Obra d'Aline de Senezcourt (1818-1866), pintora francesa.
- En record del 186è aniversari del decés de Ludwig Van Beethoven -
Ludwig Van Beethoven (1770-1827) compositor i pianista alemany nascut a Bonn. Si ahir era Hasse, un dels noms propis del barroc i pre-classicisme germànic, avui serà Beethoven l'afortunat protagonista del dia. Tot i que la fortuna, en el seu cas, és sempre i indiscutiblement nostra. Efectivament, avui és compleix el 186è aniversari de la seva mort en un dia en què, curiosament, alguns dels melòmans més acèrrims de Catalunya, i d'allà on vinguin, tindrem el plaer de commemorar aquesta efemèride tant especial amb la música de Bach... després en parlaré, mentrestant, Beethoven ha d'abstreure'ns de la impaciència que alguns tenim, des de fa dies, per gaudir de l'espectacle d'aquesta nit. Estimats amics, què podem dir de Beethoven que no sapiguem; en relació a la seva vida certament poca cosa. De fet, el meu coneixement de la seva figura viu en precari des de fa temps, no obstant, la sorpresa del dia vindrà motivada per la música que he decidit recuperar del seu repertori tant conegut com admirat. Per extravagant que pugui semblar, música d'orgue acompanyada, això sí, d'una partitura substancialment més coneguda. Però centrem la nostra atenció en la singularitat d'unes obres per a orgue molt rarament interpretades i, inesperadament, molt poc conegudes. Tanmateix, i com gran part de la retòrica d'aquest espai, la d'avui té certa trampa ja que Beethoven, pel que sembla, no les va compondre per al preuat i majestuós instrument sinó per a una curiositat instrumental, i en majúscules, del seu temps. Les va compondre per a un orgue mecànic, un instrument sense intèrpret i que regularment s'activa automàticament, tècnicament i estèticament proper allò que en català anomenem Orguenet. Fins i tot els genis més imponents i transcendents de la història tenen aventures extravagants per explicar-nos, la d'avui, és una d'elles. Però quan i per què va decidir regalar al món aquesta enigmàtica i divertida anècdota musical. El quan, pel que ens diuen, fou en la seva etapa de joventut, pels vols del període 1794-1799, en la seva estada a Viena. El per què és una d'aquelles indeterminacions quàntiques que voregen el misteri i la llegenda.
Si bé, el nostre estimat Beethoven, tot i veure's en la disjuntiva d'haver d'escriure música per aquest instrument tant poc ortodox, hi va posar la subtilesa, la perseverança i la qualitat inherents del seu inigualable geni. El títol d'aquestes obres s'aglutinen en el nom genèric de Suite per a rellotge mecànic en Fa major WoO 33. Pel que fa als Preludis opus 39 que acompanyaran la música d'avui són de característiques més formals i mundanes ja que, originalment, estan escrits per a piano. De 1789, són d'un jove Beethoven que, expressament, va deixar escrit en la partitura que podien interpretar-se, així mateix, amb orgue. És aquesta l'edició que trobarem conjuntament amb les divertides i encantadores partitures anteriors. Per tal que tot plegat no resulti monòton, tot i que pel meu gust la música d'orgue és fascinant, l'acompanyarà un Trio de piano, fagot i flauta en Sol major WoO 37, escrit en el període 1786-1790 i ideològicament clàssic i molt proper a Mozart en la forma i el contingut melòdic. Dedicat a la seva alumne de piano, Maria Anna Wilhelmine, és un treball que possiblement va compondre per a interpretar-se en privat. De fet, el comte Westerholt-Gysenberg i pare d'Anna tocava el fagot i un dels seus fills la flauta, per tant, és fàcil entendre l'homenatge que Beethoven fa a la família amb aquest Trio que pel que sembla, i per desig del mateix Beethoven, no n'hagués desitjat mai la posterior publicació. Per sort nostra, i uns quants anys després a la seva mort, fou publicat. Concretament, l'any 1888. Tot i el coneixement que tenim del gran mestre de Bonn és evident que alguns detalls de la seva vida encara tenen marge d'error, misteri i màgia. La música per a orguenets, rellotges musicals i tot tipus d'estris instrumentals de baixa categoria no deixa de ser sorprenent i més si tenim en compte que aquestes petites peces no van ser publicades fins ben entrat el segle XX. El per què ho va fer Beethoven possiblement no ho sabrem mai, en qualsevol cas, un divertit argument per a celebrar-lo. I en un dia que espero un Auditori de Barcelona de bullici i joia en motiu de la Missa en Si "Senyor" del gran Déu Bach. Tant de bo, tot i que no tinc el menor dubte, Sir. John Eliot Gardiner ens regali una vetllada antològica que, de passada, sigui un merescut homenatge a Beethoven!
La música d'orgue interpretada per l'organista Wolfgang Kleber.
El trio interpretat per la flauta de Gunilla von Bahr, el fagot de Knut Sønstevold i el piano de Lucia Negro.
Gaudiu i compartiu!
Si bé, el nostre estimat Beethoven, tot i veure's en la disjuntiva d'haver d'escriure música per aquest instrument tant poc ortodox, hi va posar la subtilesa, la perseverança i la qualitat inherents del seu inigualable geni. El títol d'aquestes obres s'aglutinen en el nom genèric de Suite per a rellotge mecànic en Fa major WoO 33. Pel que fa als Preludis opus 39 que acompanyaran la música d'avui són de característiques més formals i mundanes ja que, originalment, estan escrits per a piano. De 1789, són d'un jove Beethoven que, expressament, va deixar escrit en la partitura que podien interpretar-se, així mateix, amb orgue. És aquesta l'edició que trobarem conjuntament amb les divertides i encantadores partitures anteriors. Per tal que tot plegat no resulti monòton, tot i que pel meu gust la música d'orgue és fascinant, l'acompanyarà un Trio de piano, fagot i flauta en Sol major WoO 37, escrit en el període 1786-1790 i ideològicament clàssic i molt proper a Mozart en la forma i el contingut melòdic. Dedicat a la seva alumne de piano, Maria Anna Wilhelmine, és un treball que possiblement va compondre per a interpretar-se en privat. De fet, el comte Westerholt-Gysenberg i pare d'Anna tocava el fagot i un dels seus fills la flauta, per tant, és fàcil entendre l'homenatge que Beethoven fa a la família amb aquest Trio que pel que sembla, i per desig del mateix Beethoven, no n'hagués desitjat mai la posterior publicació. Per sort nostra, i uns quants anys després a la seva mort, fou publicat. Concretament, l'any 1888. Tot i el coneixement que tenim del gran mestre de Bonn és evident que alguns detalls de la seva vida encara tenen marge d'error, misteri i màgia. La música per a orguenets, rellotges musicals i tot tipus d'estris instrumentals de baixa categoria no deixa de ser sorprenent i més si tenim en compte que aquestes petites peces no van ser publicades fins ben entrat el segle XX. El per què ho va fer Beethoven possiblement no ho sabrem mai, en qualsevol cas, un divertit argument per a celebrar-lo. I en un dia que espero un Auditori de Barcelona de bullici i joia en motiu de la Missa en Si "Senyor" del gran Déu Bach. Tant de bo, tot i que no tinc el menor dubte, Sir. John Eliot Gardiner ens regali una vetllada antològica que, de passada, sigui un merescut homenatge a Beethoven!
La música d'orgue interpretada per l'organista Wolfgang Kleber.
El trio interpretat per la flauta de Gunilla von Bahr, el fagot de Knut Sønstevold i el piano de Lucia Negro.
Gaudiu i compartiu!
Font (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquestes obres):
BIOGRAFIA: Ludwig van Beethoven (Bonn, 16 de desembre de 1770 - Viena, 26 de març de 1827)
SPOTIFY: Various Artists – Virtuoso Bassoon
Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaUn administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina