Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Noblet C.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Noblet C.. Mostrar tots els missatges

dilluns, 27 d’abril del 2015

NOBLET, Charles (1715-1769) - Harpsichord Suite No. 1 in C Major

Thomas Stothard - An Unfinished Study of Venus and Adonis (c.1810)
Obra de Thomas Stothard (1755-1834), pintor anglès (1)



- Recordatori de Charles Noblet -
En el dia de la celebració del seu 300è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Thomas Stothard (Londres, 17 d'agost de 1755 - Londres, 27 d'abril de 1834) va ser un pintor i gravador anglès. De salut delicada de petit, als 5 anys va anar a viure amb un familiar a Yorkshire. Va passar per diverses escoles on va mostrar un prematur talent pel dibuix. Conscient del seu art, va iniciar una carrera com a pintor i especialment com a gravador ja que els seus dibuixos s'adaptaven molt bé a la tècnica del gravat. A partir del 1778 va començar a estudiar a la Reial Acadèmia d'Arts de Londres de la que posteriorment en va ser soci i professor a partir del 1794. Va realitzar nombroses il·lustracions de llibres i poemes entre moltes altres peces que va decorar amb els seus dibuixos. Es creu que va realitzar més de 5000 obres de les quals unes 3000 se'n van fer gravats. Va pintar a l'oli en petit format i en un estil proper al de Rubens. Va ser bon amic del poeta William Blake. Va morir a Londres l'abril de 1834.

Font: En català: No disponible - En castellano: Thomas Stothard (1755-1834) - In english: Thomas Stothard (1755-1834) - Altres: Thomas Stothard (1755-1834)



Parlem de Música...

Charles Noblet (Abbeville, 26 d'abril de 1715 - Paris, 26 d'octubre de 1769) va ser un organista, clavicembalista i compositor francès. Cosí segon de Pierre Février, compositor i organista, va treballar a l'església de Ste Catherine d'Abbeville durant els anys 1728-1737 abans d'assolir, el 1 de setembre de 1737, el càrrec de clavecinista a l'Ecole de Chant de París. Va alternar el càrrec d'organista en diverses esglésies i convents parisencs: L'església dels Mathurins (1 d'octubre de 1738), Ste Madeleine-en-la-Cité (1 de març de 1739), Ste. Oportuna (19 de setembre de 1742) i el Convent dels Jacobins a la rue St-Honoré (1 de juliol de 1761), ocupant aquests càrrecs fins el dia de la seva mort. La seva germana gran, Marie-Geneviève Nicole Noblet (1712-c.1800), sovint el substituïa en cas de no poder atendre les nombroses representacions a les que havia de fer front. El dia 1 d'abril de 1739 va substituir a André Chéron (1695-1766) com a clavecinista de l'Òpera de París. Aquest càrrec el va preservar, com els anteriors, fins mesos abans de la seva mort. Va treballar activament com a professor tenint com a alumnes, entre altres, a Mlle. Du Guesclin, el Comte de St Florentin i la Princesa Pignatelli. Va morir a París l'octubre de 1769.

OBRA:

Vocal secular:

4 cantatilles, 1v, insts, bc (Paris, 1737–52):
L’étrenne d’Iris;
L’illustre alliance;
Le carnaval du Parnasse;
Naïs
Cantatillettes … 1er livre, 1v, insts, bc (Paris, 1750): La musique; La jeunesse
Cantatillettes … 2e livre, 1v, insts, bc (Paris, 1750): L’aurore; La rose
Cantatillettes … 3e livre, 1v, insts, bc (Paris, 1750): Le ruisseau; Les fleurs
Les amusements d’une heure mêlés de brunettes, vaudevilles et duo, 4 bks (Paris, 1752)

Instrumental:

Nouvelles suittes de pièces de clavecin et trois sonates avec accompagnement de violon (Paris, 1757)
Le pichet, duo paysan, ronde de table et gavotte (Paris, 1763)
2 airs pubd in Mercure de France, April 1738, p.744, Dec 1757, p.68

Lost:
Carillon, orch, Concert Spirituel, 1 Nov 1739;
Laudate Dominum omnes gentes, Concert Spirituel, 19 May 1756;
Te Deum, Oratoire du Louvre, 30 March 1757;
Messe de Ste Cécile, church of the Mathurins, 22 Nov 1764

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: No disponible - Altres: Charles Noblet (1715-1769) 



Parlem amb veu pròpia...

Charles Noblet va ser un compositor francès que va treballar com a organista i clavecinista en diverses esglésies i convents parisencs. Com a compositor va destacar en el gènere vocal secular i religiós destacant composicions com la Messe de Ste Cécile, per a l'església dels Mathurins del 22 de novembre de 1764, un Te Deum i l'Oratori du Louvre (1757). Malauradament, totes elles perdudes no així l'edició amb què se'l coneix actualment, la col·lecció Nouvelles suittes de pièces de clavecin et trois sonates avec accompagnement de violon (Paris, 1757) considerada la seva gran obra mestra. Noblet no és un neòfit en aquest espai ja que, de fet, avui fa un any en parlava també en relació amb la mateixa edició, amb altre intèrpret, de peces de clavecí. Per tant, no serà molta la informació addicional que podré aportar més enllà de les sensacions i percepcions musicals d'aquest disc. I si en la darrera entrada recuperàvem la Suite No.2 avui escoltarem la Suite No.1 en Do major. És evident que Noblet parteix del model barroc tardà a l'escriure aquestes suites amb la particularitat d'introduir-hi el ressò més italià de Scarlatti. Comprensible tenint en compte que la primera publicació de Scarlatti va aparèixer a París el 1742. Mixtura de sabors, moviments lents fidels a Rameau o Couperin i temes ràpids més italians. Interpretació sòbria i segura tot i l'elevada exigència tècnica, si bé la ressonància i/o el clavecí triat potser no seran del gust de tots. En qualsevol cas, satisfacció de tornar a coincidir musicalment amb Noblet la música del qual serà sempre benvinguda en aquest espai!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

INTÈRPRETS: Charlotte Mattox Moersch (harpsichord)
RECICLASSICAT: NOBLET, Charles (1715-1769)
AMAZON: NOBLET, C. - Nouvelles Suites de Pièces de Clavecin

NOBLET, C. - Nouvelles Suites de Pièces de Clavecin

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dissabte, 26 d’abril del 2014

NOBLET, Charles (1715-1769) - Seconde Suite (1757)

Frans Snyders - Bird Concert (c.1629-1630)
Obra de Frans Snyders (1579-1657), pintor flamenc (1)



- Recordatori de Charles Noblet -
En el dia de la celebració del seu 299è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Frans Snyders (Anvers, 11 de novembre de 1579 - 19 d'agost de 1657) va ser un pintor flamenc del Renaixement i el Barroc. Un dels seus professors va ser Pieter Brueghel, el Jove. Després de crear-se una reputació com a pintor de bodegons de flors i fruites, Snyders va esdevenir un mestre de la pintura d'animals i va realitzar excepcionals llenços amb escenes de caceres i animals lluitant. Alguns dels seus millors exemples són La caça del ós (Museu Kaiser Friedrich, Berlín), La caça de la guineu (Museu Kunsthistorische de Viena) i La caça del cérvol (Mauritshuis, l'Haia). Snyders va treballar com a ajudant al taller de Petrus Paulus Rubens, en la sèrie d'obres pintades per al pavelló de caça de la torre de la Parada, encarregades pel rei Felip IV d'Espanya i avui conservades en gran part al Museu del Prado (La caça del senglar, c. 1636-1640), i en el de Jacob Jordaens, pintant animals en grans llenços. Una de les creacions de Snyders per a Rubens és l'àguila de la seva obra Prometeu (1611-1612, Museu d'Art de Filadèlfia).

Font: En català: Frans Snyders (1579-1657) - En castellano: Frans Snyders (1579-1657) - In english: Frans Snyders (1579-1657) - Altres: Frans Snyders (1579-1657)



Parlem de Música...

Charles Noblet (Abbeville, 26 d'abril de 1715 - Paris, 26 d'octubre de 1769) va ser un organista, clavicembalista i compositor francès. Cosí segon de Pierre Février, compositor i organista, va treballar a l'església de Ste Catherine d'Abbeville durant els anys 1728-1737 abans d'assolir, el 1 de setembre de 1737, el càrrec de clavecinista a l'Ecole de Chant de París. Va alternar el càrrec d'organista en diverses esglésies i convents parisencs: L'església dels Mathurins (1 d'octubre de 1738), Ste Madeleine-en-la-Cité (1 de març de 1739), Ste. Oportuna (19 de setembre de 1742) i el Convent dels Jacobins a la rue St-Honoré (1 de juliol de 1761), ocupant aquests càrrecs fins el dia de la seva mort. La seva germana gran, Marie-Geneviève Nicole Noblet (1712-c.1800), sovint el substituïa en cas de no poder atendre les nombroses representacions a les que havia de fer front. El dia 1 d'abril de 1739 va substituir a André Chéron (1695-1766) com a clavecinista de l'Òpera de París. Aquest càrrec el va preservar, com els anteriors, fins mesos abans de la seva mort. Va treballar activament com a professor tenint com a alumnes, entre altres, a Mlle. Du Guesclin, el Comte de St Florentin i la Princesa Pignatelli. Va morir a París l'octubre de 1769.

OBRA:

Vocal secular:

4 cantatilles, 1v, insts, bc (Paris, 1737–52):
L’étrenne d’Iris;
L’illustre alliance;
Le carnaval du Parnasse;
Naïs
Cantatillettes … 1er livre, 1v, insts, bc (Paris, 1750): La musique; La jeunesse
Cantatillettes … 2e livre, 1v, insts, bc (Paris, 1750): L’aurore; La rose
Cantatillettes … 3e livre, 1v, insts, bc (Paris, 1750): Le ruisseau; Les fleurs
Les amusements d’une heure mêlés de brunettes, vaudevilles et duo, 4 bks (Paris, 1752)

Instrumental:

Nouvelles suittes de pièces de clavecin et trois sonates avec accompagnement de violon (Paris, 1757)
Le pichet, duo paysan, ronde de table et gavotte (Paris, 1763)
2 airs pubd in Mercure de France, April 1738, p.744, Dec 1757, p.68

Lost:
Carillon, orch, Concert Spirituel, 1 Nov 1739;
Laudate Dominum omnes gentes, Concert Spirituel, 19 May 1756;
Te Deum, Oratoire du Louvre, 30 March 1757;
Messe de Ste Cécile, church of the Mathurins, 22 Nov 1764

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: No disponible - Altres: Charles Noblet (1715-1769) 



Parlem amb veu pròpia...

Charles Noblet és probablement un dels tants compositors francesos del segle XVIII que van treballar entre bastidors, és a dir, allunyats del protagonisme que en aquell temps dominaven els Couperin, Rameau o Leclair entre altres. Els pilars dels noms més coneguts eren sostinguts per un veritable i nombrós exèrcit d'organistes i clavecinistes que en aquell temps inundaven cada una de les esglésies i/o aristocràcies franceses. La creació musical d'aleshores, i especialment en nom d'aquests dos instruments, no tenia comparació possible en cap altra geografia mundial tot i la potentíssima escola alemanya. França és possiblement un dels països que més aportació, qualitativa i quantitativa, ha fet en nom del clavecí. Un dels representants, el currículum del qual inclou nombrosos càrrecs en diverses esglésies, va ser Noblet. Clavecinista de l'Òpera Reial de París, la seva jerarquia, tot i resultar un nom enigmàtic i profundament desconegut, va ser determinant durant la seva estada a la capital francesa. Tot i que no va ser un compositor especialment prolífic, comprensible tenint en compte els més de 5 càrrecs que el mantenien ocupat dia i nit, va poder deixar algunes empremtes del seu art. I si bé personalment pagaria per poder gaudir del seu Te Deum, del seu Oratori du Louvre però especialment de la seva gran Messe de Ste Cécile, el cert és que haurem de conformar i satisfer el nostre àvid esperit amb la seva música de clavecí. Aquesta, considerada pels experts la seva gran obra mestra, és, en efecte, una sorprenent producció quasi bé única en relació a l'escola francesa de clavecí per la seva proximitat estètica a la música de Domenico Scarlatti. Si bé els moviments fan referència a les típiques Suites el cert és que el ressò és possiblement més italià que francès. Les Nouvelles Suittes De Pieces De Clavecin (París, 1757) són, en realitat, dues suites en què la segona d'elles és sensiblement més extensa que la primera i en què, com a curiositat, finalitza amb una peça per títol Les Catalans. El conjunt exigeix, per a gaudir-lo en la seva plenitud, un bon intèrpret ja que la totalitat d'aquesta col·lecció és d'un virtuosisme extrem. Aquesta edició ho assoleix amb nota i el resultat no pot ser més satisfactori. El descobriment és majúscul i només ens queda lamentar que Noblet només escrivís aquestes dues Suites per a clavecí. Esperem redescobrir el seu nom properament. Tenint en compte que el 2015 celebrem el 300 aniversari del seu naixement tot és possible, fins i tot, que la seva gran Missa sigui editada... tant de bo!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

Charles Noblet - Nouvelles Suittes De Pieces De Clavecin (1757)

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!