613 va tornar a Imola per a treballar novament a la seva catedral. El 1615 va tornar per enèsima vegada a Venècia abans d'establir-se, i ja definitivament, a Imola, on va morir a l'entorn del 1621.

OBRA:

all published in Venice

Vocal secular:

Canzonette … libro primo, 4vv (1584, 3/1595 with 2 addl pieces)
Il primo libro de madrigali, 5, 6vv (1589)
Il terzo libro de madrigali, 6vv (1590)
Il secondo libro de madrigali, 5, 6vv (1592–3)
Il secondo libro delle canzonette, 4vv, con alcune romane, 3vv (1593)
6 madrigals, 5vv, 1592, 1598, 1598, 1604
Madrigal, 5vv, GB-Cfm

Vocal religiosa:

Missarum liber primus, 5vv (1586; in 2/1597 and subsequent edns Missa ‘Vestiva i colli’ replaced Missa ‘Estote fortes’)
Psalmi ad vesperas in totius anni solemnitatibus … duoque cantica beatae virginis, et in fine addito Te Deum laudamus, 5vv (1592)
Missarum sacrarumque cantionum, liber primus, 8vv (1595; 2/1607 with bc)
Psalmi ad vesperas in totius anni solemnitatibus, duoque cantica beatae virginis, 8vv (1596, bc pubd separately 1607; 3/1615 with bc)
Missarum, liber primus, 4vv (1599, 3/1615 with bc)
Sacrarum cantionum, cum litaniis Beatae Virginis Mariae, liber primus, 4–6, 8, 12vv (1600) [incl. motet by A. Righetti]
Psalmi ad vesperas in totius anni festivitatibus, ac tria cantica Beatae Virginis Mariae, 6vv (1603; 3/1607 as Salmi vespertini, che si cantano in tutte le feste dell’anno, with bc)
Compieta, mottetti & letanie della madonna, falsi bordoni sopra li otto toni, con li Sicut erat interi, 8vv (2 choirs) (1605)
Compieta, falsi bordoni, antifone et litanie della madonna, 4vv, bc (org) (1607)
Missae sacrae, 4–6, 8vv, bc (org) (1608)
Concerti ecclesiastici, 2, 3vv (1613) [incl. 2 canzonas, a 3, see ‘Instrumental’; incl. music by R. Poggiolini]
4 masses, 5, 6, 8vv;
9 motets, 5, 6, 8vv;
12 sacred concertos, 2–4vv, bc: 1609, 1610, 1613, 1616, 1617, 1618, 1621, 1622, 1623, 1627, 1627
24 masses, 4, 5, 8vv;
3 motets, 5, 8, 12vv: D-MÜs, Stadtbibliothek, Breslau, I-Ac, Bc, Md, Pca, PL-GD (6 masses, inc., bc only)

Instrumental:

2 canzonas, a 3, in Concerti ecclesiastici (1613) [see ‘Sacred vocal’]

Literatura:

Regole di contrappunto (MS, I-Bc, autograph) 

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Giulio Belli (c.1560-c.1621) - Altres: Giulio Belli (c.1560-c.1621)

---

Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Giulio Belli, i segons va afirmar ell mateix, va ser alumne de Giovanthomaso Cimello a Nàpols abans del 1569. Després va tornar a Longiano, la vila on va néixer si bé sense precisar l'any, per entrar al monestir franciscà de la ciutat. A partir d'aquí i fins el dia de la seva mort va ser, literalment, un cul inquiet viatjant de teulada en teulada i d'església en església assumint els més diversos càrrecs de mestre de capella: Imola, Carpi, Bolonya, Ferrara, Venècia, Montagnana, Osimo, Ravenna, Reggio, Forli, Venècia, Pàdua, Assís i Imola van ser les ciutats on va treballar sense obviar la seva breu estada al servei del duc Alfons II d'Este. Aquesta esgotadora travessia musical italiana, de la qual desconeixem els motius de les constants anades i vingudes, va ser certament profitosa ja que en qualsevol cas, i potser avesat a la incertesa, va saber construir-se a sí mateix amb independència d'aquesta vida nòmada tot deixant mostres d'un esplèndid art per allà on va passar. L'exemple dominical d'avui, en nom d'aquesta Missa 'Tu es pastor ovium' per a quatre veus i continuo, així ens demostrarà que Belli va ser un compositor d'exquisides formes. I en general la seva música va mostrar, d'entrada, la influència de Palestrina i de l'estil policoral italià del nord, si bé les seves obres més tardanes, particularment els concerts sacres, van explorar la pràctica contemporània incloent parts de continu. Pel que fa a les misses, la majoria van ser per a cinc veus, però canviant sovint i ràpidament les agrupacions vocals en els cors d'antífones donant la impressió de sis a vuit parts. I com la d'avui, moltes d'aquestes misses van ser paròdies de motets com la que va escriure, també, sobre "Vestiva i colli" de Palestrina. En definitiva, nou i gratificant descobriment del barroc més pretèrit en nom d'un incansable aventurer musical!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Scriptoria; Concentus Musicus Patavinus; Roberto Loreggian (organ)
PRESTOCLASSICAL: BELLI, G. - Missa Tu es pastor ovium

IMSLP: Giulio Belli (c.1560-c.1621)

CPDL: Giulio Belli (c.1560-c.1621)

SPOTIFY: BELLI, G. - Missa Tu es pastor ovium



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!