Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Zingarelli N.A.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Zingarelli N.A.. Mostrar tots els missatges

divendres, 4 d’abril del 2025

ZINGARELLI, Niccolò Antonio (1752-1837) - Sinfonia in Mi maggiore (c.1785)

Pietro Antoniani (c.1740-1805) - Naples a view of the Riviera di Chiaia from the Convento di Sant' Antonio with Vesuvius smoking in the distance


Niccolò Antonio Zingarelli (1752-1837) - Sinfonia in Mi maggiore (c.1785)
Performers: Atalanta Fugiens; Vanni Moretto (conductor)

---


Italian teacher and composer. Following studies at the Conservatorio di Santa Maria di Loreto under Pasquale Anfossi and Antonio Sacchini, he was appointed as a violin teacher at Torre Annuziata in 1772. In 1781 his opera 'Montezuma' achieved success, allowing him to receive commissions throughout Italy, where he became one of the leading composers of opera. He attempted to achieve the same success in Paris in 1790, writing some works in collaboration with his pupil Isabelle de Charrière, though these all failed and the Revolution forced his return to Italy. In 1793 he was appointed maestro di cappella at the Cathedral of Milan and in 1795 he assumed the same post at Santa Casa in Loreto, Rome. By 1804 he was maestro di cappella at St. Peter’s in Rome, but a conflict with the French occupiers landed him in prison. He was released only at the special intervention of Napoleon. After Giovanni Paisiello’s death in 1816 he was also appointed musical director of Naples Cathedral. Zingarelli was an incredibly prolific composer throughout his entire life, writing in virtually all genres. His works include dozens of masses, eight oratorios, 57 operas, many Mass movements and insertion arias, 15 Requiems, 55 Magnificats, 23 Te Deums, 541 Psalm settings, 21 Stabat maters, and 50 motets, as well as numerous litanies, responsories, and sacred cantatas. He also wrote 20 secular cantatas, three large odes or hymns, 79 symphonies (mostly singlemovement sinfonia da chiesa), eight string quartets, three duos, eight sonatas, 11 pastorals, and 60 other works for organ. He was considered the last great composer of opera seria, and he spent much of his later years composing sacred music when his operas were overshadowed by other Italians such as Giaocchino Rossini and Vincenzo Bellini. His music conforms to the late Italian style of the Classical period and, thus, may have seemed anachronistic. He was renowned as a teacher, numbering Bellini, Mercadante, Carlo Conti, Lauro Rossi, Morlacchi, and Michael Costa among his students.

dijous, 5 de maig del 2016

ZINGARELLI, Niccolò Antonio (1752-1837) - Sinfonie

Migliara Giovanni - Veduta di piazza del Duomo in Milano
Obra de Giovanni Migliara (1785-1837), pintor italià (1)


- Recordatori de Niccolò Antonio Zingarelli -
En el dia de la commemoració del seu 179è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Giovanni Migliara (Alessandria, 15 d'octubre de 1785 - Milan, 18 d'abril de 1837) va ser un pintor italià especialitzat en vedutisme i pintura històrica. De família d'artesans humils, es va formar com a decorador del Teatre Carcano (1804) i La Scala (1805-1809). A partir del 1810 va començar a pintar aquarel·les i pintures en diferents formats. El seu estil, si bé proper al classicisme dominant d'Andrea Appiani i Luigi Sabatelli, es va saber adaptar als gustos de l'aristocràcia milanesa. El 1822 va ser nomenat professor de l'Acadèmia de Belles Arts de Brera a Milà i el 1833 va ser nomenat pintor de la cort del rei Carles Albert I de Sardenya. Va tenir alumnes a ulterior coneguts com Giovanni Renica de BresciaLuigi Bisi i Federico Moja. Va morir a Milà l'abril del 1837.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Giovanni Migliara (1785-1837) - Altres: Giovanni Migliara (1785-1837) 



Parlem de Música...

Niccolò Antonio Zingarelli (Naples, 4 d'abril de 1752 - Torre del Greco, 5 de maig de 1837) va ser un professor i compositor italià. Orfe des dels 7 anys, Zingarelli es va matricular al Conservatori de S Maria di Loreto, on el seu pare havia estat professor de cant. Allà va estudiar amb FenaroliSperanzaAnfossi i Sacchini. Després de la seva graduació el 1772 va ser nomenat organista i professor de violí a Torre Annunziata. Va començar, aleshores, la seva carrera com a compositor d'òpera, en els teatres del nord d'Itàlia, Florència i Roma estrenant la seva primera òpera, Montezuma, el 1781. Aquell primer període de feina, entre els anys 1785 i 1803, va ser especialment conegut pel seu paper de compositor d'òperes. El 1790 va visitar París on va estrenar, sense l'èxit desitjat, la seva òpera Antígona. La inestabilitat de la Revolució Francesa el va obligar a tornar a Itàlia on va sol·licitar el càrrec de mestre de capella de la Catedral de Milà assolint-lo el 1794. El 1796 va deixar el seu lloc a Milà, tot i que conservant el dret de successió de Carlo Monza, per acceptar el càrrec de mestre de capella a la Santa Casa de Loreto, on hi va romandre fins el 1804. Allà va compondre, indistintament, obra vocal profana i religiosa, destacant la seva òpera Giulietta e Romeo.

Després de la mort de Guglielmi el 1804, Zingarelli es va convertir en director musical de San Pietro de Roma. El 1811, quan Napoleó va visitar Roma en motiu de la coronació del seu nebot Murat, van exigir festivitats musicals solemnes en totes les esglésies. Zingarelli, profundament catòlic, s'hi va negar al·legant que només reconeixeria l'autoritat del Papa Pius VII, en aquell temps empresonat a Fontainebleau. La negativa de Zingarelli va provocar la seva detenció i empresonament. No obstant, la intervenció directa de Napoleó, enviant-lo a França, va evitar mals majors. Zingarelli, en contrapartida i en agraïment, va escriure una Missa Solemne en honor de l'Emperador francès. El 1813 va poder tornar a Itàlia on va ser nomenat director del Conservatori San Pietro a Majella de Nàpols. La restauració de la monarquia italiana i l'execució de Murat van ser motiu d'alegria per a Zingarelli que va jurar lleialtat al Papa i a la vida catòlica. El 1816, va succeir a Paisiello en la direcció musical de la Catedral de Nàpols. Es va fer molt conegut com a professor però també per una llegendària fama de reaccionari catòlic. Tot i així, va promoure l'estudi de la música italiana i també estrangera tenint com a alumnes destacats a MercadanteMichael Costa i Bellini. El 1822 va rebre el títol de cavaller de Ferran I. Va ser molt prolífic i va seguir escrivint música religiosa i instrumental fins al final de la seva vida. Va morir a Torre del Greco el maig de 1837.

OBRA:

Vocal secular:

Operas:
opere serie unless otherwise stated
for individual manuscript locations see GroveO
I quattro pazzi (int), ?Naples, Conservatorio di S Maria di Loreto, 1768
Motezuma (3, V.A. Cigna-Santi), Naples, S Carlo, 13 Aug 1781
Alsinda (3, F. Moretti), Milan, Scala, 22 Feb 1785
Ricimero (3, F. Silvani), Venice, S Benedetto, 5 May 1785
Armida (3, J. Durandi/S. De Rogatis), Rome, Dame, Feb 1786
Antigono (2, after P. Metastasio), Mantua, Ducale, 13 April 1786
Ifigenia in Aulide (3, Moretti), Milan, Scala, 27 Jan 1787
Artaserse (3, after Metastasio), Trieste, Regio, 19 March 1789
Antigone (3, J.F. Marmontel), Paris, Opéra, 30 April 1790, F-Po*
La morte di Cesare (3, G. Sertor), Milan, Scala, 26 Dec 1790
Pirro, re d’Epiro (3, G. de Gammera), Milan, Scala, 25 Dec 1791
Annibale in Torino (2 or 3, Durandi), Turin, Regio, carn. 1792
Atalanta (?3, C. Olivieri), Turin, Regio, carn. 1792
L’oracolo sannita (3, D. Del Tufo), Milan, Scala, carn. 1792
Il mercato di Monfregoso (ob, 2, after Goldoni: Il mercato di Malmantile), Milan, Scala, 22 Sept 1792
La Rossana (3, P. Calvi), Genoa, S Agostino, carn. 1793, arias
La secchia rapita (ob, 2, A. Anelli), Milan, Scala, 7 Sept 1793
Apelle (2, A.S. Sografi), Venice, Fenice, 18 Nov 1793
Alzira (3, ?G. Rossi, after Voltaire), Florence, Pergola, 7 Sept 1794
Quinto Fabio (2, after Zeno: Lucio Papirio dittatore), Livorno, Accademia degli Avvalorati, aut. 1794
Il conte di Saldagna (3, Moretti), Venice, Fenice, 24 Dec 1794, F-Pn*
Gli Orazi e i Curiazi (2, G. Sernicola), Naples, S Carlo, 4 Nov 1795
Giulietta e Romeo [Romeo e Giulietta] (3, G. Foppa), Milan, Scala, 30 Jan 1796
Andromeda (2, G. Bertati), private perf., Venice, 1796
La morte di Mitridate [Il Mitridate] (2, Sografi), Venice, Fenice, 27 May 1797
Meleagro (3, G. Schmidt), Milan, Scala, Jan 1798
Carolina e Mexicow (3, G. Rossi), Venice, Fenice, carn. 1798
Ines de Castro (2, A. Gasperini), Milan, Carcano, 11 Oct 1798
I veri amici repubblicani (3, G. Boggio), Turin, Regio, 26 Dec 1798
Il ritratto (ob, 2, L. Romanelli), Milan, Scala, 12 Oct 1799
Il ratto delle Sabine (2, Rossi), Venice, Fenice, 26 Dec 1799
Clitennestra (2, F. Salfi), Milan, Scala, 26 Dec 1800, I-Mr
La notte dell’amicizia (G. Foppa), Venice, Fenice, carn. 1802
Edipo a Colono (2, Sografi), Venice, Fenice, 26 Dec 1802
Il bevitore fortunato (ob, 2, Romanelli), Milan, Scala, Nov 1803
Il ritorno di Serse (G. De Ferrari), Modena, Ducale, 8 July 1808
Baldovino (2, J. Ferretti), Rome, Argentina, 11 Feb 1811
Berenice, regina d’Armenia (2, Ferretti, after Zeno: Lucio Vero), Rome, Valle, 12 Nov 1811
Malvina, Naples, S Carlo, carn. 1829, collab. M. Costa

Undated, lost, only frags. extant:
Alessandro nelle Indie;
Adriano in Siria;
Attilio Regolo;
Catone in Utica;
Castore e Polluce;
Ciro riconosciuto;
Demetrio;
Enea e Lavinia;
L'eroe cinese;
Les femmes [collab. I. de Charrière];
Ipermestra;
Irene;
Nitteti;
Le nozze di Dorina;
Olympiade [collab. Charrière];
Partenope;
Il re pastore; Zadig [collab. Charrière]

Other:
c20 cants., incl.
Elpino e Nice, 1778;
Pigmalione, 1779;
Il trionfo d’amore (Metastasio), c1785;
La danza (?Metastasio);
Alcide al bivio (Metastasio), 1787;
L’amistà;
Didone;
La Galatea (?Metastasio);
Il nome (?Metastasio);
Saffo; La morte di Alceste, 1789;
Telemaco, c1793;
La vendetta giurata o sia L’Oreste, c1793;
All'armi franche, Jesi, 1798;
Ulisse nell’isola di Circe;
Il lamento dal Conte Ugolino (Dante), c1805;
Francesca da Rimini (Dante), c1805;
La nascità del Re di Roma, c1811;
La fuga in Egitto, Naples, 1837
Odes (Sappho, Anacreon), c1805
In questa tomba oscura (Carpani), 10 settings (Vienna, 1808)
Gerusalemme liberata, canto xii (Paris, c1808)

Many concert arias, duets, terzettos, mostly orch acc., incl. Eno, monologue, 1812
Numerous solfeggios, mostly S

Vocal religiosa:

La passione di Gesù Cristo (orat, Metastasio), Milan, 1787

Other orats, incl.
Giuseppe in Egitto, 1797;
Il figliuol prodigo, 1800;
Saulle ovvero Il trionfo di Davide (G. Ferretti), Naples, Lent 1805;
La riedificazione di (?after Metastasio: Giuseppe riconosciuto) Gerusalemme, Florence, 1812;
L’amor filiale, c1815;
Il sacrificio d’Abramo (?after Metastsio Isaaco, figura de redentore), c1815;
Cantico d’Isaiah profeta, xii, Birmingham, 1829

Masses:
23 masses, vv, orch, incl. 1 for 8vv, 1 dubious;
58 messe di gloria, vv, org, incl. 1 for 8vv;
4 pastoral masses, 3–4vv;
15 masses, 2–4vv, org;
15 Requiem, incl. 5 for vv, orch;
Numerous mass sections

Other:
?55 Mag;
23 TeD, 3–8vv, incl. 7 with org, 14 with insts;
lamentations;
lits

Annuale di Loreto, 541 pss and propers, 1794–1804;
15 Stabat mater, incl. 7 with org, insts, 8 with org;
6 Dolore di Maria santissima [It. Stabat mater];
several Pater nosters, incl. 1 to It. text of Dante;
Christus e miserere alla Palestrina, 4vv a cappella, Naples, 1826 (Naples, c1860);
Several other Christus e miserere, vv, insts;
33 Dixit;
other pss, incl. lii, cxiii, cxvii, cxxxvii;
Pange lingua, 1837;
Responses, vv a cappella;
Many motets, ants, grads, Lat. and It. hymns, 1–5vv, org/orch
16 Le tre ore di agonia, incl. 7 with org, str, 9 with org: after c1820;
2 Quando Gesù all’ultimo lamento, sonetti sacri
Dio salvi Francesco Imperatore (Vienna, 1798), text trans. Carpani from Austrian imperial hymn;
Domine salvum fac Imperatorem Napoleonem, Paris, 1811

Instrumental:

Orch.:
12 3-movt sym., c1785;
53 1-movt sym., c1815–c1835;
4 1-movt funeral sym.

Chbr.:
3 str qts;
4 1-movt str qts;
Qt, a, 2 vc, bn, db
Duettinos, 2 vn;
1-movt sonatas, 2 vc;
1-movt sonatas, 2 db;
1-movt sonatas/etudes, db
7 1-movt sonatas;
Sonatina, d;
39 fugues;
21 marches: all org
11 pastorales, org/pf;
3 sonatas, pf, c1775
Many fugues and partimenti

Font: En català: Niccolò Antonio Zingarelli (1752-1837) En castellano: Niccolò Antonio Zingarelli (1752-1837) In english: Niccolò Antonio Zingarelli (1752-1837) - Altres: Niccolò Antonio Zingarelli (1752-1837) 



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Parlar de Zingarelli hauria de ser una normalitat dins de l'extens organigrama de la música. No obstant, i amb resignació, hem de reconèixer que no és així. Desconec quines han estat les caramboles de l'atzar que han redundat negativament en el seu cas perquè, i perdoneu la indiscreció, per repertori i per acadèmia, mereixeria major reconeixement tant aquí, com allà, i en el més enllà. Per tant, tot i l'abundància del seu treball, és poca la diversitat on triar i bona part del seu opus és a dia d'avui totalment inèdit i, per ara, el futur no s'albira esperençador. En qualsevol cas, no ens quedarà altre que fruir d'allò que bonament puguem i avui ho farem, talment com en la primera de les entrades en què en parlava (escoltar aquí), de les seves simfonies. I com que aquest gènere és un dels més celebrats pels lectors d'aquest espai, serà certament gratificant tornar a recuperar al Zingarelli més simfònic. En aquest sentit cal recordar que moltes de les seves simfonies les va escriure durant la seva estada a Milà, en aquell temps sota domini de la Casa Habsburg, i que van impressionar al públic d'aleshores. No en va, les seves simfonies van representar, possiblement, el seu major èxit pel que fa a música instrumental. I amb l'excepció de les 12 simfonies milaneses, escrites en tres moviments, les altres restants es presenten i s'organitzen en un sol moviment, generalment amb una breu introducció lenta i amb un inesperat però ben construït contrapunt. Aquesta circumstància, juntament amb la seva brevetat, fa pensar que la majoria d'elles van ser escrites com a obertures de les nombroses misses (c.100) que va compondre ja que quatre d'elles les va titular 'simfonies funeràries', potser introductòries d'algun dels seus rèquiems. Les que avui escoltarem, en veu de la Simfonia en Re major, en Mi bemoll major, en Mi menor i Fúnebre en Do menor, van ser escrites en el període comprès entre el 1815 i el 1835, per tant, immerses de ple en el context revolucionari europeu si bé el ressò i el mirall en què semblen engalanar-se va ser el del llenguatge més clàssic de Mozart i Haydn. I tot i que la interpretació flaqueja en alguns moments, en general els arguments són prou atractius i festius com per commemorar, com mereix, a un mestre de mestres!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Donetsk Symphony Orchestra; Silvano Frontalini
RECICLASSICAT: ZINGARELLI, Niccolò Antonio (1752-1837)
PRESTOCLASSICAL: ZINGARELLI, N. - Symphonies
SPOTIFY: ZINGARELLI, N. - Symphonies



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dissabte, 4 d’abril del 2015

ZINGARELLI, Niccolò Antonio (1752-1837) - Le tre ore dell'agonia del N.S.Gesu Cristo

Rosso Fiorentino (Giovanni Battista di Jacopo) - The Dead Christ with Angels (c.1524)
Obra de Rosso Fiorentino (1495-1540), pintor italià (1)



- Recordatori de Niccolò Antonio Zingarelli -
En el dia de la celebració del seu 263è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Rosso Fiorentino (Firenze, 8 de març de 1495 - Fontainebleau, 14 de novembre de 1540) va ser un pintor italià el nom autèntic del qual va ser Giovanni Battista di Jacopo di Guasparre. Va ser alumne d'Andrea del Sarto i membre de l'Escola de Fontainebleau. Va ser un dels primers i més destacats exponents toscans del manierisme pictòric. De la seva producció inicial cal destacar L'Asumpció (1517) a l'Església de la Santissima AnnunziataLes Filles de Jetró obra que evidencia un gran proximitat a Miquel Àngel. Posteriorment, durant la seva estada a Roma, va realitzar els frescos de La creació d'Eva i El pecat original (1524). Després del violent Saqueig de Roma per part de les tropes de Carles V, Rosso Fiorentino es va refugiar a Borgo Sansepolcro i després a Arezzo. A partir d'aquest moment la seva pintura va esdevenir més inquietant i lúgubre. Després va traslladar-se a Venècia on hi va romandre durant un temps. L'any 1530 va ser reclamat pel rei de França Francesc I per a qui va dirigir les obres decoratives al Palau de Fontainebleu. Hi va realitzar frescs i estucs en els quals el seu art es va tornar capritxós i elegant, com una mena d'anunci del barroc. Una de les seves últimes obres, i alhora una de les seves obres mestres, va ser La Pietat que es troba actualment al Museu del Louvre. No obstant es considera que la seva principal obra mestra és El Davallament (La Depozisione), que es troba a Volterra. Va morir a Fontainebleau el novembre de 1540.




Parlem de Música...

Niccolò Antonio Zingarelli (Naples, 4 d'abril de 1752 - Torre del Greco, 5 de maig de 1837) va ser un professor i compositor italià. Orfe des dels 7 anys, Zingarelli es va matricular al Conservatori de S Maria di Loreto, on el seu pare havia estat professor de cant. Allà va estudiar amb Fenaroli, Speranza, Anfossi i Sacchini. Després de la seva graduació el 1772 va ser nomenat organista i professor de violí a Torre Annunziata. Va començar, aleshores, la seva carrera com a compositor d'òpera, en els teatres del nord d'Itàlia, Florència i Roma estrenant la seva primera òpera, Montezuma, el 1781. Aquell primer període de feina, entre els anys 1785 i 1803, va ser especialment conegut pel seu paper de compositor d'òperes. El 1790 va visitar París on va estrenar, sense l'èxit desitjat, la seva òpera Antígona. La inestabilitat de la Revolució Francesa el va obligar a tornar a Itàlia on va sol·licitar el càrrec de mestre de capella de la Catedral de Milà assolint-lo el 1794. El 1796 va deixar el seu lloc a Milà, tot i que conservant el dret de successió de Carlo Monza, per acceptar el càrrec de mestre de capella a la Santa Casa de Loreto, on hi va romandre fins el 1804. Allà va compondre, indistintament, obra vocal profana i religiosa, destacant la seva òpera Giulietta e Romeo.

Després de la mort de Guglielmi el 1804, Zingarelli es va convertir en director musical de San Pietro de Roma. El 1811, quan Napoleó va visitar Roma en motiu de la coronació del seu nebot Murat, van exigir festivitats musicals solemnes en totes les esglésies. Zingarelli, profundament catòlic, s'hi va negar al·legant que només reconeixeria l'autoritat del Papa Pius VII, en aquell temps empresonat a Fontainebleau. La negativa de Zingarelli va provocar la seva detenció i empresonament. No obstant, la intervenció directa de Napoleó, enviant-lo a França, va evitar mals majors. Zingarelli, en contrapartida i en agraïment, va escriure una Missa Solemne en honor de l'Emperador francès. El 1813 va poder tornar a Itàlia on va ser nomenat director del Conservatori San Pietro a Majella de Nàpols. La restauració de la monarquia italiana i l'execució de Murat van ser motiu d'alegria per a Zingarelli que va jurar lleialtat al Papa i a la vida catòlica. El 1816, va succeir a Paisiello en la direcció musical de la Catedral de Nàpols. Es va fer molt conegut com a professor però també per una llegendària fama de reaccionari catòlic. Tot i així, va promoure l'estudi de la música italiana i també estrangera tenint com a alumnes destacats a Mercadante, Michael Costa i Bellini. El 1822 va rebre el títol de cavaller de Ferran I. Va ser molt prolífic i va seguir escrivint música religiosa i instrumental fins al final de la seva vida. Va morir a Torre del Greco el maig de 1837.

OBRA:

Vocal secular:

Operas:
opere serie unless otherwise stated
for individual manuscript locations see GroveO
I quattro pazzi (int), ?Naples, Conservatorio di S Maria di Loreto, 1768
Motezuma (3, V.A. Cigna-Santi), Naples, S Carlo, 13 Aug 1781
Alsinda (3, F. Moretti), Milan, Scala, 22 Feb 1785
Ricimero (3, F. Silvani), Venice, S Benedetto, 5 May 1785
Armida (3, J. Durandi/S. De Rogatis), Rome, Dame, Feb 1786
Antigono (2, after P. Metastasio), Mantua, Ducale, 13 April 1786
Ifigenia in Aulide (3, Moretti), Milan, Scala, 27 Jan 1787
Artaserse (3, after Metastasio), Trieste, Regio, 19 March 1789
Antigone (3, J.F. Marmontel), Paris, Opéra, 30 April 1790, F-Po*
La morte di Cesare (3, G. Sertor), Milan, Scala, 26 Dec 1790
Pirro, re d’Epiro (3, G. de Gammera), Milan, Scala, 25 Dec 1791
Annibale in Torino (2 or 3, Durandi), Turin, Regio, carn. 1792
Atalanta (?3, C. Olivieri), Turin, Regio, carn. 1792
L’oracolo sannita (3, D. Del Tufo), Milan, Scala, carn. 1792
Il mercato di Monfregoso (ob, 2, after Goldoni: Il mercato di Malmantile), Milan, Scala, 22 Sept 1792
La Rossana (3, P. Calvi), Genoa, S Agostino, carn. 1793, arias
La secchia rapita (ob, 2, A. Anelli), Milan, Scala, 7 Sept 1793
Apelle (2, A.S. Sografi), Venice, Fenice, 18 Nov 1793
Alzira (3, ?G. Rossi, after Voltaire), Florence, Pergola, 7 Sept 1794
Quinto Fabio (2, after Zeno: Lucio Papirio dittatore), Livorno, Accademia degli Avvalorati, aut. 1794
Il conte di Saldagna (3, Moretti), Venice, Fenice, 24 Dec 1794, F-Pn*
Gli Orazi e i Curiazi (2, G. Sernicola), Naples, S Carlo, 4 Nov 1795
Giulietta e Romeo [Romeo e Giulietta] (3, G. Foppa), Milan, Scala, 30 Jan 1796
Andromeda (2, G. Bertati), private perf., Venice, 1796
La morte di Mitridate [Il Mitridate] (2, Sografi), Venice, Fenice, 27 May 1797
Meleagro (3, G. Schmidt), Milan, Scala, Jan 1798
Carolina e Mexicow (3, G. Rossi), Venice, Fenice, carn. 1798
Ines de Castro (2, A. Gasperini), Milan, Carcano, 11 Oct 1798
I veri amici repubblicani (3, G. Boggio), Turin, Regio, 26 Dec 1798
Il ritratto (ob, 2, L. Romanelli), Milan, Scala, 12 Oct 1799
Il ratto delle Sabine (2, Rossi), Venice, Fenice, 26 Dec 1799
Clitennestra (2, F. Salfi), Milan, Scala, 26 Dec 1800, I-Mr
La notte dell’amicizia (G. Foppa), Venice, Fenice, carn. 1802
Edipo a Colono (2, Sografi), Venice, Fenice, 26 Dec 1802
Il bevitore fortunato (ob, 2, Romanelli), Milan, Scala, Nov 1803
Il ritorno di Serse (G. De Ferrari), Modena, Ducale, 8 July 1808
Baldovino (2, J. Ferretti), Rome, Argentina, 11 Feb 1811
Berenice, regina d’Armenia (2, Ferretti, after Zeno: Lucio Vero), Rome, Valle, 12 Nov 1811
Malvina, Naples, S Carlo, carn. 1829, collab. M. Costa

Undated, lost, only frags. extant:
Alessandro nelle Indie;
Adriano in Siria;
Attilio Regolo;
Catone in Utica;
Castore e Polluce;
Ciro riconosciuto;
Demetrio;
Enea e Lavinia;
L'eroe cinese;
Les femmes [collab. I. de Charrière];
Ipermestra;
Irene;
Nitteti;
Le nozze di Dorina;
Olympiade [collab. Charrière];
Partenope;
Il re pastore; Zadig [collab. Charrière]

Other:
c20 cants., incl.
Elpino e Nice, 1778;
Pigmalione, 1779;
Il trionfo d’amore (Metastasio), c1785;
La danza (?Metastasio);
Alcide al bivio (Metastasio), 1787;
L’amistà;
Didone;
La Galatea (?Metastasio);
Il nome (?Metastasio);
Saffo; La morte di Alceste, 1789;
Telemaco, c1793;
La vendetta giurata o sia L’Oreste, c1793;
All'armi franche, Jesi, 1798;
Ulisse nell’isola di Circe;
Il lamento dal Conte Ugolino (Dante), c1805;
Francesca da Rimini (Dante), c1805;
La nascità del Re di Roma, c1811;
La fuga in Egitto, Naples, 1837
Odes (Sappho, Anacreon), c1805
In questa tomba oscura (Carpani), 10 settings (Vienna, 1808)
Gerusalemme liberata, canto xii (Paris, c1808)

Many concert arias, duets, terzettos, mostly orch acc., incl. Eno, monologue, 1812
Numerous solfeggios, mostly S

Vocal religiosa:

La passione di Gesù Cristo (orat, Metastasio), Milan, 1787

Other orats, incl.
Giuseppe in Egitto, 1797;
Il figliuol prodigo, 1800;
Saulle ovvero Il trionfo di Davide (G. Ferretti), Naples, Lent 1805;
La riedificazione di (?after Metastasio: Giuseppe riconosciuto) Gerusalemme, Florence, 1812;
L’amor filiale, c1815;
Il sacrificio d’Abramo (?after Metastsio Isaaco, figura de redentore), c1815;
Cantico d’Isaiah profeta, xii, Birmingham, 1829

Masses:
23 masses, vv, orch, incl. 1 for 8vv, 1 dubious;
58 messe di gloria, vv, org, incl. 1 for 8vv;
4 pastoral masses, 3–4vv;
15 masses, 2–4vv, org;
15 Requiem, incl. 5 for vv, orch;
Numerous mass sections

Other:
?55 Mag;
23 TeD, 3–8vv, incl. 7 with org, 14 with insts;
lamentations;
lits

Annuale di Loreto, 541 pss and propers, 1794–1804;
15 Stabat mater, incl. 7 with org, insts, 8 with org;
6 Dolore di Maria santissima [It. Stabat mater];
several Pater nosters, incl. 1 to It. text of Dante;
Christus e miserere alla Palestrina, 4vv a cappella, Naples, 1826 (Naples, c1860);
Several other Christus e miserere, vv, insts;
33 Dixit;
other pss, incl. lii, cxiii, cxvii, cxxxvii;
Pange lingua, 1837;
Responses, vv a cappella;
Many motets, ants, grads, Lat. and It. hymns, 1–5vv, org/orch
16 Le tre ore di agonia, incl. 7 with org, str, 9 with org: after c1820;
2 Quando Gesù all’ultimo lamento, sonetti sacri
Dio salvi Francesco Imperatore (Vienna, 1798), text trans. Carpani from Austrian imperial hymn;
Domine salvum fac Imperatorem Napoleonem, Paris, 1811

Instrumental:

Orch.:
12 3-movt sym., c1785;
53 1-movt sym., c1815–c1835;
4 1-movt funeral sym.

Chbr.:
3 str qts;
4 1-movt str qts;
Qt, a, 2 vc, bn, db
Duettinos, 2 vn;
1-movt sonatas, 2 vc;
1-movt sonatas, 2 db;
1-movt sonatas/etudes, db
7 1-movt sonatas;
Sonatina, d;
39 fugues;
21 marches: all org
11 pastorales, org/pf;
3 sonatas, pf, c1775
Many fugues and partimenti

Font: En català: Niccolò Antonio Zingarelli (1752-1837) En castellano: Niccolò Antonio Zingarelli (1752-1837) In english: Niccolò Antonio Zingarelli (1752-1837) - Altres: Niccolò Antonio Zingarelli (1752-1837)



Parlem amb veu pròpia...

L'emmudiment de la veu pròpia és fruit d'unes vacances inesperades però gustosament benvingudes. En pocs dies seguirem al ritme i constància habitual. Felicitat, amor i música per Setmana Santa!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

INTÈRPRETS: Juan Diego Florez (tenor); Ernesto Palacio (tenor); Simone Alaimo (baix); Collegium Musicum; Pierangelo Pelucchi
RECICLASSICAT: ZINGARELLI, Niccolò Antonio (1752-1837)
AMAZON: Niccolò Zingarelli: Tre ore dell'Agonia


















Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dijous, 4 d’abril del 2013

ZINGARELLI, Niccolò Antonio (1752-1837) - The Milanese Symphonies

Giuseppe Elena - Veduta della piazza della Vetra in Milano
Obra de Giuseppe Elena (1801-1867), pintor i gravador italià.


- En record del 261è aniversari del naixement de Niccolò Antonio Zingarelli -



Niccolò Antonio Zingarelli (1752-1837) compositor i organista italià nascut a Nàpols. M'adono que feia molts dies que no visitàvem la península italiana. Avui ho esmenarem tot parlant d'un il·lustre representant de la seva potent i destacada escola operística. Perquè Zingarelli, de qui avui en celebrem l'aniversari, va viure i va desenvolupar una brillant carrera teatral arreu d'Europa. Incomprensiblement, a la nostra era, el seu és un dels tants noms oblidats i absents del repertori més habitual. Zingarelli, fill de músics, va assumir el seu primer càrrec d'organista a Torre Annunziata, una ciutat geogràficament propera a Nàpols. Des d'allà, anys després d'haver abandonat el conservatori i amb l'ajuda indispensable de la comtessa de Castelpagano, va poder afrontar, per fi, la primera incursió a l'univers operístic amb una de les seves representacions teatrals de nom Moctezuma. La carrera, des d'aquest instant, seria meteòrica i plena d'èxits amb un únic inconvenient important durant la seva estada a París, la revolució francesa. Ideològicament disconforme amb els principis d'aquesta revolució, tot i tenir en el mateix Napoleó un admirador més de la seva òpera, es va veure obligat a refugiar-se a Itàlia. Allà, assumint diversos càrrecs, entre ells, el de mestre del cor de la impressionant Capella Sixtina, va canviar l'òpera per una sobtada devoció musical sacra. Fins i tot, i en aquest sobtat espiritualisme, es va negar vehementment a dirigir un Te Deum en honor al naixement del fill de Napoleó. Per aquest motiu fou arrestat i expatriat a París on, sorprenentment, fou indultat pel mateix Napoleó, admirador confés de la música i obra de Zingarelli. Desconec si des d'aleshores la visió de l'italià respecte l'Emperador francès va evolucionar positivament ja que no només es va encarregar d'alliberar-lo sinó que, a més a més, va decidir atorgar-li una pensió econòmica a càrrec de l'estat francès. En qualsevol cas, la seva confiança amb els francesos seguia essent dubtosa i va decidir tornar al seu Nàpols natal tot substituint a Paisiello com a mestre del cor de la seva Catedral. 

Allà, i seguint la filosofia retòrica de la frase feta "Rodamón i torna al born", s'hi quedaria fins al final dels seus dies. Hem parlat d'òperes i música religiosa (d'un catàleg de més de 500 obres on hi destaquen fins a 28 misses...) però avui, curiosament, recuperarem música estrictament instrumental. De forma efectiva Zingarelli també va deixar un llegat important, menys conegut, però representatiu del seu art amb la instrumentació, principalment amb l'orgue. Tot i així, l'etiqueta del dia porta per títol el nom de les Simfonies milaneses ja que, si bé recuperarem un parell de partitures d'orgue prou interessants de conèixer i d'escoltar, el menú del dia el centrarem en aquestes simfonies d'estètica i de formalitat absolutament clàssiques. Tot i desconèixer l'època en què foren escrites, transcorren temàticament properes a les simfonies del petit dels Haydn o fins i tot dels Stamitz. Tres moviments, el primer d'ells destaca per la seva profunditat i extensió, seguit d'un breu larghetto i acabat amb un allegro. Absència d'un quart moviment minuet per la qual cosa, possiblement, parlem d'unes simfonies escrites en el seu període de joventut. Pels amants de la simfonia típicament clàssica, tan per interpretació com per contingut, aquesta edició resultarà un autèntic plaer. Malauradament, i més enllà del repertori que avui tinc el privilegi de presentar, és realment complicat trobar més edicions de la música i encara menys de la òpera de Zingarelli. En el món de la música és tanta la feina feta però, alhora, és tanta la feina que resta pendent que probablement el nombre de partitures que esperen la seva oportunitat és de tal magnitud que desconsoladament no serem partícips de moltes d'elles. Tresors que viuen en la foscor de milers d'arxius, biblioteques i esglésies de major o menor entitat, a l'espera que una bona ànima els hi posi les mans, l'atenció i els diners per fer possible el seu renaixement. Mentrestant, gaudim de Zingarelli perquè no ens hem d'oblidar que avui és el seu aniversari!

A la interpretació de les simfonies el conjunt instrumental Atalanta Fugiens sota direcció de Vanni Moretto.

Les dues peces d'orgue interpretades per Emanuele Cardi.

Gaudiu i compartiu!



Font (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquestes obres):


Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!