diumenge, 24 de març del 2013

PORTUGAL, Marcos António (1762-1830) - Missa "Grande" (c.1786)

Frederic Edwin Church - Colombia, Baranquilla Church
Obra de Frederic Edwin Church (1826-1900), pintor nord-americà.


- En record del 251è aniversari del naixement de Marcos Antonio Portugal -



Marcos António Portugal (1762-1830) compositor i organista portuguès nascut a Lisboa. De tornada a la Península Ibèrica, visitarem un dels mestres més importants de la història de la música de Portugal però, també, de Brasil. Perquè com tants noms portuguesos que van néixer en un país de colònies, Portugal, que no el país sinó el compositor, va fer les maletes, va comprar un passatge i es va embarcar a fer les Amèriques, en el cas que ens ocupa, a Rio de Janeiro. Ara bé, els antecedents, en el seu cas, són determinants per entendre el per què del seu èxode ja que la seva vida, marcada pel rotund èxit com a compositor de farses teatrals a Europa, va ser un anar i venir per les diferents geografies del continent fins a la irrupció napoleònica per la qual va haver de marxar, de forma definitiva, a Sud-Amèrica. En qualsevol, el seu viatge no fou en va. Ans el contrari, la seva experiència musical i lírica el va convertir, immediatament, en un dels compositors més importants de la recent història de Brasil. En aquest sentit, ell va viure en primera persona, desconec si de forma activa o passiva, la independència definitiva i real de Brasil l'any 1822. Com a mestre de capella Reial i director del Teatre de Sao Joao, va canviar el seu característic registre d'òperes, tot i que també en seguí component, per la música religiosa la qual, en el país carioca, gaudia d'àmplia difusió i acceptació. De fet, la seva producció litúrgica és molt extensa, amb més de 130 partitures ben conservades tot i que la majoria d'elles malviuen en la foscor tot esperant la llum del seu renéixer. Algunes d'elles no obstant, com per exemple les Matines de Nadal, són interpretades amb certa regularitat a Brasil. Una d'aquestes obres de magnitud solemne tot i que de tractament instrumental auster, és la seva Missa Grande en Mi bemoll major per a veus solistes, cor i orgue. Escrita en el període 1782-90 per tant, i encara, en la seva estada a Portugal, concretament, com a mestre del Teatre del Salnitre de Lisboa. Tot i ser una obra de joventut, és una missa molt extensa diferent, en relació a l'opulència instrumental i no tant en l'extensió de la mateixa, de les tendències clàssiques vieneses dominants de l'època i més propera a l'òpera i al caràcter teatral i no tant en relació a l'ofici religiós per la qual estava, evidentment, pensada i escrita. Tanmateix, explora i desenvolupa cada un dels característics moviments de qualsevol missa catòlica i apostòlica, començant pel Kyrie, passant pel Gloria, Credo, Sanctus, Benedictus i finalitzant amb el pertinent Agnus deiNo dubto que ens trobem, amb escreix, amb un d'aquells tresors que especialment em reconforta de trobar. Reconec que tot just ha estat aquesta setmana, precisament elucubrant o divagant a l'entorn de quin músic posaria avui diumenge, que me la vaig trobar de casualitat. La sorpresa fou immediata i més tenint en compte que, curiosament, celebrem l'aniversari de naixement de Marcos António da Fonseca Portugal. La obligació estatutària d'aquest espai escriu, en el capítol 1, que el diumenge toca missa. La fidelitat a aquest dogma ha estat sagrada, amb alguna excepció de causa major, en la majoria d'ocasions. Avui novament missa i, feliçment, per a commemorar un aniversari. Tot plegat no té preu perquè la música no es pot quantificar però si qualificar i la d'avui, per Portugal, per Brasil i per Marcos Antonio, és una joia en majúscules!

A la interpretació les veus i el cor del Choeur L'Echelle dirigits per Bruno Procopio i Charles Barbier i amb Olivier Houette a l'orgue.

Gaudiu i compartiu!



Font (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquestes obres):


Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

2 comentaris: