diumenge, 9 de setembre del 2012

BIBER, Heinrich Ignaz Franz (1644-1704) - Missa "Salisburgensis"

Johann Baptist Homann (1663-1724) - Salzburg 1712
Salzburg 1712, obra del cartògraf alemany Johann Baptist Homann (1663-1724)




Heinrich Ignaz Franz Biber (1644-1704) compositor i violinista nascut a Wartenberg, Bohèmia. Posem punt i final a la virtuosa setmana dedicada a Salzbrg i als seus èpics representants musicals. I ho farem d'una forma majestuosa i il·lustrativa d'allò que, essencialment, ha estat, és i serà Salzburg. Una preciosa i elegant ciutat aristocràtica, artística i musical. Biber l'únic compositor barroc de la totalitat dels que bonament hem parlat aquesta primera setmana de setembre. Ara bé, el barroc, un dels períodes musicals més tècnicament brillants musicalment parlant, ens depararà una monumental sorpresa en relació a la obra del dia d'avui. I ho farem de la mà d'un dels violinistes més importants d'aquest període, Heinrich Biber. Històricament, se'l considera el millor violinista del segle XVII i un dels primers en publicar i editar partitures exclusivament per aquest instrument. Poc coneixem, no obstant, dels seus primers compassos musicals. Sabem que va estudiar, sembla ser, amb els jesuïtes de la ciutat bohèmia d'Opava. Anys més tard se'l situaria a Graz, Àustria, sota el mecenatge i protecció de la cort d'un dels prínceps locals de la ciutat austríaca. No seria fins l'any 1670 que situaríem a Biber en el context pròpiament salzburgués. Seria allà, sota domini del potent arquebisbe de Salzburg, que seria "reclutat" com a mestre de capella tot obtenint el més elevat estatus dins del respectat gremi de compositors de la cort. Allà es casaria, tindria onze fills dels quals només quatre sobreviurien i d'aquests, dos, serien respectats violinistes a la cort de Salzburg durant el segle XVIII. Musicalment Biber va dedicar tota la seva vida a la interpretació amb el violí rebent la influència dels italians Uccellini i Farina i de l'alemany Schmelzer de qui es diu que, possiblement, va ser un dels seus professors.

I si bé mencionem el caràcter i la metodologia innovadora amb el violí de Biber, no podem oblidar la important i abundant contribució en un gènere que determinaria, en part, el seu absolut reconeixement. La música sacra va ser una de les devocions de Biber possiblement inspirat per les possibilitats acústiques extraordinàries de la preciosa catedral de Salzburg. Allà, en aquell privilegiat escenari, compondria multitud de misses, rèquiems, salms, ofertoris i tot allò relacionat amb la sagristia. En aquest impressionant context situaríem la descomunal missa "Salisburgensis" en Do major escrita en una data incerta, estrenada l'any 1682 i pensada per a celebrar els 1100 aniversari de la creació de l'Arquebisbat de Salzburg. La catedral de Salzburg té una disposició interna única que va permetre a Biber estructurar-la com a una gran missa amb un cor immens, amb un conjunt instrumental extens i amb la possibilitat de tocar els cinc (!!) orgues de què disposa la catedral. La monumentalitat resultant devia ser extraordinària tenint en compte que aquesta és de les primeres grans misses solemnes que se'n tenen constància. És una missa principalment per a cor i orquestra i aparentment més propera ideològicament a les grans misses solemnes del segle XVIII que a les de finals del Barroc. Colossal és l'adjectiu d'aquesta obra. Un bon motiu per tancar i posar punt i final a Salzburg i al seu monogràfic setmanal. Un plaer ha estat redescobrir de nou aquesta ciutat la qual ja havia tingut el privilegi de conèixer fa uns anys. Amb nous ulls i sobretot amb orelles renovades he escoltat o si més no he intentat sentir el que sembla voler-nos dir. Un món real on la música gaudeix del respecte i de l'admiració de tots aquells pels qui viatjar pel món és obrir els sentits a nous universos. Salzburg és una meravella perquè allà, la vida, és música!

A mode d'obertura la instrumental Sonatae tam aris quam alulis servientes XII. Tot plegat interpretat pel conjunt instrumental Musica Antiqua Köln sota la direcció de Reinhard Goebel i el cor i solistes de la Gabrieli Consort & Players sota la direcció de Paul McCreesh.

Gaudiu i compartiu!


Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Publicado por Paul Muad Dib

1 comentari:

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)