Obra del pintor americà Frederick Childe Hassam (1859-1935)
Friedrich Gernsheim (1839-1916) compositor i pianista alemany nascut a Worms. Canviem radicalment de registre musical en relació a tot el que hem parlat fins ara en aquesta darrera setmana per parlar d'un autor a la òrbita de Brahms i emmarcat, de ple, en el romanticisme. La seva mare, des de ben petit, fou la primera en inculcar-li l'amor per aquest art. Des d'aleshores, no el perdria i l'acompanyaria la resta de la seva llarga vida. Una existència que dedicaria, de ple, a la interpretació amb el piano, la docència i la conducció orquestral. Alumne d'Ignaz Moscheles, de qui si no n'he parlat ho hauré de fer en breu, es va anar convertint sense pressa però sense pausa en un més que admirat pianista i, sobretot, compositor. Director musical de la Societat Filharmònica de Rotterdam durant 16 anys es convertiria, posteriorment, en mestre del Conservatori Stern de Berlin, una prestigiosa escola de música de la capital germànica. Prolífic i d'ampli repertori, el seu catàleg és un bon exemple de qualitat amb quatre simfonies, abundant producció de cambra i una bona mostra de concerts, entre ells, un de piano. L'estil és marcadament romàntic amb clares influències, principalment, dels seus coetanis alemanys Johannes Brahms i Ludwig Spohr. Tot i que també podrem trobar certes reminiscències de l'obra de Schumann a qui va conèixer, musicalment, en la seva etapa de joventut. Seria en aquest període de maduresa de l'autor on hauríem de situar la partitura simfònica del dia d'avui. Ni més ni menys que la seva primera simfonia en Sol menor opus 32 escrita en una data de 1875 i hereva de l'estil romàntic, és un bon exemple del caràcter i del mètode creatiu de Gernsheim. De quatre moviments, es una simfonia grandiloqüent en el seu conjunt i prou llarga com per considerar-la, en dret propi, una simfonia feta i estructurada en sí mateixa influenciada, això sí, per Spohr i sobretot per Brahms però amb la veu i el discurs prou ben argumentat com per a situar-la, amb honors, en l'enorme pedestal simfònic del daurat segle XIX. Ja era hora, pensaran alguns lectors, que ampliés el marge musical després de la setmana monotemàtica dedicada a Salzburg. A partir d'ara, a no ser que alguna circumstància especial ens modifiqui el recorregut, aquest espai recuperarà la normalitat i la formalitat que l'ha caracteritzat durant el seu primer any de vida. Primera intromissió a l'encant romàntic del XIX després de l'estiu, per sort, no serà la última!
Ens la interpreta la Rheinland-Pfalz State Philharmonic Orchestra sota la direcció de Siegfried Köhler (1923-2017).
Gaudiu i compartiu!
Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):
Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina