Obra de Christian Wilhelm Ernst Dietrich (1712-1774), pintor alemany.
- En record del 307è aniversari del decés de Johann Christoph Pachelbel -
Johann Christoph Pachelbel (1653-1706) compositor i organista alemany nascut a Nuremberg. A mesura que vaig ensumant amb deteniment la música de l'alemany professor i amic del pare de Johann Sebastian Bach, observo amb alegria i amb passió l'enorme qualitat d'un repertori que, se'ns dubte, va influir decisivament en la posterior i antològica literatura del gran mestre Bach. Perquè si hem de buscar-li uns antecedents al Sant Grial de la música només cal seguir l'estela de Pachelbel de qui, en aquest esplèndid dissabte de març, se'n commemora l'aniversari de la seva mort. Per tant, i com tants altres autors, el cas de Pachelbel és tant potent que podríem parlar-ne durant mesos ja que si bé tots coneixem per devoció, obligació i fins i tot per avorriment el seu majestuós Canon, el cert és que el treball intens de recerca que aquests darrers anys s'està fent de la seva descomunal obra ens ha obert una nova dimensió, de les il·limitades, de l'univers musical. Uns treballs en què l'orgue n'és el principal protagonista, conseqüentment i per respecte a la seva trajectòria en aquest sentit, avui parlar-ne en relació a l'instrument eclesiàstic és un deure indispensable. I ja que les referències vitals de Pachelbel el situen a l'Alemanya luterana i a la Viena catòlica és possible que el seu estil, tot i ser una qüestió de detall al nostre temps, evolucionés en funció d'una o altra situació geogràfica en què es trobés. De fet, la seva música religiosa cavalca immaculadament vers aquests dos mons. La música d'orgue en temps de Pachelbel, tot i ser instrumental, tenia un marcat ús religiós segons la categoria en què aquesta s'organitzava. Per exemple, les Corals, les fugues del Magnificat i d'altres, formaven part, obligadament, de l'ofici religiós. Avui, tot i que recuperarem música de clavecí realment poc interpretada en el cas de Pachelbel, sota l'etiqueta de Suites per a clavicèmbal i d'un marcat estil barroc, ens centrarem en la seva obra organística. D'entrada, el seu Christus der ist mein Leben en forma de Coral i 12 partites en Sol major de l'any 1683, en clara forma d'introducció coral i de successives variacions en la forma de partites, per tal de finalitzar, de nou, amb una coral. Presenta un equilibri tonal i una melodia suau que captiva des del primer compàs. La següent partida de Pachelbel serà la preciosa Ciacona en Re major que, pel seu caràcter i esperit sant no requereix més presentacions formals. L'última de les partitures serà el seu Alle Menschen müssen sterben, també en forma de Coral i 8 partites en Re major. Si fem una ullada a la història d'aquest espai, observarem com Pachelbel ja ha estat el protagonista en diverses ocasions. No és casualitat que sigui així ja que, tot i viure anys i panys de la glòria o de la misèria d'una de les seves partitures universals, va ser un dels més grans mestres del segle XVII alemanys de qui més qui menys, tota una generació posterior va haver d'estudiar si volia fer-se un nom en el competitiu ambient musical europeu. Avui, en record i en memòria de la seva música l'hi donarem, tots plegats, les gràcies perquè no hi ha dubte que s'ho mereix amb totes les exclamacions possibles!
A la interpretació els organistes Maurizio Salerno i Edoardo Bellotti i el clavecinista Joseph Payne (1941-2008).
Gaudiu i compartiu!
Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)
LAQUINTADEMAHLER: Johann Pachelbel - Suites para clave
Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaMagnífic Pachelbel. De que vaig escoltar el seu mil milions de vegades interpretat canon i fuga que em té el cor pres
ResponEliminaLluís
Gràcies Lluís!
EliminaLa veritat que el seu Canon és deliciós i únic però seria un pecat imperdonable oblidar la seva extraordinària producció d'orgue... descomunal!
Sens dubte, un dels més grans mestres del segle XVII!!!
Salut!
Pau
Buenas tardes, Pau. ¿Podría, si es posible, reactivar el enlace del disco de los 2 órganos de Amadeus? Se lo agradecería mucho.
ResponEliminaY me atrevo a pedir, por otra parte: ¿Sería posible que localizara y pusiera aquí otro disco de la misma colección (Amadeus) también de Pachelbel, con la obra "Musicalische Ergötzung" (y algunas otras) a cargo del grupo L'Estravagante con Steffano Montanari a su frente? Sé que esto no es fácil, pero si lo consiguiera se lo agradecería mucho.
Y, por supuesto, felicidades y muchas gracias por este blog.
Gracias por tus palabras.
EliminaEn relación a lo que pides, comentarte que no tengo la edición a la que haces referencia. Por ahora me será difícil conseguirla.
Saludos!
Pau
Muchas gracias por reactivar el enlace de Pachelbel. Por lo otro no te preocupes. Estoy seguro de que cuando menos lo espere lo conseguiré (eso espero, al menos).
EliminaQue tengas muy buen verano
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina