SUBISSATI, Aldebrando (1606-1677) - Violin Sonatas (1675)

Obra de Jan van Huysum (1682-1749), pintor holandès (1)

- Recordatori d'Aldebrando Subissati -

En el dia de la celebració del seu 409è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

Jan van Huysum (Àmsterdam, 15 d'abril de 1682 - Àmsterdam, 8 de febrer de 1749) va ser un pintor holandès, el més distingit pintor de flors del seu temps, juntament amb Rachel Ruysch. Va assolir la fama arreu d'Europa, sent àmpliament imitat. Els colors i fons clars que va emprar, tot i el caràcter obert de les seves intricades composicions, es van convertir en trets distintius de la pintura floral holandesa del segle XVIII. De manera ocasional va pintar temes no relacionats amb les flors, com és el cas d'un autoretrat que es conserva al Ashmolean Museum d'Oxford, o alguns paisatges clàssics. El seu pare, Justus el Vell (1659-1716), va ser pintor de flors i paisatges. Jan va tenir tres germans que també van ser pintors: Justus el Jove (c.1684-1707), Michiel (c.1700-1759) i Jacob (c.1687-c.1740), el qual va treballar a Anglaterra i va imitar l'estil de Jan. Va morir a Àmsterdam el febrer de 1749.

Font: En català: No disponible - En castellano: Jan van Huysum (1682-1749) - In english: Jan van Huysum (1682-1749) - Altres: Jan van Huysum (1682-1749)

---

Parlem de Música...

Aldebrando Subissati (Fossombrone, 30 d'abril de 1606 - Fossombrone, 20 d'agost de 1677) va ser un violinista i compositor italià. Amb el nom d'Aldebrando, en honor al patró de la seva ciutat natal, es creu que es va formar a la seva ciutat abans d'assolir el càrrec de violinista a la Santa Maria Maggiore (1621) de Roma. Després va continuar en aquests càrrecs a San Luigi dei Francesi (1634-1641, 1645) i al Teatre Barberini (1639). Poc temps després va viatjar a Polònia on es va unir a l'orquestra de Jan Kazimierz de Polònia. Allà va compondre algunes obres les quals es van perdre posteriorment. El 1654 va tornar a Fossombrone on es va dedicar a la docència i a la composició. La seva obra més coneguda van ser les seves Violin Sonatas (1675). Va morir a Fossombrone l'agost de 1677.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: No disponible - Altres: Aldebrando Subissati (1606-1677)

---

Parlem amb veu pròpia...

Poques són les notícies d'Aldebrando Subissati, un violinista nascut a Fossombrone i batejat amb el nom del patró de la ciutat. Format probablement a Roma, en part previsible tenint en compte els càrrecs que va assumir a la capital italiana, va treballar també a la cort reial de Jan Kazimierz de Polònia entre els anys 1645 i 1654. El text de la seva làpida fa pensar, també, que va formar part de les orquestres de Leopold I d'Àustria i de l'emperadriu Cristina de Suècia tot i que no existeix documentació que així ho acrediti. Com a violinista, es creu que va gaudir de bona reputació observant els nombrosos càrrecs. Com a compositor, va escriure nombroses obres per a violí i vocals de les quals, malauradament, només han sobreviscut les Sonates per a Violí que avui presentarem. Una col·lecció de 19 sonates, amb la particularitat que cadascuna d'elles, excepte quatre, té un nom concret. Publicades el 1675, és a dir, al final de la seva vida, les va dedicar a Alessandro Barcellini, l'oncle de la seva dona. El violí, necessària i comprensiblement, gaudeix del rol principal ja que si bé l'acompanyament de violoncel, tiorba, clavicèmbal i orgue contrasta amablement amb la delicadesa inherent i precisa del violí, el paper del continuo és essencialment el de proporcionar la base harmònica adequada a través de la qual el violinista expressarà els seus atreviments i figuracions melòdiques. Curiosament, Subissati fou precursor de Corelli i en certa forma, amb el seu art virtuós i preciós, ens anticipa l'extraordinària obra posterior del gran mestre violinista italià!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Alessandro Ciccolini (violin); Gaetano Nasillo (violoncello); Karl-Ernst Schröder (1958-2003, theorbo); & Luca Scandali (harpsichord, organ)
AMAZON: Aldebrando Subissati: Violin Sonatas

IMSLP: No disponible

CPDL: No disponible

SPOTIFY: No disponible

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

RAPHAEL, Günter (1903-1960) - Geistliche Chormusik

Obra de Norman Percevel Rockwell (1894-1978), pintor nord-americà (1)

- Recordatori de Günter Raphael -

En el dia de la celebració del seu 112è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

Norman Percevel Rockwell (Nova York, 3 de febrer de 1894 - Stockbridge, 8 de novembre de 1978) va ser un il·lustrador, fotògraf i pintor nord-americà cèlebre per les seves obres plenes d'ironia i humor. Considerat, per altra banda, com el més famós il·lustrador popular d'Amèrica del Nord, va estudiar a l'escola d'art de Mamaroneck (c.1908) i a l'Acadèmia Nacional de Disseny (1909). Va ser il·lustrador de diaris i revistes importants, com St. Nicholas, Colliers, Life, Judge, Look, i Saturday Evening Post (1916-63). Va produir els calendaris per Brown and Bigelow (1924-1976), va crear els anuncis i va il·lustrar obres clàssiques com Tom Sawyer i Huckleberry Finn de Mark Twain. Com a pintor, va representar la cara amable de la societat nord-americana, la de l'artista que va encarnar la imatge del seu país i la que els seus ciutadans tenien de si mateixos com a cultura exemplar i terra de promissió. Va utilitzar olis i una tècnica realista impecable, va idealitzar la petita ciutat Amèrica i va expressar una visió personal que es va basar en el sentimentalisme, com en l'obra Breaking Home Ties (1954) i el seu famós Triple Self Portrait (1960). Un pintor la perfecció i el conservadorisme del qual va despertar l'absolut menyspreu de les avantguardes del seu temps. Va morir a Stockbridge el novembre de 1978.

Font: En català: Norman Percevel Rockwell (1894-1978) - En castellano: Norman Percevel Rockwell (1894-1978) - In english: Norman Percevel Rockwell (1894-1978) - Altres: Norman Percevel Rockwell (1894-1978)

---

Parlem de Música...

Günter Raphael (Berlin, 30 d'abril de 1903 - Herford, 19 d'octubre de 1960) va ser un compositor alemany. El seu pare va ser el director musical de la St Matthäus-Kirche de Berlin. Després d'estudiar amb Arnold Ebel, va entrar a la Hochschule für Musik de Berlin (1922-25). Allà va estudiar composició amb Robert Kahn, orgue amb Walter Fischer i piano amb Max Trapp. A partir del 1926 va donar classes de teoria i composició al conservatori i a la Kirchenmusikalisches Institut de Leipzig. Content amb alguns dels seus alumnes, va dedicar el seu Rèquiem (1927-28) a Karl Straube. Degut als seus orígens jueus, el nazisme va prohibir la seva música i va haver d'abandonar el seu càrrec de Leipzig. Va continuar escrivint música en privat i el 1948 va rebre el Premi de Liszt de la ciutat de Dresden. A partir del 1949 va retornar a la vida acadèmica acceptant un càrrec de professor del Conservatori de Duisburg (1949-53). Entre els anys 1956 i 1958 va ser professor al Conservatori de Mainz abans d'acceptar la càtedra de la Hochschule für Musik de Köln. Com a compositor va mostrar diverses tendències des del romanticisme al dodecatonisme. Va ser editor d'algunes obres de Bach, Händel, Reger, Mozart i Gluck. Va morir a Herford l'octubre de 1960.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Günter Raphael (1903-1960) - Altres: Günter Raphael (1903-1960)

---

Parlem amb veu pròpia...

Günter Raphael va ser un autor íntegrament del segle XX que, si més no a priori, hauríem de situar dins dels moviments avantguardistes del seu temps i pels quals, parlant en primera persona, no simpatitzo excessivament. Ara bé, en sintonia amb molts autors contemporanis, Raphael va explorar molts estils i formes musicals sent, en sí mateix, un personatge polifacètic i profundament curiós. Per tant, no serà la meva intenció etiquetar-lo i/o circumscriure'l en un espai musical concret, ans el contrari, avui en prou feines descobrirem una pinzellada del seu art el qual té i tindrà opinions de tota mena, fins i tot les favorables d'un aguerrit clàssic com servidor. De fet, l'edició del dia serà clarament un déjà vu a un espai-temps més proper a l'edat d'or del motet barroc que al convuls segle XX que va haver de viure, i patir, al llarg de la seva existència. Conseqüentment, per oïdes poc avesades a les dissonàncies o al dodecatonisme, aquesta música ens resultarà àmpliament familiar i gustosament agradable. Motets a capella per a cor i solistes en la seva Geistliche Chormusik de 1938 en un clar homenatge a Bach però especialment a Schütz, el gran mestre alemany del XVII. De so exuberant, gràcies també a la bonhomia de la interpretació, la seva música irradia una profunda concentració espiritual i intel·lectual amb alguns elements innovadors si bé en l'edició d'avui clarament continguts. La tradició barroca alemanya s'imposa, per golejada, a la demanda d'innovació del seu temps i ens permet gaudir d'uns motets simplement celestials!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Dresdner Motettenchor; Matthias Jung
NAXOS: RAPHAEL, G. - Choral Music

IMSLP: Günter Raphael (1903-1960)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: RAPHAEL, G. - Choral Music

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

SCHYTTE, Ludvig (1848-1909) - Piano Concerto in C sharp minor, Op. 28

Obra d'Arthur Fitzwilliam Tait (1819-1905), pintor anglès (1)

- Recordatori de Ludvig Schytte -

En el dia de la celebració del seu 167è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

Arthur Fitzwilliam Tait (Lively Hall, 4 de febrer de 1819 - Yonkers, 28 d'abril de 1905) va ser un pintor anglès. Als 8 anys va anar a viure a Lancaster on va començar el seu interès per la vida animal. Amb 12 anys va començar a treballar a Manchester ciutat on es va formar en pintura de forma autodidacta realitzant litografies. El 1838 es va casar i el 1840 va visitar París on va entrar en contacte amb els cercles artístics d'allà i amb la pintura americana. El 1850 va emigrar als EUA on va establir el seu taller de pintura. A partir del 1852 va començar a rebre el patrocini dels seus treballs exhibint-los a la National Academy of Design de Nova York. El seu gènere preferit van ser els animals assolint un gran nivell de detall i realisme molt apreciat. Va morir a Yonkers l'abril de 1905.

Font: En català: No disponible - En castellano: Arthur Fitzwilliam Tait (1819-1905) - In english: Arthur Fitzwilliam Tait (1819-1905) - Altres: Arthur Fitzwilliam Tait (1819-1905)

---

Parlem de Música...

Ludvig Schytte (Århus, 28 d'abril de 1848 - Århus, 10 de novembre de 1909) va ser un pianista i compositor danès. Sense formació musical fins els 22 anys, va mostrar un inesperat talent a partir d'aleshores convertint-se en un pianista molt reputat. Es va formar a Dinamarca amb Gade, després amb Taubert a Berlin i amb Liszt a Weimar (1884). Va ser professor del Conservatori de Viena i d'escoles de música i el 1907 es va instal·lar a Berlín com a professor del Conservatori Stern. Com a compositor va destacar la labor pedagògica dels seus Etudes així com la composició børneklaverskole d'Horneman (1892). També va ser autor d'un Concert de Piano Op.28. El seu germà Henrik Schytte (1827-1909) va ser violoncel·lista, crític musical i autor de l'obra Nordisk musiklexicon (Copenhaguen, 1888-1892). Ludvig va morir a Århus el novembre de 1909.

Font: En català: Ludvig Schytte (1848-1909) - En castellano: No disponible - In english: Ludvig Schytte (1848-1909) - Altres: Ludvig Schytte (1848-1909)

---

Parlem amb veu pròpia...

Dinamarca ha estat tradicionalment un país a l'ombra de les grans potències musicals. La seva geografia nòrdica l'ha situat a mig camí d'Escandinàvia i Alemanya i, per tant, la música ha estat un reflex d'aquesta circumstància tot i que generalment la balança s'ha acabat decantant pels alemanys. Així va ser en el cas de Schytte, un pianista i compositor de formació molt tardana, de fet es va iniciar en aquest art a partir dels 22 anys, que no obstant va assolir considerable èxit i crítica. Pel que fa als concerts de piano pròpiament, Dinamarca no ha destacat quantitativament en aquest gènere. Per tant, si fem una retrospectiva observarem que més enllà dels concerts de Kuhlau i d'Otto Malling, pocs són els exemples disponibles ja que autors com Weyse, Hartmann o Gade, per citar els més coneguts, no van escriure concerts de piano. Schytte si que ho va fer i el resultat no podia ser més satisfactori. Estrenat a Karlsruhe el 1885, el Concert en Do sostingut menor opus 28 per a piano i orquestra se'ns presenta des del primer compàs com a una gran i solemne obra. Exigent i virtuós, demostra d'entrada la solvència amb què va assumir la teoria compositiva dels alemanys descrivint una partitura propera als concerts de Schumann però també del polonès Chopin, especialment pel paper principal del piano en detriment d'una orquestra més subsidiària i d'acompanyament. Escriptura i melodies elegants en un concert la idiosincràsia del qual ens defineix conceptualment l'essència més genuïna del romanticisme ja que si algun tret o distinció hem de destacar és precisament la de ser un concert romàntic en tota la seva dimensió. Una partitura excepcional i meravellosa d'un compositor danès oblidat i desconegut!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Oleg Marshev (piano); Aalborg Symphony Orchestra; Matthias Aeschbacher
AMAZON: Danish Piano Concertos Vol.3

IMSLP: Ludvig Schytte (1848-1909)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: Danish Piano Concertos Vol.3

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

NOBLET, Charles (1715-1769) - Harpsichord Suite No. 1 in C Major

Obra de Thomas Stothard (1755-1834), pintor anglès (1)

- Recordatori de Charles Noblet -

En el dia de la celebració del seu 300è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

Thomas Stothard (Londres, 17 d'agost de 1755 - Londres, 27 d'abril de 1834) va ser un pintor i gravador anglès. De salut delicada de petit, als 5 anys va anar a viure amb un familiar a Yorkshire. Va passar per diverses escoles on va mostrar un prematur talent pel dibuix. Conscient del seu art, va iniciar una carrera com a pintor i especialment com a gravador ja que els seus dibuixos s'adaptaven molt bé a la tècnica del gravat. A partir del 1778 va començar a estudiar a la Reial Acadèmia d'Arts de Londres de la que posteriorment en va ser soci i professor a partir del 1794. Va realitzar nombroses il·lustracions de llibres i poemes entre moltes altres peces que va decorar amb els seus dibuixos. Es creu que va realitzar més de 5000 obres de les quals unes 3000 se'n van fer gravats. Va pintar a l'oli en petit format i en un estil proper al de Rubens. Va ser bon amic del poeta William Blake. Va morir a Londres l'abril de 1834.

Font: En català: No disponible - En castellano: Thomas Stothard (1755-1834) - In english: Thomas Stothard (1755-1834) - Altres: Thomas Stothard (1755-1834)

---

Parlem de Música...

Charles Noblet (Abbeville, 26 d'abril de 1715 - Paris, 26 d'octubre de 1769) va ser un organista, clavicembalista i compositor francès. Cosí segon de Pierre Février, compositor i organista, va treballar a l'església de Ste Catherine d'Abbeville durant els anys 1728-1737 abans d'assolir, el 1 de setembre de 1737, el càrrec de clavecinista a l'Ecole de Chant de París. Va alternar el càrrec d'organista en diverses esglésies i convents parisencs: L'església dels Mathurins (1 d'octubre de 1738), Ste Madeleine-en-la-Cité (1 de març de 1739), Ste. Oportuna (19 de setembre de 1742) i el Convent dels Jacobins a la rue St-Honoré (1 de juliol de 1761), ocupant aquests càrrecs fins el dia de la seva mort. La seva germana gran, Marie-Geneviève Nicole Noblet (1712-c.1800), sovint el substituïa en cas de no poder atendre les nombroses representacions a les que havia de fer front. El dia 1 d'abril de 1739 va substituir a André Chéron (1695-1766) com a clavecinista de l'Òpera de París. Aquest càrrec el va preservar, com els anteriors, fins mesos abans de la seva mort. Va treballar activament com a professor tenint com a alumnes, entre altres, a Mlle. Du Guesclin, el Comte de St Florentin i la Princesa Pignatelli. Va morir a París l'octubre de 1769.

OBRA:

Vocal secular:

4 cantatilles, 1v, insts, bc (Paris, 1737–52):
L’étrenne d’Iris;
L’illustre alliance;
Le carnaval du Parnasse;
Naïs
Cantatillettes … 1er livre, 1v, insts, bc (Paris, 1750): La musique; La jeunesse
Cantatillettes … 2e livre, 1v, insts, bc (Paris, 1750): L’aurore; La rose
Cantatillettes … 3e livre, 1v, insts, bc (Paris, 1750): Le ruisseau; Les fleurs
Les amusements d’une heure mêlés de brunettes, vaudevilles et duo, 4 bks (Paris, 1752)

Instrumental:

Nouvelles suittes de pièces de clavecin et trois sonates avec accompagnement de violon (Paris, 1757)
Le pichet, duo paysan, ronde de table et gavotte (Paris, 1763)
2 airs pubd in Mercure de France, April 1738, p.744, Dec 1757, p.68

Lost:
Carillon, orch, Concert Spirituel, 1 Nov 1739;
Laudate Dominum omnes gentes, Concert Spirituel, 19 May 1756;
Te Deum, Oratoire du Louvre, 30 March 1757;
Messe de Ste Cécile, church of the Mathurins, 22 Nov 1764

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: No disponible - Altres: Charles Noblet (1715-1769) 

---

Parlem amb veu pròpia...

Charles Noblet va ser un compositor francès que va treballar com a organista i clavecinista en diverses esglésies i convents parisencs. Com a compositor va destacar en el gènere vocal secular i religiós destacant composicions com la Messe de Ste Cécile, per a l'església dels Mathurins del 22 de novembre de 1764, un Te Deum i l'Oratori du Louvre (1757). Malauradament, totes elles perdudes no així l'edició amb què se'l coneix actualment, la col·lecció Nouvelles suittes de pièces de clavecin et trois sonates avec accompagnement de violon (Paris, 1757) considerada la seva gran obra mestra. Noblet no és un neòfit en aquest espai ja que, de fet, avui fa un any en parlava també en relació amb la mateixa edició, amb altre intèrpret, de peces de clavecí. Per tant, no serà molta la informació addicional que podré aportar més enllà de les sensacions i percepcions musicals d'aquest disc. I si en la darrera entrada recuperàvem la Suite No.2 avui escoltarem la Suite No.1 en Do major. És evident que Noblet parteix del model barroc tardà a l'escriure aquestes suites amb la particularitat d'introduir-hi el ressò més italià de Scarlatti. Comprensible tenint en compte que la primera publicació de Scarlatti va aparèixer a París el 1742. Mixtura de sabors, moviments lents fidels a Rameau o Couperin i temes ràpids més italians. Interpretació sòbria i segura tot i l'elevada exigència tècnica, si bé la ressonància i/o el clavecí triat potser no seran del gust de tots. En qualsevol cas, satisfacció de tornar a coincidir musicalment amb Noblet la música del qual serà sempre benvinguda en aquest espai!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Charlotte Mattox Moersch (harpsichord)
RECICLASSICAT: NOBLET, Charles (1715-1769)
AMAZON: NOBLET, C. - Nouvelles Suites de Pièces de Clavecin

IMSLP: Charles Noblet (1715-1769)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: NOBLET, C. - Nouvelles Suites de Pièces de Clavecin

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

LEONETTI, Giovan Battista (1575-c.1630) - Missa Furtiva

Obra de Giovanni Paolo Lomazzo (1538-1600), pintor italià (1)

---

Parlem de Pintura...

Giovanni Paolo Lomazzo (Milà, 26 d'abril de 1538 - Milà, 27 de gener de 1600) va ser un pintor i historiador d'art italià. Originari d'una família de Lomazzo emigrada a Milà, va rebre la seva primera formació artística de Giovanni Battista della Cerva rebent la influència de Raffaello i Miquel Àngel. Els seus treballs s'emmarquen, per tant, en l'estil manierista tardà. El 1571 es va quedar cec, fet que va paralitzar la seva carrera com a pintor. Aleshores, va començar a teoritzar sobre l'art i a estudiar-lo en detall. Va escriure diversos tractats i assaigs, on va incloure preceptes simbolistes, com el Trattato dell'arte della pintura, Scultura ed architettura (1584), una obra de gran importància en l'estètica manierista, i Idea del Tempio della pintura (1591). Una de les seves contribucions més destacades va ser l'extracció i sistematització de conceptes abstractes de l'art, allunyant-se de la mera biografia o enumeració de tècniques practicada per altres historiadors anteriors, com Giorgio Vasari. Fou també professor de pintors com Giovanni Antonio Figino i Girolamo Ciocco. Va morir a Milà el gener de 1600.

Font: En català: Giovanni Paolo Lomazzo (1538-1600) - En castellano: Giovanni Paolo Lomazzo (1538-1600) - In english: Giovanni Paolo Lomazzo (1538-1600) - Altres: Giovanni Paolo Lomazzo (1538-1600)

---

Parlem de Música...

Giovan Battista Leonetti (Crema, bap. 16 d'octubre de 1575 - Crema, c.1630) va ser un organista i compositor italià. Alumne de G.B. Caletti a Crema, ben aviat va assolir la condició de monjo agustí i la d'organista, el 1617, a l'església de San Agostino de Crema. Més enllà d'aquestes referències, el seu rastre es perd. Va publicar dues col·leccions a Venècia el 1617 per títol Il primo libro de' madrigali a 5 voci, amb el clavecí com a continuo, i Missarum octonis vocibus liber primus, consistent en tres misses i un motet i per a orgue en continuo i doble cor. Es creu que va morir durant l'epidèmia de pesta que va assolar Crema el 1630.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: No disponible - Altres: Giovan Battista Leonetti (1575-c.1630)

---

Parlem amb veu pròpia...

Giovan Battista Leonetti va ser un artista d'un àmbit geogràficament focalitzat a Crema, una ciutat situada al nord d'Itàlia. Allà va rebre la formació de Giovanni Battista Caletti, pare del famós Francesco Cavalli, i va rebre els vots de la comunitat agustina local, convertint-se en monjo i recloent-se al convent de Sant Agustí on va ser, probablement, l'organista fins el darrer dels seus dies. Poques notícies, més enllà de les més generals i de les dues publicacions del 1617 de Venècia, són les conegudes d'aquest ombrívol mestre italià l'estil del qual és especular al dels seus contemporanis venecians, especialment en veu d'Andrea Gabrieli i de Monteverdi la influència del qual, en aquell temps, era absoluta. La Missa Furtiva amb la particular, per atractiva i encertada, inclusió de canzonas prèvies al Kyrie (per cert, l'entrada de les veus del Kyrie és simplement celestial), al Credo i al Sanctus i finalitzant la missa, així com del Motet O pretiosus, descriu perfectament la litúrgia en la forma veneciana. Doble cor format per 33 cantants, orgue i continuo en una interessant edició, potser no tant per la inventiva de Leonetti, sinó per la pertinent interpretació, exquisida en les veus i també en la instrumentació de vent. El ritme, viu i derivat d'una lectura potser accelerada del tempo, és curiosament el més adequat per a gaudir de l'esplèndid contrast de la lectura musical del text i de la instrumentació de les canzones. Insistiré, edició de luxe d'un segell absolutament desconegut que no només fa justícia a l'obra de Leonetti sinó que possiblement la situa a un nivell superior a la del seu propi personatge. Una meravella imprescindible!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Coro Claudio Monteverdi di Crema; Nuova Musica di Crema; Bruno Gini
AMAZON: Leonetti - Missa Furtiva & Madrigali

IMSLP: No disponible

CPDL: No disponible

SPOTIFY: Leonetti - Missa Furtiva & Madrigali

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

BUTTSTETT, Johann Heinrich (1666-1727) - L'oeuvre d'orgue

Obra de David Teniers el Jove (1610-1690), pintor flamenc (1)

- Recordatori de Johann Heinrich Buttstett -

En el dia de la celebració del seu 349è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

David Teniers el Jove (Anvers, 15 de desembre de 1610 - Brussel·les, 25 d'abril de 1690) va ser un pintor i gravador, fill del també pintor David Teniers II el Vell. Va ser un artista flamenc de gran fama entre els seus contemporanis gràcies a les seves escenes quotidianes. Es va formar inicialment amb el seu pare. La seva primeres obres, de temàtica religiosa i escenes camperoles de gènere, van mostrar la influència del seu sogre, Jan Brueghel, a més de la de Frans Franchen II i la d'Adriaen Brouwer. Va ser un pintor prolífic i les seves escenes de gènere van ser molt sol·licitades per l'aristocràcia dels Països Baixos. El 1645, va ser nomenat degà del gremi de pintors d'Anvers. Un any abans es va incorporar com a professor a l'Acadèmia de Pintura d'aquesta ciutat. D'altra banda, va ser pintor de cambra a la cort de l'arxiduc Leopold Guillem d'Àustria, governador dels Països Baixos austríacs i conservador de la col·lecció de pintures de l'arxiduc, on va realitzar nombroses còpies d'aquestes obres, especialment dels quadres dels pintors venecians renaixentistes. D'aquesta època va ser el quadre titulat L'arxiduc Leopold Guillem a la seva galeria de pintures de Brussel·les (1647), on apareixen representades nombroses obres renaixentistes i barroques. Per altra banda, entre les seves millors obres cal destacar Festa camperola flamenca (1652), Festa vilatana (1646), Fumadors en una posada (c.1650), i Bevedors i fumadors. David Teniers el Jove va morir a Brussel·les l'abril de 1690.

Font: En català: David Teniers el Jove (1610-1690) - En castellano: David Teniers el Jove (1610-1690) - In english: David Teniers el Jove (1610-1690) - Altres: David Teniers el Jove (1610-1690)

---

Parlem de Música...

Johann Heinrich Buttstett (Bindersleben, 25 d'abril de 1666 - Erfurt, 1 de desembre de 1727) va ser un organista i compositor alemany. Fill de Johann Henricus Buttstett (c.1620-1702), un pastor de Bindersleben, es va formar a la seva ciutat natal abans de viatjar, als 15 anys, a la Ratsschule d'Erfurt. El 1678 va començar a estudiar amb Pachelbel, l'organista de la Predigerkirche d'Erfurt. El 1684 va assolir el seu primer càrrec com a organista de la Reglerkirche on també es va convertir en professor. El 1687 va ocupar els càrrecs d'organista i de professor de llatí de la Kaufmannskirche i el juliol d'aquell mateix any es va casar amb Martha Lämmerhirt, una cosina llunyana de la mare de J.S. Bach. Va tenir deu fills, entre ells Johann Samuel, el pare del compositor Franz Vollrath Buttstett. El 1690 Pachelbel va abandonar el seu càrrec de la Predigerkirche i Buttstett el va ocupar el juliol de 1691. Gràcies a la nova posició, va assolir el títol de Ratsorganist, sent considerat el millor organista de la ciutat. Va iniciar aleshores una brillant carrera com a intèrpret i compositor de música vocal i instrumental. Va ocupar també un càrrec en una església catòlica per la qual cosa va compondre ordinaris de missa en la forma ritual romana. Va tenir molts alumnes, entre ells, Johann Gottfried Walther. Va morir a Erfurt el desembre de 1727.

OBRA:

Vocal religiosa:

Opera prima sacra, bestehend aus 4 neukomponierten Missen, chorus, insts (Erfurt, 1720), lost
Missa a 6 voci, SATB, 2 vn, bc, 1695, score and parts;
Missa I, SATB, 2 vn, bn, bc, score;
Ein Mensch in seinem Leben, cantata fragment: all D-Bsb

Instrumental:

Musicalische Clavier-Kunst und Vorraths-Kammer, hpd (Leipzig, 1713)
36–42 chorale preludes, org, in autograph J.G. Walther, Bsb; also LEm, NL-DHgm, and elsewhere; see MGG1
2 marches, hpd, in Ut, mi, sol (Erfurt, 1716);
Many fugues, ricercares, fughettas, preludes, fantasies, all for kbd, announced in Musicalische Clavier-Kunst, lost

Literatura:

Ut, mi, sol, re, fa, la, tota musica et harmonia aeterna (Erfurt, 1716)
Der wider das Beschützte Orchestre ergangenen öffentlichen Erklärung (Erfurt, 2/1718) [1st edn lost]

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Johann Heinrich Buttstett (1666-1727) - Altres: Johann Heinrich Buttstett (1666-1727)

---

Parlem amb veu pròpia...

Perfils professionals i fins i tot vitals com els de Johann Heinrich Buttstett ja no són una novetat en aquest espai. Alemanys, organistes i compositors són paraules estretament vinculades de facto però la vinculació també és molt sovint temporal ja que s'estableix, principalment, en els segles XVI i XVII. Alumne de l'incommensurable Pachelbel, definitivament un dels grans compositors a redescobrir, les seves obres comprensiblement segueixen el model del seu mestre. Extensa producció per a orgue, Buttstett va escriure nombrosos preludis i fugues però també capricis, danses, àries i ricercares molts d'ells inclosos en la col·lecció que va publicar per títol Musicalische Clavier-Kunst de 1713. A nivell teòric, Buttstett va ser molt conegut al seu dia per la controvèrsia que va generar la seva publicació Ut, mi, sol, re, fa, la, tota musica et harmonia aeterna (Erfurt, 1716) on es va mostrar crític i públicament en desacord amb el tractat Das neu-eröffnete Orchestre (Hamburg, 1713) de Johann Mattheson. La resposta de Mattheson, sarcàstica i brillantment argumentada, es va publicar en la seva Das beschützte Orchestre de 1717. Amb el temps i potser de forma comprensible, la figura de Mattheson ha acabat resistint la meteorització amb major dignitat que la del seu col·lega. Musicalment, no obstant, i si més no escoltant aquesta extraordinària edició, descobrirem, sobtadament, un gran i competent compositor rivalitzant en equivalència d'inventiva i virtuosisme, amb qualsevol contemporani del seu temps, fins i tot amb els intocables Pachelbel o Bach. Sens dubte, barroc alemany a l'orgue en estat pur i a un nivell superb!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Helga Schauerte (organ)
AMAZON: BUTTSTETT, J.H. - L'oeuvre d'orgue

IMSLP: Johann Heinrich Buttstett (1666-1727)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: BUTTSTETT, J.H. - L'oeuvre d'orgue

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!