CAPUANA, Mario (c.1600-1647) - Messa di defonti (1650)

Obra de Jacob Jordaens (1593-1678), pintor flamenc (1)

---

Parlem de Pintura...

Jacob Jordaens (Anvers, 19 de maig de 1593 - Anvers, 18 d'octubre de 1678) va ser un pintor barroc flamenc. Va néixer a Anvers i el 1615 va ingressar en el gremi de pintors d'aquesta ciutat. El 1621 ja tenia el seu propi taller i era director del gremi. El seu talent va atreure l'atenció de Petrus Paulus Rubens, que el va contractar com a ajudant i va exercir una forta influència sobre la seva pintura. I si bé Jordaens no va arribar a desenvolupar un estil tan refinat com el de Rubens, se'l considera un dels pintors més destacats del barroc nord europeu. Ajudat pels seus deixebles, va pintar obres decoratives de gran format la temàtica de les quals es va centrar, sovint, en festes, grans banquets i escenes de gènere, així com altres de tema religiós, com ho demostra la seva Sagrada Família amb un àngel (c.1618-1628 Museu Thyssen-Bornemisza). La seva paleta va ser brillant i sensual, amb un predomini de blancs molt lluminosos i de profunds tons vermellosos. Va assolir gran èxit i fama i va rebre molts encàrrecs, els més importants després de la mort de Rubens el 1640. Al Museu del Prado de Madrid es conserven nombroses obres d'art d'aquest artista entre les quals destaquen La família de Jordaens en un jardí (1622) i La Pietat (c.1650-1660). Va morir a Anvers l'octubre de 1678.

Font: En català: Jacob Jordaens (1593-1678) - En castellano: Jacob Jordaens (1593-1678) - In english: Jacob Jordaens (1593-1678) - Altres: Jacob Jordaens (1593-1678) 

---

Parlem de Música...

Mario Capuana (c.1600 - Noto, maig de 1647) va ser un compositor italià. Es desconeix bona part de la seva vida. Va ser Doctor en Lleis i músic documentant-se a la ciutat de Noto a partir del 1628. Allà, i des del 1635, va ser mestre de capella del senat i de la Catedral de San Nicolò de Noto. També va ser proper als nobles de la família Deodato. Precisament, el 1643 va compondre una missa de difunts en honor a Pietro Deodato, mort aquell mateix any. Addicionalment va publicar altres obres religioses algunes de les quals van ser publicades, de forma pòstuma, per ordre de Bartolomeo Deodato. Mario Capuana va morir a Noto en una data anterior al 5 de maig de 1647.

OBRA:

All published in Venice:
Missa, duobus alternantibus choris ad organum modulanda pro agenda die quadragesima obitus … Petri Deodato, 8vv, bc (1645)
Sacre armonie, 3vv, bc (hpd), op.1 (1647)
Motetti … stampati doppo la morte dell'autore ad istanza di D. Bartolomeo Deodato, 2–5vv, bc, op.3 (1649); ed. in MRS, xviii (Florence, 1998)
Messa di defonti e compieta … stampate doppo la morte dell'autore, ad istanza di D. Bartolomeo Deodato, 4vv, bc, op.4 (1650);
Messa ed. in Dafni, vii (Palermo, 2000)
Messa e motetti … stampate doppo la morte dell'autore, ad istanza di D. Bartolomeo Deodato, 4–5vv, bc, op.5 (1650)

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Mario Capuana (c.1600-1647) - Altres: Mario Capuana (c.1600-1647)

---

Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Mario Capuana va ser un compositor de vida desconeguda si bé la seva presència a la ciutat de Noto ja està documentada el 1628 i com a mínim, i des del 1635 i fins a la seva mort, va ser mestre de capella del senat i de la Catedral de Noto (de fet així ho va deixar anotat en totes les seves publicacions excepte la de 1645). Amic íntim de la prominent família Deodato, uns nobles destacats i respectats de Noto, va compondre una missa de vuit parts 'per interpretar-se en el 40è dia després de la mort de Pietro Deodato', que va morir el 1643. El seu fill, en agraïment pòstum, va publicar la majoria de l'obra restant de Capuana quan aquest ja havia mort. I tot i el servei que va donar als Deodato, el cert és que Capuana va compondre la majoria del seu opus en relació al seu càrrec de mestre de capella. Obres de caràcter religiós, com l'exemple d'avui en veu de la Messa di defonti e compieta de 1650. I a l'espera del que ens depari el futur, ens trobem probablement cara a cara amb els dos únics exemples de rèquiems escrits a l'illa de Sicília durant tot el període barroc. El primer interpretat el 1650, 3 anys després de la mort del seu autor, i el segon el 1653. Una raresa en sí mateix i amb un estil que navega plàcidament en la forma típica del barroc primerenc i on la influència dels Selva morale i spirituale i dels madrigals concertants de Claudio Monteverdi es fa evident. Els texts litúrgics, com pot apreciar-se en aquesta missa de difunts a quatre veus, mostren un dramatisme gairebé teatral. Capuana, a tal efecte, va proposar gran diversitat de recursos per assolir el seu objectiu com l'alternança dels solistes i els tutti, ecos, contrast de tempos i dinàmiques, salts melòdics, ornaments, modulacions, inflexions cromàtiques i constants dissonàncies. El resultat, sobtadament atractiu, ens donarà a conèixer a un mestre notablement desconegut però de precisa i refinada elegància!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Choeur de chambre de Namur; Leonardo García Alarcón
AMAZON: RUBINO & CAPUANA - Requiem

IMSLP: Mario Capuana (c.1600-1647)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: RUBINO & CAPUANA - Requiem



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!