ReciClassíCat: RUIMONTE, Pedro (1565-1627) - El Parnaso español de madrigales y villancicos

divendres, 17 d’abril del 2015

RUIMONTE, Pedro (1565-1627) - El Parnaso español de madrigales y villancicos

Hendrik Martensz Sorgh - Musical Company (1661)

Obra d'Hendrick Martensz Sorgh (c.1610-1670), pintor holandès (1)

- Recordatori de Pedro Ruimonte -

En el dia de la celebració del seu 450è aniversari de naixement

Parlem de Pintura...

Hendrik Martenszoon Sorgh (Rotterdam, c.1610 - 28 de juny de 1670) va ser un pintor de gènere de l'Edat d'Or Holandesa. Va ser alumne de David Teniers el Jove i de Willem Pieterszoon Buytewech. Sorgh va pintar principalment escenes quotidianes de la vida holandesa del seu temps. Els seus interiors presenten natures mortes elaborades així com personatges en actitud alegre i festiva. També va pintar escenes de gènere, retrats, marines i escenes històriques. Es va casar amb Adriaantje Hollaer, coneguda pel retrat atribuït a Rembrandt. Va morir en una ciutat desconeguda el juny de 1670.

Font: En català: Hendrick Martensz Sorgh (c.1610-1670) - En castellano: No disponible - In english: Hendrick Martensz Sorgh (c.1610-1670) - Altres: Hendrick Martensz Sorgh (c.1610-1670)

Parlem de Música...

Pedro Ruimonte o Rimonte (Saragossa, 17 d'abril de 1565 - Saragossa, 30 de novembre de 1627) va ser un músic i compositor espanyol. Nascut a Saragossa, fill de Pere Ruimonte, va ser batejat a l'església de Sant Pau el 1565. El pare procedia de Cifuentes (Guadalajara) i la mare de Leciñena, a la província de Saragossa. Es creu que va ser alumne de Melchor Robledo, que realitzava classes de música públiques a La Seo, encara que també va poder haver estudiat amb algun dels altres magnífics mestres que hi havia a la ciutat el segle XVI. Fins el seu viatge a Brussel·les, no es tenen notícies d'ell. Es creu que Ruimonte va arribar a Brussel·les el 1599 com a membre del cor en la comitiva d'arxiduc Albert VII i la princesa Clara Eugènia, els nous governadors dels Països Baixos. El 17 d'agost de 1601 escriu a la seva germana, explicant-li que és "mestre de música a la capella de Ses Alteses Sereníssimes". El 1604 es va anunciar a la portada de Missae sex com "Mestre de la Capella i de la Cambra de Ses Excel·lències". Com a cap dels músics de la cort ducal, a més d'encarregar-se dels nens cantors, va tenir sota les seves ordres als organistes i compositors de gran talla, com els anglesos Peter Philips i John Bull, després organista de la Catedral d'Anvers, o els flamencs Peter Cornet i Philippe Van der Meulen.

Durant la seva estada a Bèlgica, va publicar la majoria de les seves obres. La primera és Missae Sex IV. V et VI. Vocum publicada el 1604. L'integren sis misses en què examina el panorama de formes, estils i recursos musicals de la seva època. Realitza una intel·ligent paròdia del cantus firmus gregorià i de les obres de Palestrina i Guerrero. El 1607 publica Cantiones sex vocum, una col·lecció de quatre motets a quatre veus per l'Advent, sis més a 5 i 6 veus per a la Quadragessima, una antífona, Salve Regina a 5 veus i un salm De profundis a 7 veus. L'última part la componen nou Lamentationes a 6 veus per les matines del Dijous, Divendres i Dissabte Sant. A excepció de les Lamentationes, que es conserven a la Col·legiata d'Albarrasí, la resta s'ha perdut. La seva obra més important és el Parnàs espanyol de Madrigals i Nadales a quatre, cinc i sis publicat el 1614. Pedro Calahorra la considera la culminació de la música polifònica espanyola en aquest gènere. Consisteix en nou madrigals en castellà a 4, 5 i 6 veus i dotze nadales a 6 i 5 veus. Torna a Saragossa el 1614 i treballa com a mestre de música. Entre els seus alumnes es compta Diego Pontac i entre els seus amics Sebastián Aguilera de Heredia. Romandrà a la ciutat fins a la seva mort, vivint amb la seva germana Caterina, vídua rica del infanzón Martín de Villanueva, mercader i tintorer. D'aquesta època són els títols de "infanzón de la Cambra i Capella de Ses Alteses sereníssimes a Flandes", "Comissari i Familiar del Sant Ofici de la Inquisició del present Regne d'Aragó" i el de prevere amb què es nomenà Ruimonte.

OBRA:

Vocal secular:

El Parnaso español de madrigales y villancicos, 4–6vv (Antwerp, 1614), 9 madrigals, 8 villancicos (16 on Spanish texts, 1 on Italian); ed. P. Calahorra (Zaragoza, 1980)

Vocal religiosa:

Missae sex, 4–6vv (Antwerp, 1614), inc., 5 masses, 1 Requiem mass; ed. P. Calahorra (Zaragoza, 1982)
Cantiones sacrae, … et Hieremiae Prophetae Lamentaciones, 4–7vv (Antwerp, 1607), inc., 12 motets, 1 set of Lamentations
Motet: Sancta Maria, succurre miseris, 8vv, E-Zvp, ed. P. Calahorra, Obras de los maestros de las capillas de música de Zaragoza en los siglos XV, XVI y XVII (Zaragoza, 1984), 83–9

Font: En català: No disponible - En castellano: Pedro Ruimonte (1565-1627) - In english: Pedro Ruimonte (1565-1627) - Altres: Pedro Ruimonte (1565-1627)

Parlem amb veu pròpia...

Pedro Ruimonte va ser un compositor aragonès, mestre de capella de la Catedral de Sant Salvador de Saragossa i músic de cambra de la infanta Isabel i l'arxiduc Albert VII, establerts en aquell temps a Brussel·les. Per tant, va ser en aquella geografia on va desenvolupar la major part de la seva carrera. Va ser allà, previsiblement, on va publicar, el 1614, una important col·lecció per nom Parnaso Español de Madrigales y Villancicos a cuatro, cinco y seis (voces). Una sèrie d'obres profanes, per cert localitzades en manuscrit a Saragossa però també a Londres i fins i tot a Puebla (Mèxic) i dedicades a Don Franciso Gómez de Sandoval, Duc de Lerma i proper a Felip III. El conjunt recull un total de nou madrigals i dotze nadales, de les quals l'edició en selecciona sis madrigals i cinc nadales suficientment diferenciades com per apreciar-ne la diversitat i especialment l'originalitat. Música escrita en base a texts majoritàriament anònims que no malmet, de cap manera, la qualitat poètica del contingut i la bellesa de la retòrica musical de Ruimonte. Ans el contrari, el fet de no identificar l'autor literari redunda en la concentració de l'oient, potser més atent a la riquesa artística de les notes musicals. En definitiva, poesia i música es donen la mà en una dansa formosa i elegant que ens situa novament en el mapa a l'aragonès Ruimonte. La seva obra, observada en perspectiva, es situa hàbilment en ple context de la música vocal polifònica hispana de transició entre els segles XVI al XVII. I en aquest cas, galant, bella i lleugera transcripció polifònica de la cançó popular i del sentit madrigal cortesà en aquest Parnaso Español, en el qual es deixen entreveure i sentir les formacions instrumentals dels ministrers, plenament desenvolupats en aquells temps. Tot un descobriment!

Gaudiu i compartiu!

Informació addicional...