PRADES, Josep (1689-1757), FUENTES, Pascual (1721-1768) & MORERA, Francesc (1731-1793) - Villancicos al Nacimiento

Obra de Noël Hallé (1711-1781), pintor francès (1)

---

Parlem de Pintura...

Noël Hallé (Paris, 2 de setembre de 1711 - Paris, 5 de juny de 1781) va ser un pintor francès. Es va formar amb el seu pare Claude-Guy Halle. Poc després va entrar a la Reial Acadèmia de Pintura de París on va obtenir un primer premi i on va ser triat membre. Becat, va viatjar a Roma on, a banda d’estudiar els grans mestres, va viure a l’Acadèmia Francesa. Més tard, va ser director de l’Escola de Roma. La seva pintura va ser d’estil neoclàssic i la seva temàtica variada, destacant les escenes clàssiques, la mitologia i algunes obres religioses. El seu fill va ser el famós doctor Jean Noël Hallé. Noël Halle va morir a París el juny de 1781.

Font: En català: Noël Hallé (1711-1781) - En castellano: No disponible - In english: Noël Hallé (1711-1781) - Altres: Noël Hallé (1711-1781) 

---

Parlem de Música...

Josep Prades i Gallent (Vilafermosa, 21 d'agost de 1689 - València, 11 d'agost de 1757) va ser un compositor valencià. Va néixer en el sí d'una família humil. El 1700 va entrar, com a infantillo, a la Catedral de Santa Maria de València. El 1707 va cessar com a infantillo i va seguir com acòlit, començant la seva carrera professional el 1712 tot fent oposicions a la plaça de mestre de capella i organista a la capella de Sant Jaume d'Algemesí. El 1717 va obtenir el mateix càrrec a la parròquia de Santa Maria de Castelló que va exercir fins el 2 de març de 1728. Aquell any va ser nomenat mestre de capella de la Catedral de València, càrrec que va exercir durant 29 anys fins a la seva jubilació el 22 de febrer de 1757. Allà va compondre a l'entorn d'unes 400 obres, la majoria de caràcter religiós. Josep Prades va morir a València l'agost de 1757.

Font: En català: Josep Prades (1689-1757) - En castellano: Josep Prades (1689-1757) - In english: Josep Prades (1689-1757) - Altres: No disponible

---

Pasqual Fuentes i Alcàsser (Aldaia, 1721 - València, 1768) va ser un compositor valencià. Es va formar com a infant del cor de la Catedral de Santa Maria de València entre els anys 1731 i 1746, amb una interrupció de tres anys. El 1746 va ser tenor de la Catedral del Salvador d'Albarracín, i més tard fou mestre de capella de l'església de Sant Andreu de València. L'any 1757 fou nomenat mestre de capella de la Catedral de València en substitució de Josep Prades i en un càrrec que va ocupar fins a la seva mort l'any 1768.

Font: En català: Pascual Fuentes (1721-1768) - En castellano: No disponible - In english: No disponible - Altres: No disponible

---

Francesc Morera i Cots (Sant Mateu, 4 d'abril de 1731 - València, 17 d'octubre de 1793) va ser un compositor valencià. Als 10 anys va ingressar com a infantillo de la Catedral de Santa Maria de València. A mitjans de l'any 1753 va passar a ocupar interinament el lloc d'organista del Reial Col·legi del Corpus Christi de València. Dos anys després va guanyar la plaça en propietat. Admirador i deixeble de Josep Prades, va procurar accedir a la plaça de mestre de capella de la Catedral de València el 1757, si bé no ho va aconseguir. Després d'ocupar diversos càrrecs a Castelló de la Plana i a Conca, va obtenir finalment el desitjat càrrec de mestre de capella a València l'any 1768 i en substitució de Pascual Fuentes. Va treballar també com a professor tenint com a alumnes, entre altres, a Morata García. Com a compositor va llegar un catàleg d'unes 200 obres, la majoria religioses. Va morir a València l'octubre de 1793.

Font: En català: Francesc Morera (1731-1793) - En castellano: No disponible - In english: Francesc Morera (1731-1793) - Altres: No disponible

---

Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Lluny de conformar-nos amb un compositor, avui n'explorarem tres. I tots ells, a banda d'inèdits, restringits a un espai i a un temps concrets, el de la València del segle XVIII. Una època relativament poc explorada a Espanya la qual, i lluny de resultar poc interessant, va presentar algunes singularitats pròpies i sovint relacionades amb la societat del seu temps. L'exemple d'avui en serà una mostra pertinent on autors com Prades, Fuentes i Morera, mestres de capella successius a la Catedral de Santa Maria de València, van aplicar les noves idees clàssiques emergents a les festivitats nadalenques. De fet, la nadala barroca l'hauríem de considerar un gènere hispànic per excel·lència el qual va viure una edat d'or durant els segles XVII i XVIII. Doncs bé, va ser en aquest camp litúrgic, entre altres, on aquests compositors van exposar els nous elements compositius clàssics i on també van filtrar algunes de les innovacions més italianes. D'entrada, la inclusió de nous instruments com les trompes, oboès i flautes van dotar de major cromatisme a l'orquestra augmentant el protagonisme dels mateixos. Però no menys important va ser la reformulació de la pròpia estructura formal, és a dir, on la combinació de la tradició espanyola com les cobles amb les novetats de la cantata italiana (recitatiu / ària) van representar una clara evolució del gènere 'cantata de nadal' durant el segle XVIII. Aquests arguments, amb precisió quirúrgica, seran precisament els que podrem escoltar en les cantates Yo no Sé Cómo y por Dónde, Resuenen Armoniosos los Clarines i Esta Noche Madruga la Aurora de Prades, Fuentes i Morera respectivament la qualitat de les quals, en aquesta edició, és fantàstica. Penso que avui és un d'aquells dies on cal agraïr, especialment, recuperacions com aquestes on la suma repertori i qualitat les converteixen en imprescindibles tot regalant-nos primícies musicals dels grandiosos però desconeguts mestres de capella valencians!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Estil Concertant; Juan Luís Martínez
AMAZON: Villancicos al nacimiento

IMSLP: No disponible

CPDL: No disponible

SPOTIFY: Villancicos al nacimiento



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!