divendres, 23 de setembre del 2016

GALÁN, Cristóbal (c.1625-1684) - Canto del Alma

Jusepe de Ribera - S. Giacomo minore, 1630-35
Obra de Josep de Ribera (1591-1652), pintor espanyol.


- Recordatori de Cristóbal Galán -
En el dia de la commemoració del seu 332è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Josep de Ribera 'lo Spagnoletto' (Xàtiva, 12 de gener de 1591 - Napoli, 3 de setembre de 1652) va ser un pintor i gravador valencià, conegut també pel seu nom italià, Giuseppe Ribera, o castellanitzat, Jusepe de Ribera i un dels representants més fidels del tenebrisme. Es desconeix bona part de la seva formació artística, si bé es creu va ser deixeble de Francesc Ribalta. Vers el 1608-1610 va marxar a Itàlia, on va visitar la cort dels Farnesio a Parma i es va interessar per l'obra de Correggio. Fins el 1616 va estar a Roma, on va conèixer i admirar l'obra de Rafael, Miquel Àngel i, especialment, de Caravaggio. Allà va assolir certa fama i va realitzar algunes primeres obres importants. Poc després es va establir definitivament a Nàpols, on es va imposar com la personalitat artística més destacada. Va gaudir de la protecció dels virreis, que el van adoptar com a pintor de cambra. Entre el 1620 i el 1626 va realitzar la majoria dels seus gravats, tècnica que va conrear amb mestria. Del seu origen espanyol va conservar sempre el gust per la temàtica religiosa amb figures aïllades de sants, plasmats amb cru realisme, així com miracles, martiris, episodis del Nou Testament i Verges amb Nen. No obstant això, també va explorar altres temàtiques com el gènere mitològic i el retrat, i va realitzar les sèries dels Filòsofs, així com representacions de captaires i personatges populars. Fins el 1634, el seu estil es va caracteritzar per un marcat tenebrisme, amb notables contrastos de llum, plasticitat, un profund realisme en els detalls i una certa tendència a la monumentalitat. A partir d'aquest moment va optar per una tècnica més lliure i un cromatisme més ric, així com per temes i formes més amables, assimilant influències venecianes i bolonyeses. Els darrers anys sembla advertir-un replegament cap a formes del seu període juvenil, retornant al tenebrisme i als contrastos lumínics. En general, va realitzar la part essencial de la seva obra a la ciutat de Nàpols, que aleshores estava sota jurisdicció espanyola. Ribera va ser una de les figures cabdals de la pintura europea del segle XVII. Va morir a Nàpols el setembre de 1652.

Font: En català: Josep de Ribera (1591-1652) En castellano: Josep de Ribera (1591-1652) - In english: Josep de Ribera (1591-1652) - Altres: Josep de Ribera (1591-1652) 



Parlem de Música...

Cristóbal Galán (Regne de València, c.1625 - Madrid, 24 de setembre de 1684) va ser un compositor espanyol. Es desconeix la formació inicial sent documentat, per primera vegada, el 1651 com aspirant a un càrrec de mestre de capella a Sigüenza. Degut a què estava casat, el van rebutjar fet que va motivar que busqués fortuna en altres terres. El 1653 va viatjar a Itàlia, on va assolir un càrrec de cantant i organista a Cagliari, ciutat on més tard també seria mestre de capella. Tanmateix, el 1656 va tornar a Espanya on va ser nomenat mestre de capella del cor d'una església de Morella i d'un cor de la Catedral de Santa María de Teruel. L'octubre de 1659 es va traslladar a Madrid on el 1664 va ser nomenat mestre musical al Buen Retiro. Entre l'agost de 1664 i el juliol de 1667 va ser director, també, d'un cor a la Catedral de Santa María de Segovia. El mateix 1667 va tornar a Madrid on va assolir el càrrec de mestre de capella al Monestir de las Descalzas Reales. El 1675 va rebre el compromís de la reina regent Maria Anna d'Àustria per tal de rebre un càrrec musical a la Capella Reial que va rebre forta oposició pels suposats 'pocs mèrits' de Galán. Finalment, el 1680 va assolir aquest càrrec que ja va mantenir, tot i les dificultats econòmiques del regnat de Carles II, fins el setembre de 1684, l'any de la seva mort.

OBRA:

2 masses, 9vv, 12vv, E-V
Mag quarto tono, 12vv, V
Lit, 6vv, CO-B
Resp, 1, 4, 5vv, E-Mp, SE
Lamentations, 7vv, bc, E
5 motets: Hoc est corpus, 3vv, SE; Laudate Dominum, 8vv, V; O beata virgo, 9vv, V; Salve, 5vv, V; Stella coeli, 8vv, BA
Passion, 1, 8vv, bc, 1672, inc., V
Stabat mater, 3 solo vv, 4vv, vn, bc, SE
Incid music for Lides de amor y desdén (J.B. Diamante), El labyrinto de Creta (Diamante), inc., Mn
Many other sacred and secular vocal works, 1–13vv, some with bc, D-Mbs, E-Bc, E, Mn, PAL, SE, VAc, I-Vnm, Guatemala Cathedral archives, Mexico City, Bellas Artes, US-NYhs

Font: En català: No disponible En castellano: Cristóbal Galán (c.1625-1684) In english: Cristóbal Galán (c.1625-1684) - Altres: No disponible



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

El desconocimiento actual de la obra de Cristóbal Galán, poco tiene que ver con el prestigio del que gozó en vida, más allá de las penurias y rivalidades en las que se vio envuelto. Prueba de ello es la gran cantidad de obras suyas conservadas en diferentes archivos y bibliotecas, tanto de España como de Iberoamérica (Bogotá, Guatemala y Sucre) y Estados Unidos (Nueva York). Constantemente se amplía la lista de sus composiciones y en la presente grabación hemos incorporado obras que no figuran en el catálogo y edición de John H. Baron y Daniel L. Heiple (Institute of Mediaeval Music de Ottawa). Sin olvidar que en el futuro podrían asignársele obras actualmente consideradas anónimas o de otros autores, como hemos constatado durante la investigación previa a la grabación cotejando fuentes de Canet de Mar, Barcelona, Valladolid y Segovia. En este sentido sírvanos de ejemplo el libro manuscrito Música de varios autores escogida por el maestro Gerónimo Vermell (1690) en el que se encuentran puestas en partitura diversas composiciones de Galán, junto con las de otros compositores de gran fama como Sebastián Durón, Matías Ruiz, Diego de Caseda, Jerónimo de la Torre, Juan del Vado, y varios más. Este libro fue legado por Felipe Pedrell a la Biblioteca de Catalunya. En nuestras pesquisas hemos detectado también muchas copias de obras del maestro posteriores en varias décadas a su época. Otro indicio más del prestigio de nuestro músico es la representación de Eurídice y Orfeo, “fábula llamada ópera” de Antonio de Solís y con música de Galán, en el Seminario de San Antonio Abad en Cuzco a comienzos del siglo XVIII (Samuel Claro y Gilbert Chase). Por otra parte, la preceptiva musical inmediatamente posterior le reconoció su valía: el célebre teórico y músico Francesc Valls, por ejemplo, citó a Galán en su Mapa armónico práctico (1742), tomando su obra como modelo para jóvenes compositores. La producción musical de Galán abarca todos los géneros y formas musicales de la época, si bien la mayor parte de su obra conservada se encuadra dentro del ámbito religioso. 

Como autor de música sacra, compuso obras en latín (misas, motetes, salmos, secuencias, responsorios, antífonas, etc.) y en lengua romance (villancicos, tonos a lo divino y música para algunos autos sacramentales). En el repertorio a ocho, diez o doce voces, predomina la técnica policoral, alma de la música barroca, sabiamente cultivada por el maestro. Este recurso, de auténtica dramatización musical, tan anclado en la música sacra española e italiana del siglo XVII, busca la alternancia de diferentes bloques sonoros con carácter dialogante y la contraposición entre solista(s) y conjunto en el interior de la pieza. Es común un primer coro con dos partes de tiple, una de contralto y una de tenor (el llamado “coro alto”). Los manuscritos suelen especificar el empleo del arpa y órgano en el bajo continuo. Pero no hallamos en estas obras el encadenamiento de diversas y numerosas secciones ni el acompañamiento orquestal de la música sacra francesa o italiana de la época. En la producción religiosa de Galán, y también en el presente registro, destacan las obras relacionadas con el culto eucarístico (villancicos al Santísimo Sacramento) y las obras dedicadas al misterio de la Inmaculada Concepción, precisamente dos de los pilares de la devoción que promovía la Casa de Austria española (pietas Austriaca). Este CD constituye el primer monográfico que se ha dedicado a este importante compositor del siglo XVII. El repertorio ha sido recuperado a partir de fuentes inéditas cuyas transcripciones musicales se han realizado expresamente para la grabación. Redescubrimos aquí nada menos que una parcela del paisaje sonoro de los últimos años de los Habsburgo españoles, melodías que fueron familiares a Carlos II, Mariana de Austria, Juan Carreño de Miranda o el último Calderón.

Lola Josa (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: La Grande Chapelle; Albert Recasens
AMAZON: GALAN, C. - Canto del Alma
CPDL: No disponible
SPOTIFY: GALAN, C. - Canto del Alma



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

2 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Estimado Pau, gracias por la joya musical. Os envié un nuevo correo.
    feliz fin de semana!!!
    Un abrazo
    Yehu

    ResponElimina