dilluns, 24 de setembre del 2012

VALERI, Gaetano (1760-1822) - Concerti per Organo

George Barret - Paisatge italià
Paisatge italià, obra de George Barret (1730-1784), pintor irlandès.




Gaetano Valeri (1760-1822) compositor i organista italià nascut a Padova. L'escola italiana del segle XVIII, a banda dels noms que tots coneixem, va tenir centenars de fills il·lustres de l'escena musical. Tants, probablement, com ciutats amb esglésies i orgues on poder assajar i treballar. L'ebullició musical d'Itàlia és inqüestionable i l'estil, amb característiques pròpies, també. El nom de Valeri està íntimament relacionat amb el de la seva ciutat natal. De fet, tota la seva vida la va fer a Padova, al càrrec d'organista de la catedral. Allà, amb un bon jornal, va gaudir del beneplàcit local i de totes les facilitats per a desenvolupar una imponent producció de la qual, més enllà de territori italià, poc o gens se'n coneix. I tal com comentava ahir en relació a molts compositors del segle XVIII, la seva principal dedicació, com a organista i mestre de capella d'una majestuosa església, va ser la composició d'una quantitat inimaginable de partitures religioses. Més d'un centenar de misses, salms, ofertoris, motets... i totes elles, aparentment, ben preservades als arxius de la seva ciutat. Alhora, no va deixar de banda el seu estimat instrument al qual va dedicar l'enginy del seu talent. Multitud de sonates, simfonies o concerts amb un protagonista comú, l'orgue. En aquest sentit, i com no podrà ser d'altra forma, recuperar aquest instrument serà una obligació i ho farem amb un parell de concerts prou interessants. Per tant, dues obres concertants recuperades d'un manuscrit de l'arxiu de la Biblioteca de Padova. D'entrada, el concert en Sol major per a orgue i orquestra, escrit en una data indeterminada i amb un mètode semblant a l'utlitzat per Johann Christian Bach en alguna de les seves simfonies concertants. Tres moviments, un allegro, un largo i un rondó final on l'orgue brilla especialment per la peculiar forma de tocar-lo, tan pròpia de la Itàlia de finals del XVIII i fins ben entrat el XIX. Preludi del segon concert en Si bemoll major per a orgue i orquestra, escrit l'any 1797, de tres moviments allegro moderato, adagio i rondó i seguint la tradició galant tant característica de mitjans i finals del segle XVIII. Dues interessants partitures de les quals no dubto que agradaran a tots aquells enamorats dels majestuosos orgues repartits per Europa. Sens dubte m'hi incloc ja que, segons el meu punt de vista, l'orgue i la seva extraordinària quantitat de registres és, en qualsevol cas, un dels instruments més gratificants d'escoltar. Honor i glòria a l'orgue però sobretot al ciutadà que un bon dia va pensar que tota església seria més agradable si la música hi era present!

Luca Scandali a l'orgue, amb el conjunt Hermans Consort i la direcció de Fabrizio Ammetto ens interpreten aquestes dues concertants obres per orgue.

Gaudiu i compartiu!


Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Publicado por Paul Muad Dib

7 comentaris:

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)