dissabte, 4 d’abril del 2015

ZINGARELLI, Niccolò Antonio (1752-1837) - Le tre ore dell'agonia del N.S.Gesu Cristo

Rosso Fiorentino (Giovanni Battista di Jacopo) - The Dead Christ with Angels (c.1524)
Obra de Rosso Fiorentino (1495-1540), pintor italià (1)



- Recordatori de Niccolò Antonio Zingarelli -
En el dia de la celebració del seu 263è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Rosso Fiorentino (Firenze, 8 de març de 1495 - Fontainebleau, 14 de novembre de 1540) va ser un pintor italià el nom autèntic del qual va ser Giovanni Battista di Jacopo di Guasparre. Va ser alumne d'Andrea del Sarto i membre de l'Escola de Fontainebleau. Va ser un dels primers i més destacats exponents toscans del manierisme pictòric. De la seva producció inicial cal destacar L'Asumpció (1517) a l'Església de la Santissima AnnunziataLes Filles de Jetró obra que evidencia un gran proximitat a Miquel Àngel. Posteriorment, durant la seva estada a Roma, va realitzar els frescos de La creació d'Eva i El pecat original (1524). Després del violent Saqueig de Roma per part de les tropes de Carles V, Rosso Fiorentino es va refugiar a Borgo Sansepolcro i després a Arezzo. A partir d'aquest moment la seva pintura va esdevenir més inquietant i lúgubre. Després va traslladar-se a Venècia on hi va romandre durant un temps. L'any 1530 va ser reclamat pel rei de França Francesc I per a qui va dirigir les obres decoratives al Palau de Fontainebleu. Hi va realitzar frescs i estucs en els quals el seu art es va tornar capritxós i elegant, com una mena d'anunci del barroc. Una de les seves últimes obres, i alhora una de les seves obres mestres, va ser La Pietat que es troba actualment al Museu del Louvre. No obstant es considera que la seva principal obra mestra és El Davallament (La Depozisione), que es troba a Volterra. Va morir a Fontainebleau el novembre de 1540.




Parlem de Música...

Niccolò Antonio Zingarelli (Naples, 4 d'abril de 1752 - Torre del Greco, 5 de maig de 1837) va ser un professor i compositor italià. Orfe des dels 7 anys, Zingarelli es va matricular al Conservatori de S Maria di Loreto, on el seu pare havia estat professor de cant. Allà va estudiar amb Fenaroli, Speranza, Anfossi i Sacchini. Després de la seva graduació el 1772 va ser nomenat organista i professor de violí a Torre Annunziata. Va començar, aleshores, la seva carrera com a compositor d'òpera, en els teatres del nord d'Itàlia, Florència i Roma estrenant la seva primera òpera, Montezuma, el 1781. Aquell primer període de feina, entre els anys 1785 i 1803, va ser especialment conegut pel seu paper de compositor d'òperes. El 1790 va visitar París on va estrenar, sense l'èxit desitjat, la seva òpera Antígona. La inestabilitat de la Revolució Francesa el va obligar a tornar a Itàlia on va sol·licitar el càrrec de mestre de capella de la Catedral de Milà assolint-lo el 1794. El 1796 va deixar el seu lloc a Milà, tot i que conservant el dret de successió de Carlo Monza, per acceptar el càrrec de mestre de capella a la Santa Casa de Loreto, on hi va romandre fins el 1804. Allà va compondre, indistintament, obra vocal profana i religiosa, destacant la seva òpera Giulietta e Romeo.

Després de la mort de Guglielmi el 1804, Zingarelli es va convertir en director musical de San Pietro de Roma. El 1811, quan Napoleó va visitar Roma en motiu de la coronació del seu nebot Murat, van exigir festivitats musicals solemnes en totes les esglésies. Zingarelli, profundament catòlic, s'hi va negar al·legant que només reconeixeria l'autoritat del Papa Pius VII, en aquell temps empresonat a Fontainebleau. La negativa de Zingarelli va provocar la seva detenció i empresonament. No obstant, la intervenció directa de Napoleó, enviant-lo a França, va evitar mals majors. Zingarelli, en contrapartida i en agraïment, va escriure una Missa Solemne en honor de l'Emperador francès. El 1813 va poder tornar a Itàlia on va ser nomenat director del Conservatori San Pietro a Majella de Nàpols. La restauració de la monarquia italiana i l'execució de Murat van ser motiu d'alegria per a Zingarelli que va jurar lleialtat al Papa i a la vida catòlica. El 1816, va succeir a Paisiello en la direcció musical de la Catedral de Nàpols. Es va fer molt conegut com a professor però també per una llegendària fama de reaccionari catòlic. Tot i així, va promoure l'estudi de la música italiana i també estrangera tenint com a alumnes destacats a Mercadante, Michael Costa i Bellini. El 1822 va rebre el títol de cavaller de Ferran I. Va ser molt prolífic i va seguir escrivint música religiosa i instrumental fins al final de la seva vida. Va morir a Torre del Greco el maig de 1837.

