diumenge, 16 de setembre del 2012

GOUNOD, Charles (1818-1893) - Messe brève No.5 'aux séminaires'

Ambrogio Lorenzetti - A Group of Poor Clares
Obra d'Ambrogio Lorenzetti (1285-1348), pintor italià.




Charles Gounod (1818-1893) compositor francès nascut a París. Progressivament, amb el temps que requereix el descobriment de cada un dels compositors que han habitat dins de l'immens i apassionant univers de la música, he anat coneixent la obra d'aquest actor tant important del romanticisme francès. I reconec així mateix que no he escoltat, de moment, cap de les seves òperes. No obstant, sento una especial devoció per la virtuosa i quasi renaixentista música sagrada que Gounod va escriure per a la posteritat. Avui una sèrie d'exemples en aquest sentit. Recordem que d'aquest compositor ja n'havia parlat en relació amb dues de les seves exclusives obres instrumentals. Exclusives en el sentit que en trobarem realment poques en el seu repertori. De fet, a banda del fet operístic pel qual és mundialment conegut, Gounod va compondre una ingent quantitat de música d'església inspirada, molta d'ella, en Palestrina i el seu art. Un autor que va conèixer durant la seva estada a Roma l'any 1840 i de qui es diu que va quedar profundament impressionat per la música del compositor italià del segle XVI. És comprensible entendre el perquè trobarem una quantitat important de producció d'aquest gènere en el seu immens catàleg. Una vintena de misses, un centenar de motets i càntics d'ideologia religiosa. En aquest sentit, m'agradaria recuperar una sèrie temàtica dedicada a l'ofici catòlic i que girarà a l'entorn de la missa breu numero 5 "per els seminaris" en Do major.

Escrita l'any 1871 és realment una missa sintètica, on no hi trobarem el credo i estructurada a l'entorn d'un cor de tres veus amb acompanyament d'orgue. Quasi onírica és d'una bellesa tant impactant que probablement ens confondria si no en sabéssim l'autor ja que, perfectament, podríem atribuir a un temps i a un espai medieval. L'acompanyarà un magnificat i un nunc dimittis per a cor i orgue en Sol major. L'acompanyarà una pastoral de Nadal de l'any 1859, el Béthléem per a cor i orgue. Tot plegat introduït per una majestuosa marxa solemne per a orgue en Mi bemoll major. Gounod, novament, ens sorprendrà més enllà de la seva reconeguda i admirada missa de Santa Cecilia que, plàcidament, un bon dia recuperarem. Obres de caràcter senzill en l'estructura formal però d'una marcada emotivitat i d'un plaer sensorial prou digne com per a considerar-les eminentment belles. I com sempre, gentilesa d'un dels més importants segells dedicats a la recuperació d'obres corals. Carus-Verlag, autèntics mestres en aquest art. No em cansaré de fer-ne publicitat gratuïta ja que de bon grat s'ho mereixen per la quantitat d'obres antològiques que habiten en el seu ecosistema únic. Crec que properament els hi hauré de demanar que, com a mínim, em regalin un disc per cada referència que en faig... per ara seguirem com sempre perquè no em cansaré de repetir-ho, la música és vida!

La marxa solemne d'orgue interpretada per la organista Pascale Mélis.

Les obres sacres interpretades per I Vocalisti Chamber Choir amb Tobias Götting a l'orgue.

Gaudiu i compartiu!


Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

 BIOGRAFIA: Charles Gounod (París, 1818 - Saint-Cloud, Illa de França, 1893)
Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Publicado por Paul Muad Dib

1 comentari:

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)