GANSBACHER, Johann Baptist (1778-1844) - Missa Solemnis (1806)

Obra d'Eduard Gurk (1801-1841), pintor austríac (1)

- Recordatori de Johann Baptist Gänsbacher -

En el dia de la celebració del seu 238è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

Eduard Gurk (Wien, 17 de novembre de 1801 - Jerusalem, 31 de març de 1841) va ser un pintor austríac. Es va formar amb el seu pare Joseph Ignaz Gurk, un pintor al servei de la galeria d'art i la biblioteca del príncep Nikolaus II d'Esterházy. Amb la seva família va realitzar una extensa gira per Europa adquirint experiència com a pintor si bé es va especialitzar en aquarel·la. El 1819 va tornar a Viena on va entrar a l'Acadèmia de Belles Arts de la ciutat, on hi va exhibir per primera vegada el 1822. Un any després va publicar, juntament amb el seu pare, una col·lecció de 80 vistes de Viena gravades i pintades a mà. La bellesa del dibuix va despertar l'interés de la noblesa, entre ells, de Klemens von Metternich, qui el va contractar com assistent del pintor de la cort Johann Baptist Hoechle. Allà va acompanyar a l'arxiduc Joan d'Austria en nombrosos viatges realitzant diverses escenes tant dels paisatges com dels esdeveniments oficials de l'arxiduc. Més tard va col·laborar amb Johann Nepomuk Hoechle en l'elaboració de diverses aquarel·les de la peregrinació de l'emperador Ferran d'Àustria a Mariazell. Va seguir treballant a la cort la resta de la seva vida i en un viatge a Jerusalem va emmalaltir i morir el març de 1841.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Eduard Gurk (1801-1841) - Altres: Eduard Gurk (1801-1841)

---

Parlem de Música...

Johann Baptist Peter Joseph Gänsbacher (Sterzing, 8 de maig de 1778 - Wien, 13 de juliol de 1844) va ser un director i compositor austríac. Fill de Johann Gänsbacher (1751-1806), un professor i mestre d'un cor, es va formar amb el seu pare abans d'entrar a cantar en diversos cors d'església a Sterzing, Innsbruck, Hall i Bolzano. Paral·lelament va aprendre piano, orgue, violí, violoncel i contrabaix. El 1795 va entrar a la Universitat d'Innsbruck on va estudiar filosofia i més tard dret mentre, i de forma paral·lela, es va pagar els seus estudis de música. Va ser en aquest període que va començar a compondre abans de viatjar a Viena el 1801. Allà va rebre el suport del Comte Firmian qui va finançar els seus estudis de música. Entre els anys 1803 i 1804 va estudiar amb Abbé Vogler i a partir del 1806 amb Albrechtsberger. La fama l'hi va arribar gràcies a una missa que va compondre en honor a Nikolaus Esterhazy. El 1810 va viatjar breument a Darmstadt per reprendre la seva formació amb Vogler. Allà va conèixer a Weber i Meyerbeer, amb qui van fundar l'Harmonische Verein. El gener de 1813 es va reunir amb Weber a Praga, recomanant-lo al càrrec de mestre de capella del teatre de la ciutat. Per la seva part, Gänsbacher va tornar al Tirol on es va unir a la lluita per alliberar la província de l'ocupació Bavaresa. A partir del 1815 va viure a Innsbruck on va treballar com a director d'un cor d'església i on va ser membre fundador de la Musikverein. El 1823, i en agraïment, Weber el va postular per un càrrec a Dresden si bé no el va acceptar. El setembre de 1824 va rebre l'encàrrec de succeir a Josef Preindl com a Kapellmeister de la Catedral de Sant Esteve Viena. Allà va treballar la resta de la seva vida tot convertint-se en un dels músics més estimats a la capital austríaca. El seu fill Josef Gänsbacher va ser professor i compositor. Johann Baptist va morir a Viena el juliol de 1844.

OBRA:

Vocal secular:

Des Dichters Geburtsfest (Liederspiel, F. Treitschke), 1810;
Die Kreuzfahrer (incidental music, Kotzebue), 1811
c10 cants., chorus, orch;
3 cants., male chorus, pf/gui;
3 serenades, chorus, orch
3 terzetti, 2 S, T, op.1 (Berlin, 1809)

1v, pf/gui:
6 Lieder op.3 (Leipzig, 1809);
Der sterbende Patriot (C. Schubart), c1809;
Abendfantasie (L. Brachmann) (Bonn, c1810);
An mein Clavier, 1809;
Die Erwartung (Schiller), op.7 (Bonn, c1810);
Wiedersehn (J. Kosegarten), op.4 (Leipzig, ?1810);
Nachtgesang (Kosegarten) (Leipzig, c1814);
Abendlied (C. Tiedge) (Innsbruck, 1817);
4 deutsche Lieder (Berlin, c1819)

Vocal religiosa:

for 4 voices, organ, orchestra, unless otherwise stated

Masses:
op.32, B  (1825);
op.41 ‘Jubilaei’, C, (1832);
op.45, F (Augsburg, 1836);
28 unpubd (incl. 1 lost)

Requiem:
op.15, E , 1811 (Prague, 1812), rev. 1826 (1826);
op.38, d (1834);
5 unpubd

Offertories:
Domine Deus, with B, op.33 (1810);
Inclina Domine, with B, op.43, 1827 (1832/3);
Diligam te Domine, op.44 (1834);
many others unpubd

Graduals:
Si ambulavero, op.42, 1825 (1832);
In te Domine speravi (c1838);
many others unpubd
Ecce sacerdos magnus, op.39 (1834);
Te Deum, op.45 (1834);
6 vespers, 5 litanies, Marienlieder, motets: all unpubd

4vv, org:
2 Ave Maria, op.34 (1825–6);
2 Salve regina, op.35 (1825);
Ave regina coelorum, Alma redemptoris mater, op.36 (1826–7);
Regina coeli laetare, Ave Maria, op.37 (1830);
Salve regina, Ave Maria, op.40 (1834)

Instrumental:

Orch:
Sinfonie, D, 1807, ed. in The Symphony 1720–1840, ser. B, vi (New York, 1984);
Concertino, cl solo, 1819;
Tiroler Schützen-Freuden, with pipes, drums etc, 1824;
marches, other military music

Chbr:
Sonata, F, vn, vc, pf (Bureau d'Arts, 1803);
Sonata, g, m, pf; Serenade, fl, vn, va, gui, op.12 (Bonn, 1810);
Serenade, cl, vn, vc, gui, op.24 (Augsburg, 1818);
Introduktion und Variationen, cl, hn, pf;
pf trios;
sonatas, vn, gui;
sonatas, fl/vn, pf;
other works for fl/vn, gui;
vc, pf etc.

Pf 4 hands:
divertimentos, sonatinas, marches (most unpubd)

Pf solo:
numerous variation sets (most on opera themes), marches, ländler

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Johann Baptist Gänsbacher (1778-1844) - Altres: Johann Baptist Gänsbacher (1778-1844)

---

Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Anem finalitzant una setmana d'intensa activitat musical neoclàssica. I avui, per arrodonir-ho del tot, ensumarem en les profunditats austríaques per a escoltar-hi la veu d'un dels seus mestres clàssics novament, i per què no repetir-se, injustament oblidat. Johann Baptist Gänsbacher va ser un compositor que va viure entre la capital del Tirol i la capital austríaca. Voluntari, així mateix, en les conteses que van afectar territori tirolès vers els invasors del seu nord més proper, va treballar incansablement en els fronts bèl·lics i musicals sent, afortunadament, l'artístic el que el faria créixer i reconèixer arreu... si més no a Àustria on va ser sol·licitat pel mateix príncep Esterhazy II abans d'assumir, el 1824, el càrrec de mestre de capella de la Catedral de Sant Esteve de Viena, en un lloc que ja va ocupar la resta de la seva vida. I estudiant el seu cas, he descobert col·lateralment tota una constel·lació de mestres immediatament posteriors a Joseph Haydn que van deixar un llegat tant enorme com incomprensiblement desconegut. Des de Josef Preindl a Johann Fuchs (1766-1838), precisament el substitut de Joseph Haydn a la cort del príncep Esterhazy, passant per Ignaz von Seyfried o més tard Johann Baptist Krall. Tot un món de música que en prou feines podem dimensionar, si bé avui iniciarem una primera introspectiva en nom de Gänsbacher, qui dedueixo resultarà inèdit per la majoria de nosaltres. I com no podia ser d'altra forma, i personalment com tant m'agrada, ho farem amb una de les seves misses, la Missa Solemne 'Esterhazy-messe' per a solistes, cor i orquestra en la seva versió de 1806, ja que el mateix Gänsbacher la va adaptar a les convencions de la Catedral de Viena el 1824. I la història que tot seguit descobrirem a l'entorn d'aquesta obra ens donarà a conèixer una pinzellada més detallada de qui va ser aquest desconegut però extraordinari compositor. Doncs bé la història es remunta a la primavera de 1805 quan el príncep, coneixedor de l'esplèndida veu com a tenor de Gänsbacher, el va reclamar personalment per a la seva cort. El jove cantant, aquells dies a Viena formant-se en composició amb el famós Abbé Georg Vogler, va desistir de la petició del príncep.

No obstant, i coneixedor de l'amor dels Esterhazy per la música religiosa, va decidir compondre una missa en agraïment a l'oferta rebuda. A tal efecte, i a principis del 1806, va rebre un curs accelerat en contrapunt del mestre de capella de la catedral en aquell temps, el també internacional Johann Georg Albrechtsberger. A finals de maig de 1806, Gänsbacher va viatjar acompanyat del seu mecenes Karl Anton Firmian (1770-1822) a Bohèmia, territori on inspirat potser pels seus paisatges i amb més temps lliure de l'habitual, es va iniciar en la composició sent aquesta missa solemne una de les primeres obres del seu repertori. Poc després va tornar a Viena on, amb la missa sota el braç, va decidir fer una fugaç visita a Albrechtsberger per a la supervisió formal de l'obra. Amb algunes correccions del seu mestre, va viatjar a Eisenstadt, acompanyat d'Antonio Salieri i Johann Nepomuk Hummel, per tal de representar la seva missa juntament amb les corresponents misses de Salieri i Hummel. La interpretació va tenir lloc a la residència privada del príncep on el vicemestre de capella Johann Fuchs va confessar a Gänsbacher que la seva havia estat la missa més celebrada i del gust del príncep rebent, en contrapartida, 300 monedes d'or. I de fet, aquesta va ser la presentació pública de Gänsbacher com a compositor, ni més ni menys, que davant d'una comitiva reial i acadèmica de primer nivell. I probablement una de les virtuts d'aquesta missa va emanar del fet que va ser escrita absent de formalitats imposades i amb total llibertat creativa si bé sota les convencions rebudes dels seus mestres, per tant, de connotacions clàssiques tant en la forma com en el fons. Personalment, m'ha captivat d'inici a fi, des del Kyrie més melòdic i dramàtic passant pel Gloria amb l'espectacular amen o el Credo amb sorprenents detalls de gran bellesa i amb una subtil referència, en l'amen final, a Michael Haydn. Un regal i un tresor impagable que juntament amb la bellesa de la seva interpretació ens descobriran, sobtadament, a un fantàstic mestre austríac a qui, evidentment, no perdré de vista!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Heike Heilmann (sopran); Martha Senn (alt); Johannes Puchleitner (tenor); Ralf Ernst (bass); Chor und Orchester der Akademie St. Blasius; Fr. Martin Anderl OCist. (orgel); Karlheinz Siessl (conductor)
TIROLER: Musica Sacra Tirolensis

IMSLP: Johann Baptist Gänsbacher (1778-1844)

CPDL: Johann Baptist Gänsbacher (1778-1844)

SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!