OBRA:

Vocal secular:

Operas:
opere serie unless otherwise stated
for individual manuscript locations see GroveO
I quattro pazzi (int), ?Naples, Conservatorio di S Maria di Loreto, 1768
Motezuma (3, V.A. Cigna-Santi), Naples, S Carlo, 13 Aug 1781
Alsinda (3, F. Moretti), Milan, Scala, 22 Feb 1785
Ricimero (3, F. Silvani), Venice, S Benedetto, 5 May 1785
Armida (3, J. Durandi/S. De Rogatis), Rome, Dame, Feb 1786
Antigono (2, after P. Metastasio), Mantua, Ducale, 13 April 1786
Ifigenia in Aulide (3, Moretti), Milan, Scala, 27 Jan 1787
Artaserse (3, after Metastasio), Trieste, Regio, 19 March 1789
Antigone (3, J.F. Marmontel), Paris, Opéra, 30 April 1790, F-Po*
La morte di Cesare (3, G. Sertor), Milan, Scala, 26 Dec 1790
Pirro, re d’Epiro (3, G. de Gammera), Milan, Scala, 25 Dec 1791
Annibale in Torino (2 or 3, Durandi), Turin, Regio, carn. 1792
Atalanta (?3, C. Olivieri), Turin, Regio, carn. 1792
L’oracolo sannita (3, D. Del Tufo), Milan, Scala, carn. 1792
Il mercato di Monfregoso (ob, 2, after Goldoni: Il mercato di Malmantile), Milan, Scala, 22 Sept 1792
La Rossana (3, P. Calvi), Genoa, S Agostino, carn. 1793, arias
La secchia rapita (ob, 2, A. Anelli), Milan, Scala, 7 Sept 1793
Apelle (2, A.S. Sografi), Venice, Fenice, 18 Nov 1793
Alzira (3, ?G. Rossi, after Voltaire), Florence, Pergola, 7 Sept 1794
Quinto Fabio (2, after Zeno: Lucio Papirio dittatore), Livorno, Accademia degli Avvalorati, aut. 1794
Il conte di Saldagna (3, Moretti), Venice, Fenice, 24 Dec 1794, F-Pn*
Gli Orazi e i Curiazi (2, G. Sernicola), Naples, S Carlo, 4 Nov 1795
Giulietta e Romeo [Romeo e Giulietta] (3, G. Foppa), Milan, Scala, 30 Jan 1796
Andromeda (2, G. Bertati), private perf., Venice, 1796
La morte di Mitridate [Il Mitridate] (2, Sografi), Venice, Fenice, 27 May 1797
Meleagro (3, G. Schmidt), Milan, Scala, Jan 1798
Carolina e Mexicow (3, G. Rossi), Venice, Fenice, carn. 1798
Ines de Castro (2, A. Gasperini), Milan, Carcano, 11 Oct 1798
I veri amici repubblicani (3, G. Boggio), Turin, Regio, 26 Dec 1798
Il ritratto (ob, 2, L. Romanelli), Milan, Scala, 12 Oct 1799
Il ratto delle Sabine (2, Rossi), Venice, Fenice, 26 Dec 1799
Clitennestra (2, F. Salfi), Milan, Scala, 26 Dec 1800, I-Mr
La notte dell’amicizia (G. Foppa), Venice, Fenice, carn. 1802
Edipo a Colono (2, Sografi), Venice, Fenice, 26 Dec 1802
Il bevitore fortunato (ob, 2, Romanelli), Milan, Scala, Nov 1803
Il ritorno di Serse (G. De Ferrari), Modena, Ducale, 8 July 1808
Baldovino (2, J. Ferretti), Rome, Argentina, 11 Feb 1811
Berenice, regina d’Armenia (2, Ferretti, after Zeno: Lucio Vero), Rome, Valle, 12 Nov 1811
Malvina, Naples, S Carlo, carn. 1829, collab. M. Costa

