Obra d'Hendrick ter Brugghen (1588-1629), pintor holandès.
- En record del 299è aniversari del naixement de Carl Philipp Emanuel Bach -
Carl Philipp Emanuel Bach (1714-1788) compositor i organista alemany nascut a Weimar. Fem una mirada de 180 graus ja que, tot repassant la inèrcia musical dels darrers mesos observo, amb desconsol, la més que destacable absència de compositors directament relacionats amb el Sant Pare. La última de les nostres pertinents visites al descomunal Univers de Bach i de les seves ramificacions data del gener quan vaig recuperar el petit Bach, el més clàssic i el més londinenc de tots, el Johann Christian. Avui parlarem de qui, per molts músics i il·lustrats ciutadans del segle XVIII, fou considerat el pare de la música clàssica i probablement de la música romàntica pel marcat accent propi d'una música enginyosa i carregada d'emocions. En aquest divendres de març parlar del fill gran i fervent admirador del seu propi pare, Johann Sebastian Bach, és un deure i un plaer perquè avui celebrem l'aniversari, 299 anys després, del seu naixement. I ell va ser el segon dels onze fills del Mestre i que, a diferència d'alguns dels seus germans compositors, més mostres de fidelitat demostraria vers la tradició iniciada anys abans pel propi Bach ja que la seva música, tot i ser innovadora en molts sentits, era l'expansió en el temps del descomunal treball del seu pare. Tot i ser hereu de Bach, els contemporanis i futurs mestres de la música van veure en ell i en les seves imaginatives partitures, sobretot de teclat, un trencador organigrama musical que, en part, obligava a canviar el paradigma artístic de l'època. I així va ser. I de Carl Philipp en aquest espai ja n'havia parlat. L'entrada més propera en el temps feia referència a una obra solemne i d'una potència descomunal, la cantata Die Auferstehung und Himmelfart Jesu, Wq. 240 la qual feia referència al període en què Bach fou mestre de capella a Hamburg. Tanmateix, i tot i ser un dels períodes més productius a nivell músico-litúrgic de Bach, el cert és que la cantata d'avui, la que porta per títol Auf schicke dich, Wq. 249, H. 815, fou originalment escrita, en data desconeguda i per commemorar la corresponent ordenació d'un predicador de l'època, durant la seva estada a Leipzig. Aparentment és una cantata de Nadal, ara bé, per la forma i el mètode no aparenta ser-ho ja que, en conjunt, és una obra de caràcter seriós i poc festiva. L'acompanyarà, a mode d'extensa introducció, un dels tants concerts de clavecí que va escriure i que resulten, a totes llums, sorprenents pels arguments i per les característiques poc ortodoxes en què es presenten. Parlo del Concert en Sol major Wq.34 H.444 per a clavicèmbal i orquestra, escrit l'any 1755 a Berlín i en honor a la princesa Anna Amalia de Prussia, la filla del seu mecenes més important, el rei, filòsof i flautista Frederic el Gran. En sí mateix, és un concert extens i pensat originalment per a orgue tot i que, alternativament, pot ser perfectament interpretat, com en el cas que ens ocupa, amb un delicat clavecí. Tot plegat per posar fil, agulla i música en aquest espectacular, meteorològicament parlant, dia de març en què Carl Philipp Emanuel Bach hauria d'agafar empenta i oxigen per apagar les 299 espelmes. Llàstima que la nostra biologia sigui tant feble i la nostra vida sigui tant fugaç. Potser en un futur la vida humana es comptarà per milers d'anys i no per decennis i, possiblement, hi haurà compositors que escriuran desenes de milers d'obres que els bondadosos, simpàtics i intel·ligents terrícoles o marcians del futur aplaudiran. A nosaltres l'esperança de vida se'ns acabarà en un obrir i tancar d'ulls. En qualsevol cas, i en aquest poc temps que malauradament tenim, intentarem aprofitar-ho amb alegria, decència, amor i molta, moltíssima, música!
A la interpretació de la cantata, gentilesa de Carus Verlag, el cor i solistes de la Basler Madrigalisten, amb L’arpa festante i la direcció de Fritz Näf.
El concert de clavecí ens l'interpreta L'Arpa Festante amb Rien Voskuilen a la direcció des del clavecí.
A la interpretació de la cantata, gentilesa de Carus Verlag, el cor i solistes de la Basler Madrigalisten, amb L’arpa festante i la direcció de Fritz Näf.
El concert de clavecí ens l'interpreta L'Arpa Festante amb Rien Voskuilen a la direcció des del clavecí.
Gaudiu i compartiu!
Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)
Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina