PITTMAN, Josiah (1816-1886) - Water Music (piano)

Obra de John Atkinson Grimshaw (1836-1893), pintor anglès.

- Recordatori de Josiah Pittman -

En el dia de la celebració del seu 200è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

John Atkinson Grimshaw (Leeds, 6 de setembre de 1836 - Leeds, 31 d'octubre de 1893) va ser un pintor anglès especialment conegut per les seves escenes nocturnes, romàntiques i melancòliques. Va néixer a Leeds, fill d'un policia retirat. Es va casar el 1856 amb la seva cosina llunyana Frances Hubbard (1835-1917). El 1861, tot i la oposició dels seus pares, va deixar la seva feina en el Great Northern Railway, per iniciar la seva carrera artística com a pintor. Va començar a exposar el 1862, ajudat per la "Societat Filosòfica i Literària de Leeds", amb pintures, majoritàriament, d'animals, fruites i flors. Grimshaw va estar principalment influenciat pels pintors prerafaelites. Va ser fidel al seu estil únic que representava els colors i la il·luminació amb un gran detall. Posteriorment, va pintar paisatges. El 1870, gràcies a l'èxit obtingut per les seves obres, va poder llogar una mansió del segle XVII per convertir-la en la seva residència a Knostrop Old Hall, on viuria fins a la seva mort. A finals de la dècada del 1870, va llogar una altra casa a Scarborough per romandre-hi durant els mesos d'estiu. Les dues localitzacions van quedar reflectides en diversos dels seus quadres. La obra de Grimshaw va rebre la influència dels pintors prerafaelites, sobretot del pintor de paisatges John William Inchbold, també de Leeds. Fidel a aquest estil, va crear paisatges de colors precisos, lluminosos, de vívid detall i realisme, de vegades, usant fotografies per assegurar la precisió. Va pintar paisatges que tipificaven les estacions o algun moment climàtic, escenes de carrer de la ciutat o els suburbis i vistes, a la llum de la lluna, dels molls de Londres, Leeds, Liverpool o Glasgow. La seva acurada pinzellada i la seva habilitat per representar els efectes lumínics li permetia capturar amb gran detall els aspectes i l'ambient de les escenes. Els seus quadres de carrers humits il·luminats amb gas i de molls entre la boira, transmeten una estranya calidesa i una alienació de l'escena urbana. Entre els seus últims treballs, va incloure escenes imaginades de l'Antiga Grècia i l'Antiga Roma. Grimshaw va morir a Leeds l'octubre de 1893.

Font: En català: No disponible - En castellano: John Atkinson Grimshaw (1836-1893) - In english: John Atkinson Grimshaw (1836-1893) - Altres: John Atkinson Grimshaw (1836-1893) 

---

Parlem de Música...

Josiah Pittman (London, 3 de setembre de 1816 - London, 23 d'abril de 1886) va ser un organista i compositor anglès. Fill d'un músic, es va formar musicalment des de molt jove, després d'estudiar orgue amb Samuel Sebastian Wesley i piano amb Moscheles. Triat organista a la Christ Church de Spitalfields quan tenia 15 anys, va treballar bona part de la seva vida en successius càrrecs com a organista. A partir del 1852 va ser reclamat com a director d'un cor de nens i adults al servei de qui va compondre abundant obra religiosa, principalment himnes. No obstant, algunes desavinences van motivar el seu acomiadament el 1865. Aquell mateix any va treballar com a pianista del Her Majesty’s Theatre i de la Royal Italian Opera. Paral·lelament va ser editor i autor de nombroses publicacions i tractats musicals. Pittman va morir a Londres el Divendres Sant de 1886.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Josiah Pittman (1816-1886) - Altres: No disponible

---

Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

English organist and church musician. The son of a musician, Pittman learnt music from an early age, later studying the organ with S.S. Wesley and the piano with Moscheles. Appointed organist of Christ Church, Spitalfields, at the age of 15, he held similar posts at Tooting (1833) and Sydenham (1835). In 1852, when the Benchers of Lincoln’s Inn first elected to introduce a choral form of service in their chapel, Pittman was appointed organist with the task of forming a professional choir of men and boys. Under his leadership a new tradition was created, and Pittman composed many services and anthems for use there; the choir soon earned for the chapel a high position in the ranks of London’s ‘musical’ churches. At a time when the movement to introduce surpliced choirs was arousing wide controversy, Pittman published The People in Church (1858), a treatise on the musical privileges and duties of a congregation. The book reflected the seriousness and enthusiasm with which he regarded his own duties; but that high-mindedness was to bring about his downfall. Called upon to include the tune ‘Helmsley’ in the chapel service during Advent, 1864, Pittman objected to its secular origin. When his objection was overruled, he rashly parodied the tune at the organ during the service and was promptly dismissed. Thereafter he held the post of accompanist at Her Majesty’s Theatre (1865–8) and at the Royal Italian Opera, Covent Garden (1868-80). Pittman was among the first to introduce Bach’s ‘pedal’ fugues to English audiences; and he achieved note as a lecturer on music at the London Institution. His other publications include The People in the Cathedral: a Letter to the Very Revd Henry Hart Milman (1859), Songs of Scotland and Songs from the Operas. He was co-editor with Sullivan of the Royal Edition of Operas, and made an edition of Callcott’s Grammar of Music.

GROVE MUSIC ONLINE (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Claudio Colombo (piano)
AMAZON: PITTMAN, J. - Water Music for Solo Piano

IMSLP: Josiah Pittman (1816-1886)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: PITTMAN, J. - Water Music for Solo Piano



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!