Undated, lost, only frags. extant:
Alessandro nelle Indie;
Adriano in Siria;
Attilio Regolo;
Catone in Utica;
Castore e Polluce;
Ciro riconosciuto;
Demetrio;
Enea e Lavinia;
L'eroe cinese;
Les femmes [collab. I. de Charrière];
Ipermestra;
Irene;
Nitteti;
Le nozze di Dorina;
Olympiade [collab. Charrière];
Partenope;
Il re pastore; Zadig [collab. Charrière]

Other:
c20 cants., incl.
Elpino e Nice, 1778;
Pigmalione, 1779;
Il trionfo d’amore (Metastasio), c1785;
La danza (?Metastasio);
Alcide al bivio (Metastasio), 1787;
L’amistà;
Didone;
La Galatea (?Metastasio);
Il nome (?Metastasio);
Saffo; La morte di Alceste, 1789;
Telemaco, c1793;
La vendetta giurata o sia L’Oreste, c1793;
All'armi franche, Jesi, 1798;
Ulisse nell’isola di Circe;
Il lamento dal Conte Ugolino (Dante), c1805;
Francesca da Rimini (Dante), c1805;
La nascità del Re di Roma, c1811;
La fuga in Egitto, Naples, 1837
Odes (Sappho, Anacreon), c1805
In questa tomba oscura (Carpani), 10 settings (Vienna, 1808)
Gerusalemme liberata, canto xii (Paris, c1808)

Many concert arias, duets, terzettos, mostly orch acc., incl. Eno, monologue, 1812
Numerous solfeggios, mostly S

Vocal religiosa:

La passione di Gesù Cristo (orat, Metastasio), Milan, 1787

Other orats, incl.
Giuseppe in Egitto, 1797;
Il figliuol prodigo, 1800;
Saulle ovvero Il trionfo di Davide (G. Ferretti), Naples, Lent 1805;
La riedificazione di (?after Metastasio: Giuseppe riconosciuto) Gerusalemme, Florence, 1812;
L’amor filiale, c1815;
Il sacrificio d’Abramo (?after Metastsio Isaaco, figura de redentore), c1815;
Cantico d’Isaiah profeta, xii, Birmingham, 1829

Masses:
23 masses, vv, orch, incl. 1 for 8vv, 1 dubious;
58 messe di gloria, vv, org, incl. 1 for 8vv;
4 pastoral masses, 3–4vv;
15 masses, 2–4vv, org;
15 Requiem, incl. 5 for vv, orch;
Numerous mass sections

Other:
?55 Mag;
23 TeD, 3–8vv, incl. 7 with org, 14 with insts;
lamentations;
lits

Annuale di Loreto, 541 pss and propers, 1794–1804;
15 Stabat mater, incl. 7 with org, insts, 8 with org;
6 Dolore di Maria santissima [It. Stabat mater];
several Pater nosters, incl. 1 to It. text of Dante;
Christus e miserere alla Palestrina, 4vv a cappella, Naples, 1826 (Naples, c1860);
Several other Christus e miserere, vv, insts;
33 Dixit;
other pss, incl. lii, cxiii, cxvii, cxxxvii;
Pange lingua, 1837;
Responses, vv a cappella;
Many motets, ants, grads, Lat. and It. hymns, 1–5vv, org/orch
16 Le tre ore di agonia, incl. 7 with org, str, 9 with org: after c1820;
2 Quando Gesù all’ultimo lamento, sonetti sacri
Dio salvi Francesco Imperatore (Vienna, 1798), text trans. Carpani from Austrian imperial hymn;
Domine salvum fac Imperatorem Napoleonem, Paris, 1811

Instrumental:

Orch.:
12 3-movt sym., c1785;
53 1-movt sym., c1815–c1835;
4 1-movt funeral sym.

Chbr.:
3 str qts;
4 1-movt str qts;
Qt, a, 2 vc, bn, db
Duettinos, 2 vn;
1-movt sonatas, 2 vc;
1-movt sonatas, 2 db;
1-movt sonatas/etudes, db
7 1-movt sonatas;
Sonatina, d;
39 fugues;
21 marches: all org
11 pastorales, org/pf;
3 sonatas, pf, c1775
Many fugues and partimenti

Font: En català: Niccolò Antonio Zingarelli (1752-1837) En castellano: Niccolò Antonio Zingarelli (1752-1837) In english: Niccolò Antonio Zingarelli (1752-1837) - Altres: Niccolò Antonio Zingarelli (1752-1837)



Parlem amb veu pròpia...

L'emmudiment de la veu pròpia és fruit d'unes vacances inesperades però gustosament benvingudes. En pocs dies seguirem al ritme i constància habitual. Felicitat, amor i música per Setmana Santa!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...


















Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

1 comentari: