RAINALDI, Carlo (1611-1691) - Cantate, Duetti e Lamentazioni

Obra de Juan de Valdés Leal (1622-1690), pintor espanyol.

- Recordatori de Carlo Rainaldi -

En el dia de la celebració del seu 405è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

Juan de Valdés Leal (Sevilla, 4 de maig de 1622 - Sevilla, 15 d'octubre de 1690) va ser un pintor espanyol que va viure i treballar a Sevilla. Dotat d'una sensibilitat pictòrica dramàtica, va ser l'artista més rellevant després de Murillo a l'escola sevillana de les últimes dècades del segle XVII. Va néixer a Sevilla el 1622, ciutat en la qual va desenvolupar gairebé tota la seva activitat, llevat d'una curta estada durant la seva joventut a Còrdova, on va completar la seva formació. El seu estil es va caracteritzar per una gran lleugeresa en la pinzellada i per un especial interès per l'expressivitat, la qual protagonitza les seves composicions en detriment de la bellesa i la correcció formal. Va mostrar inclinació per la temàtica macabra o grotesca però amb un viu sentit del moviment, colors brillants i il·luminació dramàtica. En la seva producció van destacar els dos quadres que va pintar per a l'Església de l'Hospital de la Caritat de Sevilla, la seva Jeroglíficos de las postrimerías, entre 1671 i 1672, i In ictu oculi y Finis gloriae mundi, totes dues dedicades a representar de forma al·legòrica la fugacitat dels béns terrenals i la impossibilitat d'evitar la mort. Amb Valdés Leal l'escola sevillana de pintura va assolir el punt àlgid atès que el seu art, tant pel seu sentit expressionista com per la soltesa de la seva paleta, va anticipar a Goya i va exercir una marcada influència sobre els romàntics i impressionistes francesos. Valdés Leal va morir a Sevilla l'octubre de 1690.

Font: En català: Juan de Valdés Leal (1622-1690) - En castellano: Juan de Valdés Leal (1622-1690) - In english: Juan de Valdés Leal (1622-1690) - Altres: Juan de Valdés Leal (1622-1690) 

---

Parlem de Música...

Carlo Rainaldi (Roma, 4 de maig de 1611 - Roma, 8 de febrer de 1691) va ser un arquitecte i compositor italià. Fill de l'arquitecte Girolamo Rainaldi, es va formar en humanitats al Collegio Romano. Paral·lelament, es va formar musicalment amb Virgilio Mazzocchi, el mestre de capella del Collegio Romano. Amb ell va aprendre a tocar l'orgue, el clavecí, l'arpa i la lira i també composició. En aquest sentit, va escriure obra religiosa, entre ella 2 Lamentacions i 19 cantates seculars, entre altres. El seu estil va ser proper al de Carissimi i Luigi Rossi. Com arquitecte, va ser autor de diverses esglésies, com la Basílica de Sant'Andrea della Valle, monuments, altars i diverses arcades de caràcter solemne. Va morir a Roma el febrer de 1691.

OBRA:

Vocal secular:

19 secular cantatas:
All'invito d'amata, A-Wn;
Al vento de' sospiri, I-Vnm;
Che dici, Amore, 2vv, bc, Bc;
Chi dice che il foco, 2vv, bc, Bc;
Ch'io sciolga il nodo, F-Pthibault;
Dolente pentita, I-Ra;
E chi m'el crederà, Rvat;
Entro a stanze reali, A-Wn;
Fiumicelli che correte, GB-Ckc;
Ho il cor costante, I-MOe;
Lorinda al mio ritorno, Bc;
Luci belle vuò donarvi il core, GB-Ouf;
Mentre nel mar cadea, I-Rc;
Non te ne vien pietà, Vnm;
Occhi belli, s'io v'adoro, 2vv, bc, Bc;
Pallido muto, Rvat;
Su le famose sponde, Vnm;
Uccidetemi, F-Pn;
Vaghi rai, pupille ardenti, 2vv, bc, I-Bc

Vocal religiosa:

2 Lamentazioni per la Settimana Santa, I-Bc
Psalm lxxxi, 2vv, bc, S-Skma, with Swedish text

Font: En català: Carlo Rainaldi (1611-1691) - En castellano: Carlo Rainaldi (1611-1691) - In english: Carlo Rainaldi (1611-1691) - Altres: Carlo Rainaldi (1611-1691)

---

Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

The architect Carlo Rainaldi is unanimously considered by art historians to have been fourth in order of importance in baroque Rome, following Gian Lorenzo Bernini, Francesco Borromini and Pietro da Cortona. More recently, attention has turned to Rainaldi the musician, first brought to notice by Hans Joachim Marx toward the end of the 1960s. The cataloguing of his compositions is, on the other hand, much more recent and includes above all his secular cantatas for soprano and basso continuo (the devotional cantata Il Peccator contrito is an exception), together with two splendid duets and two dramatic Lamentationes for Holy Week. There are about twenty manuscripts in all, only a small portion of which are preserved in Rome; most are instead scattered throughout numerous other libraries in Italy and abroad. Many of these works have been both performed and published in critical editions, thanks to the tireless efforts of researchers such as Lorenzo Tozzi. Documents concerning the young Rainaldi’s musical education have not yet come to light. He may perhaps have studied with his father, but he was also quite possibly educated at the Collegio Romano by Virgilio Mazzocchi and even, more or less directly, by Carissimi (with whom he shares a certain stylistic affinity), for the latter taught for decades at the Collegio Germanico in S. Apollinare. Indeed, Carissimi was the foremost proponent of the secular cantata, a genre widely disseminated in Rome throughout the seventeenth century (and quickly tied to the literary trends of the Arcadia of Queen Christine of Sweden, who had converted to Catholicism and united her own academia of artists, poets and musicians at the Palazzo Riario).

TACTUS (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Rosita Frisani & Cristina Iannicola (soprano); Romabarocca Ensemble
TACTUS: Carlo Rainaldi: Cantate, Duetti e Lamentazioni

IMSLP: No disponible

CPDL: No disponible

SPOTIFY: RAINALDI, C. - Vocal Music



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!