NOBLET, Charles (1715-1769) - Harpsichord Suite No. 1 in C Major

Obra de Thomas Stothard (1755-1834), pintor anglès (1)

- Recordatori de Charles Noblet -

En el dia de la celebració del seu 300è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

Thomas Stothard (Londres, 17 d'agost de 1755 - Londres, 27 d'abril de 1834) va ser un pintor i gravador anglès. De salut delicada de petit, als 5 anys va anar a viure amb un familiar a Yorkshire. Va passar per diverses escoles on va mostrar un prematur talent pel dibuix. Conscient del seu art, va iniciar una carrera com a pintor i especialment com a gravador ja que els seus dibuixos s'adaptaven molt bé a la tècnica del gravat. A partir del 1778 va començar a estudiar a la Reial Acadèmia d'Arts de Londres de la que posteriorment en va ser soci i professor a partir del 1794. Va realitzar nombroses il·lustracions de llibres i poemes entre moltes altres peces que va decorar amb els seus dibuixos. Es creu que va realitzar més de 5000 obres de les quals unes 3000 se'n van fer gravats. Va pintar a l'oli en petit format i en un estil proper al de Rubens. Va ser bon amic del poeta William Blake. Va morir a Londres l'abril de 1834.

Font: En català: No disponible - En castellano: Thomas Stothard (1755-1834) - In english: Thomas Stothard (1755-1834) - Altres: Thomas Stothard (1755-1834)

---

Parlem de Música...

Charles Noblet (Abbeville, 26 d'abril de 1715 - Paris, 26 d'octubre de 1769) va ser un organista, clavicembalista i compositor francès. Cosí segon de Pierre Février, compositor i organista, va treballar a l'església de Ste Catherine d'Abbeville durant els anys 1728-1737 abans d'assolir, el 1 de setembre de 1737, el càrrec de clavecinista a l'Ecole de Chant de París. Va alternar el càrrec d'organista en diverses esglésies i convents parisencs: L'església dels Mathurins (1 d'octubre de 1738), Ste Madeleine-en-la-Cité (1 de març de 1739), Ste. Oportuna (19 de setembre de 1742) i el Convent dels Jacobins a la rue St-Honoré (1 de juliol de 1761), ocupant aquests càrrecs fins el dia de la seva mort. La seva germana gran, Marie-Geneviève Nicole Noblet (1712-c.1800), sovint el substituïa en cas de no poder atendre les nombroses representacions a les que havia de fer front. El dia 1 d'abril de 1739 va substituir a André Chéron (1695-1766) com a clavecinista de l'Òpera de París. Aquest càrrec el va preservar, com els anteriors, fins mesos abans de la seva mort. Va treballar activament com a professor tenint com a alumnes, entre altres, a Mlle. Du Guesclin, el Comte de St Florentin i la Princesa Pignatelli. Va morir a París l'octubre de 1769.

OBRA:

Vocal secular:

4 cantatilles, 1v, insts, bc (Paris, 1737–52):
L’étrenne d’Iris;
L’illustre alliance;
Le carnaval du Parnasse;
Naïs
Cantatillettes … 1er livre, 1v, insts, bc (Paris, 1750): La musique; La jeunesse
Cantatillettes … 2e livre, 1v, insts, bc (Paris, 1750): L’aurore; La rose
Cantatillettes … 3e livre, 1v, insts, bc (Paris, 1750): Le ruisseau; Les fleurs
Les amusements d’une heure mêlés de brunettes, vaudevilles et duo, 4 bks (Paris, 1752)

Instrumental:

Nouvelles suittes de pièces de clavecin et trois sonates avec accompagnement de violon (Paris, 1757)
Le pichet, duo paysan, ronde de table et gavotte (Paris, 1763)
2 airs pubd in Mercure de France, April 1738, p.744, Dec 1757, p.68

Lost:
Carillon, orch, Concert Spirituel, 1 Nov 1739;
Laudate Dominum omnes gentes, Concert Spirituel, 19 May 1756;
Te Deum, Oratoire du Louvre, 30 March 1757;
Messe de Ste Cécile, church of the Mathurins, 22 Nov 1764

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: No disponible - Altres: Charles Noblet (1715-1769) 

---

Parlem amb veu pròpia...

Charles Noblet va ser un compositor francès que va treballar com a organista i clavecinista en diverses esglésies i convents parisencs. Com a compositor va destacar en el gènere vocal secular i religiós destacant composicions com la Messe de Ste Cécile, per a l'església dels Mathurins del 22 de novembre de 1764, un Te Deum i l'Oratori du Louvre (1757). Malauradament, totes elles perdudes no així l'edició amb què se'l coneix actualment, la col·lecció Nouvelles suittes de pièces de clavecin et trois sonates avec accompagnement de violon (Paris, 1757) considerada la seva gran obra mestra. Noblet no és un neòfit en aquest espai ja que, de fet, avui fa un any en parlava també en relació amb la mateixa edició, amb altre intèrpret, de peces de clavecí. Per tant, no serà molta la informació addicional que podré aportar més enllà de les sensacions i percepcions musicals d'aquest disc. I si en la darrera entrada recuperàvem la Suite No.2 avui escoltarem la Suite No.1 en Do major. És evident que Noblet parteix del model barroc tardà a l'escriure aquestes suites amb la particularitat d'introduir-hi el ressò més italià de Scarlatti. Comprensible tenint en compte que la primera publicació de Scarlatti va aparèixer a París el 1742. Mixtura de sabors, moviments lents fidels a Rameau o Couperin i temes ràpids més italians. Interpretació sòbria i segura tot i l'elevada exigència tècnica, si bé la ressonància i/o el clavecí triat potser no seran del gust de tots. En qualsevol cas, satisfacció de tornar a coincidir musicalment amb Noblet la música del qual serà sempre benvinguda en aquest espai!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Charlotte Mattox Moersch (harpsichord)
RECICLASSICAT: NOBLET, Charles (1715-1769)
AMAZON: NOBLET, C. - Nouvelles Suites de Pièces de Clavecin

IMSLP: Charles Noblet (1715-1769)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: NOBLET, C. - Nouvelles Suites de Pièces de Clavecin

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!