Parlem de Pintura...
Raffaelo Sanzio (Urbino, 6 d’abril de 1483 - Roma, 6 d’abril de 1520) va ser un pintor del Renaixement italià. Artista precoç, va rebre la primera formació en l’ambient de la cort d’Urbino. Vers el 1500 va viatjar a Perusa, on va aprendre la tècnica i a on va col·laborar amb Il Perugino. Resta encara imprecisa la filiació exacta dels seus primers assaigs: Coronació de san Nicolau de Tolentino, Coronació de la Mare de Déu (1502-03, Pinacoteca Vaticana). No obstant això, l'Esposori de la Mare de Déu (1504, Pinacoteca de Brera, Milà) mostra la seva vinculació als dictats d’Il Perugino i el respecte a la tradició úmbria, que es tradueix en una composició d’estructura equilibrada i en una simplificació formal, característiques que juntament amb la claredat de la llum defineixen les obres del subsegüent període florentí. Entre el 1504 i el 1508 va romandre a Florència a excepció d’esporàdics sojorns a Perusa; vinculat estretament al cercle neoplatònic, va estudiar a fons Leonardo da Vinci, del qual va heretar la preocupació per l’estudi científic del cos humà, i Miquel Àngel, de qui va rebre un cert to monumental i grandiloqüent. D’entre la producció florentina cal esmentar Somni del Cavaller (1505, National Gallery, Londres), Mare de Déu del Gran Duc (c.1505, Palazzo Pitti, Florència), Mare de Déu amb l’Infant i sant Joan (1507, Musée du Louvre) i els retrats d'Agnolo i Madalena Doni (1506, Galleria degli Uffizi, Florència). Les darreres obres d’aquest moment, Enterrament de Crist (1507), Mare de Déu del baldaquí (ambdues a la Galleria Borghese, Roma), assenyalen una evolució vers la representació del moviment.
El 1508 va viatjar a Roma sol·licitat per Juli II per tal de decorar les Estances Vaticanes. Autor dels frescs de les sales de la Signatura (1508-11) i d’Heliodor (1511-14), va deixar a mans dels seus col·laboradors i deixebles la realització de les restants i la decoració de les Logge, on la seva participació es va limitar al disseny, per causa de les nombroses ocupacions i de la quantitat d’encàrrecs que va rebre en aquell temps. Convertit en el protagonista absolut de l’escola romana i després d’haver projectat l’església de Sant’ Eligio degli Orefici (1509) i la capella Chigi (c.1513, església de Santa Maria del Popolo, Roma), el 1514 va succeir a Bramante en la direcció de les obres de Sant Pere del Vaticà. També fou nomenat conservador d’antiguitats romanes, va realitzar cartons per a tapissos i va pintar una sèrie innombrable de teles, com Mare de Déu de Foligno (c.1512, Pinacoteca Vaticana), Mare de Déu de la Cadira (Palazzo Pitti, Florència) i els retrats de Baldasare Castiglione i de Lleó X (1518, Galleria degli Uffizi), obres que representen la culminació de l’universalisme històric de la Roma classicista i la consolidació d’una nova tendència, el manierisme. Rafael va formular els principis d’aquest nou estil en la Transfiguració (1519, Pinacoteca Vaticana), obra que va deixar inacabada i que pel simbolisme i la complexitat estructural va determinar un viratge insospitat en la direcció de l’art italià i europeu posterior. Rafael va morir a Roma l'abril de 1520.
Font: En català: Raffaello Sanzio (1483-1520) - En castellano: Raffaello Sanzio (1483-1520) - In english: Raffaello Sanzio (1483-1520) - Altres: Raffaello Sanzio (1483-1520)
Parlem de Música...
Jacobus de Kerle (Ypres, c.1532 - Prague, 7 de gener de 1591) va ser un compositor i organista flamenc especialment actiu a Itàlia i Alemanya i un dels darrers mestres més importants de l'escola neerlandesa. Es va formar probablement al Monestir de Sant Martí a Ypres, la ciutat on es creu que va néixer i a on va conèixer la música de Gilles Bracquet. Es va formar com a cantant a la Catedral de Cambrai entre els anys 1548 i 1550. Després va viatjar a Orvieto on va treballar com a magister capellae a càrrec d'un cor de nens. Allà mateix va assolir la condició d'organista. Més tard va prendre les ordres sagrades a Itàlia. A l'estiu del 1561 va viure a Venècia on va publicar una col·lecció de salms i magnificats. Poc després va tornar a Orvieto on es va reunir amb el cardenal Otto Truchsess von Waldburg, qui li va demanar una sèrie d'encàrrecs musicals. El 1562 va viatjar a Roma, on va assolir el càrrec de director musical de la capella privada del cardenal. El 1564 va visitar Barcelona durant el seguici del cardenal Otto, on va visitar els prínceps imperials Rudolf i Ernst de la cort espanyola. El 1565 va tornar a Ypres, on es va convertir en músic i director de la seva catedral tot i que hi va romandre poc temps. L'agost de 1566 va viatjar a la Universitat de Dillingen, fundada feia pocs anys. El 1567 va tornar a Ypres tot i que algunes disputes el van fer desistir de quedar-s'hi. Va tornar a Roma per viure-hi durant un temps. A Roma es va reunir novament amb el cardenal Otto, que el va nomenar membre de la Catedral d'Augsburg. El 18 d'agost del 1568 va ser nomenat vicari del cor a Augsburg i poc després organista de la catedral. Allà hi va viure durant sis anys, sent el període més tranquil i creatiu de la seva vida. L'estiu del 1571, va rebre la petició formal de substituir a Anton Span tot i que finalment el càrrec no fou per De Kerle sinó pel seu col·lega Bernhard Klingenstein. Des d'allà va accedir a un càrrec a Cambrai que va ocupar durant 12 anys (1575-1587). El 1583 es va instal·lar a Praga, ciutat on va viure-hi la resta de la seva vida, morint el gener de 1591.
OBRA:
Vocal secular:
Il primo libro capitolo del triumpho d’amore de Petrarca, 5vv (Venice, 1570), lost
Madrigali, libro primo [Carmina italica musicis modulis ornata], 4vv (Venice, 1570), lost
Egregia cantio, in … honorem Melchioris Lincken Augustani, 6vv (Nuremberg, 1574)
1 madrigal, 1561
Other works, A-Wn;
Öhk; D-As, Dlb, Mbs, Rp, Rtt, Sl;
GB-Lbl;
Bressanone Cathedral Library;
PL-GD;
WRu; formerly Gymnasium Johanneum, Liegnitz, now ?PL-WRu
Vocal religiosa:
6 missae, 4, 5vv (Venice, 1562), ed. in Trésor musical, xxii–xxviii (Brussels, 1886–92)
4 missae … adiuncto in fine Te Deum laudamus, 4, 5vv (Antwerp, 1582; 2/1583), 2 ed. in Antologia polyphonica, ii (Rome, 1932)
Motetti, 4, 5vv (Rome, 1557)
[15] Selectae quaedam cantiones sacrae, 5, 6vv (Nuremberg, 1571);
TeD and 6 motets ed. in Trésor musical, i (Brussels, 1865); xvii (Brussels, 1881)
Liber modulorum, 4–6vv (Paris, 1572)
Liber [11] modulorum sacrorum, 5, 6vv, quibus addita est recens cantio de sacro foedere contra Turcas, 8vv (Munich, 1572)
Liber [16] modulorum sacrorum, 4–6vv (Munich, 1573), 1 ed. in HAM, i (1946)
Liber [16] mottetorum, 4, 5vv, adiuncto in fine Te Deum laudamus, 6vv (Munich, 1573)
[9] Sacrae cantiones, quas vulgo moteta vocant … ecclesiastici hymni de resurrectione et ascensione, 5, 6vv (Munich, 1575)
[9] Selectiorum aliquot modulorum, 4, 5, 8vv (Prague, 1585)
[23] Hymni totius anni … et Magnificat, 4, 5vv (Rome, 1558, lost; 2/1560)
[16] Magnificat octo tonorum, 4vv (Venice, 1561)
Liber [20] psalmorum ad vesperas, 4vv (Venice, 1561)
Preces speciales pro salubri generalis Concilii successu, 4vv (Venice, 1562); ed. in DTB, xxxiv, Jg.xvi (1926, rev. 2/1974)
5 motets, 1580, 1605
OBRA:
Vocal secular:
Il primo libro capitolo del triumpho d’amore de Petrarca, 5vv (Venice, 1570), lost
Madrigali, libro primo [Carmina italica musicis modulis ornata], 4vv (Venice, 1570), lost
Egregia cantio, in … honorem Melchioris Lincken Augustani, 6vv (Nuremberg, 1574)
1 madrigal, 1561
Other works, A-Wn;
Öhk; D-As, Dlb, Mbs, Rp, Rtt, Sl;
GB-Lbl;
Bressanone Cathedral Library;
PL-GD;
WRu; formerly Gymnasium Johanneum, Liegnitz, now ?PL-WRu
Vocal religiosa:
6 missae, 4, 5vv (Venice, 1562), ed. in Trésor musical, xxii–xxviii (Brussels, 1886–92)
4 missae … adiuncto in fine Te Deum laudamus, 4, 5vv (Antwerp, 1582; 2/1583), 2 ed. in Antologia polyphonica, ii (Rome, 1932)
Motetti, 4, 5vv (Rome, 1557)
[15] Selectae quaedam cantiones sacrae, 5, 6vv (Nuremberg, 1571);
TeD and 6 motets ed. in Trésor musical, i (Brussels, 1865); xvii (Brussels, 1881)
Liber modulorum, 4–6vv (Paris, 1572)
Liber [11] modulorum sacrorum, 5, 6vv, quibus addita est recens cantio de sacro foedere contra Turcas, 8vv (Munich, 1572)
Liber [16] modulorum sacrorum, 4–6vv (Munich, 1573), 1 ed. in HAM, i (1946)
Liber [16] mottetorum, 4, 5vv, adiuncto in fine Te Deum laudamus, 6vv (Munich, 1573)
[9] Sacrae cantiones, quas vulgo moteta vocant … ecclesiastici hymni de resurrectione et ascensione, 5, 6vv (Munich, 1575)
[9] Selectiorum aliquot modulorum, 4, 5, 8vv (Prague, 1585)
[23] Hymni totius anni … et Magnificat, 4, 5vv (Rome, 1558, lost; 2/1560)
[16] Magnificat octo tonorum, 4vv (Venice, 1561)
Liber [20] psalmorum ad vesperas, 4vv (Venice, 1561)
Preces speciales pro salubri generalis Concilii successu, 4vv (Venice, 1562); ed. in DTB, xxxiv, Jg.xvi (1926, rev. 2/1974)
5 motets, 1580, 1605
Parlem amb veu pròpia...
Gaudiu i compartiu!
Informació addicional...
LAQUINTADEMAHLER: La fiesta de Pascua en Piazza Navona
SPOTIFY: La fiesta de Pascua en Piazza Navona
Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaObrigado por atender ao meu pedido!!! :-)
ResponElimina