diumenge, 18 de setembre del 2016

HOLZBAUER, Ignaz (1711-1783) - Missa brevissima in F

Manuel de la Cruz Vázquez - S. Francesco nella Porziuncola, 1789
Obra de Manuel de la Cruz Vázquez (1750-1792), pintor espanyol (1)


- Recordatori d'Ignaz Holzbauer -
En el dia de la celebració del seu 305è aniversari de naixement


Parlem de Pintura...

Manuel de la Cruz Vázquez (Madrid, 1750 - Madrid? 1792) va ser un pintor i gravador espanyol. Va ser estudiant de l'Acadèmia de San Fernando des del 1767 i va ocupar fins el 1785 el càrrec de pintor de cambra de l'infant Luis de Borbón, germà de Carles III. El 1789 va ser nomenat acadèmic de mèrit de la institució madrilenya. Va realitzar vistes del Port de Cartagena (Patrimoni Nacional i col·lecció particular) i va participar en el conjunt de retaules encarregats per Carles III per a la decoració de l'Església de Sant Francesc el Gran de Madrid. Inspirant-se en els sainets del seu oncle, l'escriptor don Ramón de la Cruz, va realitzar una sèrie d'escenes de carrer, entre elles del Mercado de la Cebada, del 1790. Composició en què Cruz caracteritza amb encert l'ambient bulliciós del poble i els seus venedors, mercaders i passejants. De la seva mà és també la sèrie sobre tipus populars que guarda el Museu Municipal de Madrid i la meitat de la famosa sèrie de vuitanta-un gravats que componen la Col·lección de trajes de Espanya, posada a la venda en 1777. Va morir probablement a Madrid el 1792.

Font: En català: No disponible - En castellano: Manuel de la Cruz Vázquez (1750-1792) - In english: No disponible - Altres: No disponible 


Parlem de Música...

Ignaz Holzbauer (Wien, 17 de setembre de 1711 - Mannheim, 7 d'abril de 1783) va ser un compositor austríac. Ignaz, fill d'un acabalat comerciant de sabates de la capital austríaca, va començar a estudiar dret i teologia a la Universitat de Viena. Resignat perquè no podia estudiar música i al mateix temps que estudiava a la universitat, va començar a rebre classes de música sense el coneixement dels seus pares. El seu talent innat el va promocionar ben aviat a la Catedral de Sant Esteve de Viena on es va ocupar de la instrucció musical dels nens del cor de veus blanques. Per suggeriment del mestre de capella imperial, Johann Joseph Fux, Holzbauer va anar a estudiar a Venècia, on va entrar en contacte amb els grans mestres de l'escola veneciana, entre ells, Vivaldi, Albinoni i Galuppi. Posteriorment, va marxar a Nàpols, on va completar la seva formació amb Porpora i Hasse. Les seves primeres obres van ser òperes, estrenant Lucio Papiro, la primera d'elles, representada el 12 d'octubre de 1737. A partir d'aleshores, va alternar la composició amb la direcció de l'orquestra del Burgtheater de Viena, on va compondre la música d'alguns ballets operístics d'Hasse. El 1750 va accedir al càrrec de mestre de capella de la Catedral de Stuttgart, on va substituir a Brescianello. L'èxit a la ciutat alemanya va facilitar el posterior accés d'Holzbauer a Mannheim on va assolir el càrrec de mestre de capella de la seva Catedral. El 1757 i 1759 va viatjar a Itàlia per a representar algunes de les seves òperes. El 1778 va abandonar Mannheim per entrar al servei del rei de Baviera a Munich. Sota la seva direcció, l'orquestra de Mannheim va arribar a ser una de les més prestigioses d'Europa. Els darrers anys va tornar a Mannheim, on va morir l'abril de 1783.

OBRA:

Vocal secular:

Stage:
dm dramma per musica
Lucio Papirio dittatore (dm, A. Zeno), Holešov, 12 Oct 1737, lib Milan, Pinacoteca di Brera
La fata meravigliosa (dm), Vienna, Burgtheater, 1748
Il figlio delle selve (favola pastorale, 3, C.S. Capece), Schwetzingen, 15 June 1753, lib US-Wc; rev. Mannheim, Hof, 1771, lib D-MHrm; pts Bsb
Chacun à son tour (pantomime, 3, A. d’Inzeo), Mannheim, Hof, 16 Jan 1754
L’isola disabitata (azione comica per musica, 2, P. Metastasio), Schwetzingen, 16 June 1754, arias Bsb
L’Issipile (dm, 3, Metastasio), Mannheim, Hof, 4 Nov 1754, arias Bsb
L’allégresse du jour (pantomime, ?E. Lauchery), Mannheim, Komödiensaal, 16 Dec 1754
Don Chisciotte (opera serio-ridicola, 2, after M. de Cervantes), Schwetzingen, 16 June 1755, lib DI
I cinesi (componimento drammatico, 1, Metastasio), Mannheim, Hof, spr. 1756, lib HEu, MHrm
Le nozze d’Arianna (festa teatrale, 2, M. Verazi), Schwetzingen, 29 Aug 1756, lib HEu, MHrm
La clemenza di Tito (dm, 3, Metastasio), Mannheim, Hof, 4 Nov 1757, arias Bsb
Nitteti (dm, 3, Metastasio), Turin, Regio, carn. 1758; rev. Mannheim, Hof, 5 Nov 1758, Rp, P-La
Alessandro nell’Indie (dm, 3, Metastasio), Milan, Regio Ducal, carn. 1759, arias and sinfonia I-Nc (R1982: IOB, lxxix), P-La
Ippolito ed Aricia (dm, 5, C.I. Frugoni), Mannheim, Hof, 5 Nov 1759, lib D-HEu, MHrm, US-Wc [?rev. of T. Traetta’s Ippolito ed Aricia, 1759, Parma]
Adriano in Siria (dm, 3, Metastasio), Mannheim, Hof, 5 Nov 1768, libs D-MHrm, US-Wc
Günther von Schwarzburg (Spl, 3, A. Klein), Mannheim, Hof, 5 Jan 1777, D-Bsb (Mannheim, 1777); ed. in DDT, viii–ix (1902)
La morte di Didone (dm, 1, Metastasio), Mannheim, National, 6 July 1779, Bsb; rev. as Der Tod der Dido (Klein), 1780, US-Wc
Tancredi (dm, 3, Balbis, after Voltaire), Munich, Residenz, Jan 1783, lib Wc; aria GB-Lbl
Music in Euridice (favola pastorale), Vienna, 26 July 1750, A-Wn (R1982: IOB, lxxv)

Ballets (in ops by J.A. Hasse):
Ipermestra, Vienna, court, 8 Jan 1744;
Arminio, Vienna, 13 May 1747

Secular cants.:
Adulatrice, c1755, D-Bsb;
La tempesta, Bsb

Vocal religiosa:

Orats:
La Passione de Gesù Cristo (Metastasio), Good Friday, 1754, CZ-KRa;
Isacco (Metastasio), Good Friday, 1757, lost;
La Betulia liberata (Metastasio), Good Friday, 1760, D-Mbs;
Il guidizio di Salomone (M. Verazi), Good Friday, 1765, A-Wn;
Giefte (Verazi), lost

Masses:
c30 Latin, 3 lost, 2 ed. in Bush (1982), 1 ed. J. Reutter (Stuttgart, 1995);
2 German, E  (Mannheim, 1779), F, lost;
2 Requiems, E , C minor, both doubtful

2 Christmas cants., 1 ed. O. Biba (Altötting, 1975);
Christmas motet, Salve regina, 2 Miserere, 2 TeD, lit, Vespers, c36 other works, incl. offs, motets, sacred arias

Instrumental:

Syms.:
6 simphonies à 4 parties, op.2 (n.d.);
6 simphonies à 8 parties, op.3 Br. cat (1769);
3 simphonies à grand orchestre, op.4 Br. cat (1769), 1 ed. in S, 1 (La tempesta), ed. in DTB, xiii, Jg.vii/2 (1906), and ed. G. Kehr (Mainz, 1970);
c144 others in contemporary anthologies, MSS or cited in catalogues, 5 ed. in T, 2 ed. in S, 1 ed. in L, 1 ed. E. Rabsch (Hamburg, 1932), 1 ed. F. Schroeder (Vienna, 1968)

Concs.:
1 for vn, B-Bc;
1 for fl, D-KA, ed. I. Gronefeld (Munich, 1958);
1 for va and vc, A-Wgm, ed. U. Drüner (Zürich, 1976);
1 for vc, D-Bsb, Br. cat (1771);
1 for ob, KA, ed. W. Lebermann (Frankfurt, 1975);
1 for kbd, Br. cat (1770)

Chbr:
24 menuetti, 2 vn, b, 1740–50, A-Wgm;
3 qnts, 2vn, 2 va, b [also arr. as Nocturni, fl, ob, vn, va, bn/vc, b], A-Wgm, ed. in L, 3–5 and suppl. ii, 1 ed. in DTB, xxvii, Jg.xv (1914), 1 arr. ed. E. Bodensohn (Baden-Baden, 1983);
2 qnts, kbd, fl, vn, va, vc/b, D-Bsb, 2 ed. in L, 1 ed. F. Schroeter (Wiesbaden, 1963);
4 qts, 3 ed. in L;
Trios, 2 vn, b, op.4 (n.d.), lost;
2 trios, Br. cat (1762);
1 trio, ed. M. Weyer (Bad Godesberg, 1983);
Divertimento, 2 vn, b;
Partita, 2 vn, b;
Duo, 2 fl, Br. cat (1763)

Font: En català: Ignaz Holzbauer (1711-1783) - En castellano: Ignaz Holzbauer (1711-1783) - In english: Ignaz Holzbauer (1711-1783) - Altres: Ignaz Holzbauer (1711-1783) 


Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Ignaz Holzbauer, un dels compositors més genuïns de l'Escola de Mannheim, el vaig conèixer gràcies a una esplèndida Missa en Do major (escoltar aquí) la qual em va despertar l'interès desenfrenat pel seu repertori. Des d'aleshores i amb regularitat, he estat a la cerca de totes les novetats que en fessin referència de forma total o parcial. Un repertori, val a insistir, focalitzat a l'entorn de dos gèneres, l'òpera i la simfonia. Pel que fa a les òperes, moltes d'elles desaparegudes, van gaudir de gran èxit a Mannheim ja que van saber exposar les novetats del seu temps motivant l'admiració del seu públic i de compositors com Mozart. Per altra banda i per extensió, el material simfònic d'Holzbauer no va tenir competència quantitativa possible superant el llindar de les 200 simfonies les quals sorprenentment romanen, la majoria d'elles, inèdites i pendents de recuperar. Ens pot semblar inversemblant escoltant l'obra introductòria d'avui on la Simfonia en Mi bemoll major ens mostrarà l'extraordinari potencial simfònic d'Holzbauer en una partitura de gran escala i de quatre moviments característics, l'últim dels quals amb nomenclatura pròpia; "La Tempesta del mare". Brillant orquestra en un estil propi de Mannheim que no ens ha de fer oblidar el Holzbauer més religiós ja que en aquest sentit també va ser considerablement prolífic, lògic tenint en compte els diversos càrrecs de mestre de capella que va desenvolupar. Per tant, veu pròpia mereixerien evidentment la trentena de misses que va compondre de les quals només n'hem pogut escoltar, amb la d'avui, dues. I la que tenim entre mans, la Missa "brevissima" en Fa major per a solistes, cor i orquestra és literalment una de les misses clàssiques més sintètiques que mai escoltarem. Emmarcada de ple en la tradició vienesa, per la qual la situaria en la forquilla temporal compresa entre el 1760 i 1780, exposa la típica retòrica musical austríaca apresa del seu mestre Fux però complementada pel modern llenguatge simfònic amb la integració de cors homofònics, lleus polifonies i textura orquestral densa i compacta que acompanya harmònicament però que també proposa interessants melodies... En definitiva, Holzbauer hauria de ser una clara referència quan parlem de classicisme musical. I pels escèptics que en recelen, avui, amb dos arguments contrastats, així ens ho demostra!

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional... 
Publicado por Padre Martini

1 comentari:

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)