dimarts, 11 de setembre del 2012

SOR, Ferran (1778-1839) - Concert en Sol major per a violi i orquestra

Ramon Marti Alsina - Paisatge de Catalunya
Paisatge de Catalunya, obra del pintor català Ramon Martí i Alsina (1826-1894)




Ferran Sor (1778-1839) compositor, violinista i guitarrista català nascut a Barcelona. Considerat un dels guitarristes més importants de principis del segle XIX, Ferran Sor és un dels compositors catalans més admirats pel seu virtuosisme guitarrístic i també per la seva important labor compositiva. Avui Diada Nacional de Catalunya és una ocasió ideal per a recuperar material endèmic de la nostra terra. Sor, que té el "privilegi" de tenir un asteroide al seu nom, va néixer en el sí d'una família de tradició militar i d'antecedents francesos. Tot i els inicis amb alguns violinistes locals de Barcelona, la seva escola de música fou la preciosa Abadia de Montserrat a les ordres de l'Escolania en un temps en què aquesta era una autèntica "factoria" de bons mestres instrumentistes i compositors. Alumne d'Anselm Viola, de qui un bon dia en parlarem, va gaudir d'un entorn més que privilegiat tot entrant en contacte amb la música d'autors com Narcis Casanoves o Martí Sunyer. Un bon cop completada la seva acadèmica i prematura formació a Montserrat i amb només 19 anys s'establiria, en una data de 1797, a Barcelona on ràpidament estrenaria la seva primera producció operística al Teatre de Santa Creu. Aquests primers anys de carrera serien un anar i venir per diferents geografies de l'estat espanyol, convuls per la proximitat de la invasió napoleònica i la posterior guerra que esdevindria. I tot i renegar en primera instància de la llavor revolucionària de Napoleò, posteriorment l'acceptaria i, fins i tot, l'abraçaria cosa que el promocionaria tàcitament en una França àvida de llibertat, igualtat i fraternitat. Instal·lat a París i més endavant a Londres, seria en ambdós geografies on la seva carrera rebria l'impuls definitiu i el més respectat dels reconeixements. Tanta va ser l'aclamació pública de la seva producció operística i compositiva que el reclamaven des de la llunyana Rússia on estrenaria, també, una Marxa Fúnebre en honor i glòria al tsar Alexandre I.

Des del moment en què abandonaria el niu català ja no tornaria a la seva mare pàtria i es retiraria, fins a la seva mort, a la terra que l'havia adoptat amb devoció. Moriria desconsoladament a París amb 61 anys i havent dedicat els últims anys de vida a la teoria musical de la guitarra. Doncs bé, tot i que a Sor se'l coneix, principalment, per la seva important contribució amb la guitarra, el cert és que instrumentalment va escriure altres composicions, com la que avui ens ocupa. En primícia, la recuperació mundial del seu únic concert de violí i orquestra en Sol major. Un concert de tres moviments, clarament clàssic i possiblement hereu de les lliçons que va rebre d'un mestre en aquest art com Anselm Viola. Un bon exemple i virtuós necessàriament amb el violí. Plat fort del dia introduït per la simfonia - obertura de la òpera Il Telemaco nell'isola. Una preciosa obertura en la forma tècnica de sonata introduïda per un breu i elegant moviment lent. Bona música per un dia especial en què catalans i catalanes rememoren la lamentable derrota de 1714. Una vetllada festiva i emotivament patriòtica que, per a molts ciutadans, serà una excel·lent oportunitat per a donar a conèixer i alçar la veu en rebel·lia vers uns veïns una mica capficats en tocar la pera a aquest poble que només vol un futur en pau, en llibertat i en coherència amb sí mateix. Personalment, no m'atrauen les idees nacionalistes ja que considero que la nostra única pàtria hauria de ser el planeta sencer i amb ell tots els habitants animals i vegetals que hi viuen i, en un món, on les fronteres només existissin en la imaginació dels escriptors de ficció. No obstant, entenc perfectament les motivacions i la més absoluta legitimitat de tots aquells que avui, en una magnífica diada plena de color i de festa, reclamen uns drets i unes llibertats internacionalment reconegudes i que qualsevol poble amb la seva cultura, la seva llengua i el seu art es mereixen.

Tot plegat ens ho interpreta magistralment la Orquestra de Cambra Catalana, amb Montserrat Cervera al violí i Joan Pàmies a la batuta.

Gaudiu i compartiu!


Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Publicado por Paul Muad Dib

2 comentaris:

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)