Vista de Salzburg, obra de Rudolf von Alt, pintor austríac del segle XIX
Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791). De tornada d'unes curtes però intenses vacances, retrobem-nos alegrement amb la música i el seu univers tot dedicant, aquesta setmana, una integral a Salzburg i als músics que, directament o no, se'n deriven. I per què Salzburg. Com bé sabem, en aquesta ciutat hi va néixer un geni de cognom Mozart. I tot i que ell és, amb dret propi, el més il·lustre del seus ciutadans no va ser, ni molt menys, l'únic, com bé comprovarem al llarg d'aquesta primera setmana de feina. I de Salzburg en podríem parlar de moltes formes possibles més enllà de la inevitable i de la inherent relació amb la música. Una petita i encantadora ciutat a la riba del riu Salzach, de paisatges verds, als contraforts orientals dels Alps i d'una envejable riquesa hidrològica. Una ciutat que va néixer al voltant d'una de les abadies més impressionants que he tingut mai el plaer de visitar, l'església benedictina de Sant Pere. Una joia arquitectònica i un museu en sí mateixa fundada l'any 696 on, seguint la tradició clàssica, cada diumenge s'hi celebra una missa cantada pel propi cor, orquestra i organista de l'església amb predomini, evidentment, dels autors locals i especialment dels Mozart pare i fill i de Michael Haydn el qual hi treballaria durant 43 anys. L'espectacularitat i l'emoció de viure en directe la representació d'una missa d'un d'aquests artistes en una de les esglésies on hi van desenvolupar alguns dels seus treballs és indescriptible i més observant la normalitat amb què la gent autòctona d'allà ho viu. Un fet extraordinari, que omple les esglésies fins a la bandera i que dóna fe de com convertir un acte, com l'ofici religiós, en una gran festivitat on la música, realment, gaudeix d'un quasi absolut protagonisme. Fet aquest incís dels molts que farem aquesta setmana de retorn, parlarem de la música del dia. I Mozart, com sempre, és i serà un bon al·licient per a retrobar-nos amb la música. I fer-ho amb els divertimentos K. 136 i 138, sota l'etiqueta de "simfonies de Salzburg" és un motiu possiblement més convincent que les paraules que aquí puguem expressar. Obres simfòniques, concertants en alguns dels seus paisatges per la obligada presència dels violins en primera persona, escrites l'any 1772 per un jove de 16 anys, de connotacions clàssiques i d'estil italià hereves, probablement, del mètode tant propi i característic del "pare" Martini. Preciosa música, d'una alegria desbordant i eminentment mozartiana. D'un geni nascut en aquesta encisadora ciutat capaç d'enamorar a tots aquells que estimem intensament la música. La força i la presència permanent de la música en la vida pública de Salzburg em provoquen sentiments divergents tenint en compte el "silenci" en què vivim amb certa i desconsolada conformitat al nostre país. Allà on la música és present de forma efectiva i afectiva en les vides dels seus ciutadans no pot ser sinó un món on l'art té el privilegi de ser-ne el protagonista. Benvinguts a Salzburg!
Ens les interpreta la Salzburg Chamber Soloists sota la direcció de Lavard Skou-Larsen.
Gaudiu i compartiu!
Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)
Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaHe disfrutat molt escoltant aquesta preciositat mentre escribia una entradeta. Ben tornat!
ResponEliminaGràcies José Luis!
EliminaEl mateix et dic! Ben tornat i espero el teu internacionalment famós i divertit concurs musical!
Salut!