Retrat de Niccolò Jommelli, obra d'autor anònim
Niccolò Jommelli (1714-1774) compositor italià nascut a Aversa. Curiosament, en un dia 10 de setembre de fa 298 anys veia la llum per primera vegada aquest il·lustre compositor italià. Per tal de celebrar l'efemèride, recuperaré un parell de partitures. de la seva minsa però preciosa obra instrumental. Recordo, ja fa uns mesos, haver parlat de Jommelli en relació a la seva música sacra caracteritzada, en aquell dia, per un Magnificat. I si bé Jommelli està internacionalment lligat a la òpera italiana, també va trobar temps suficient per a la devoció instrumental i religiosa, amb alguna missa perduda per la immensitat del cofre dels tresors que algun dia recuperaré. Com moltes de les ànimes de vocació artística del segle XVIII, el seu primer contacte amb la música el va iniciar a través del cor de la catedral de la seva ciutat natal. Des d'allà, i amb només 11 anys, es traslladaria a la veïna Nàpols per estudiar de forma més sistemàtica i acadèmica. No coneixem del cert el per què de la seva vocació operística, tanmateix, seria en aquest gènere que rebria les primeres benevolents i agradables crítiques quan amb 23 anys estrenaria la seva primera producció teatral de caràcter jocós. Des d'aleshores, el seu univers seria aquest tot viatjant i representant òperes amb considerable èxit. Alhora, el caire innovador en les formes i en els continguts el van promocionar a les altes esferes musicals tot i que també es va guanyar alguns enemics, entre ells el català Domènec Terradellas de qui no agradava en absolut l'èxit que obtenia a la seva terra natal i de qui fins i tot es diu que fou assassinat per uns sicaris a sou del mateix Jommelli...
Elocubracions al marge, probablement i més enllà de tota una història de vida dedicada a la òpera, va ser en els últims anys de vida del compositor que es dedicaria de ple a la creativitat instrumental. En aquest context i geogràficament de tornada a la seva plàcida ciutat natal on escriuria aquest parell de concerts. D'entrada, el concert de flauta en Re major i pensat per al lluïment de l'intèrpret solista i no tant per l'acompanyament ja que aquest és molt reduït. Obertura instrumental d'una de les joies que per primera vegada es recuperen de Jommelli, un més que interessant concert per a pianoforte i orquestra en Re major. Una partitura inesperadament brillant i d'una elegància sincera que dibuixen un paisatge de Jommelli desconegut per a tots nosaltres. Dilluns de pont, previ a la diada que, segons sembla i pel que ens diuen, serà antològica patriòticament parlant. Sigui com sigui, esperem que la música d'aquest important dia sigui la de Carles Baguer, Domènec Terradellas o Antoni Soler ja que aquests també van ser catalans i possiblement prou elegants com per ser-ne protagonistes en una diada que en cas que fos així, i si més no, seria musicalment sorprenent i internacionalment reconeguda pel seu enginy. Somiar és fàcil i gratuït no obstant és evident que no serà el cas. Mentrestant i des d'aquí la nostra bandera és i serà la música ja que no entén, ni vol fer-ho, de política i, molt menys, de fronteres.
El concert de pianoforte interpretat per I Solisti Partenopei, amb Antonella Cristiano al piano i la direcció musical de Ivano Caiazza.
El concert de flauta interpretat Auser Musici i la flauta de Carlo Ipata.
Gaudiu i compartiu!
Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):
Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaUn administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaUn administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaUn administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina