Obra de Juan de Valdés Leal (1622-1690), pintor espanyol.
Manuel Pla (1725-1766) compositor i oboista català nascut, probablement, a Balaguer. Possiblement, el més desconegut dels tres germans compositors, entre ells Joan Baptista i Josep, Manuel va viure i va créixer en un ambient en què la passió artística va ser la constant en el sí d'una família unida per aquest amor incondicional per la música. Certament, la biografia de Manuel és tant desconeguda com la seva producció. Alhora, el fet que sovint treballés colze a colze amb els seus germans fa difícil determinar amb precisió els seus moviments i l'autoria definitiva de cadascuna de les obres que conjuntament publicaven. Ara bé Manuel, a diferència dels seus dos germans més viatgers i europeistes, va residir i treballar a la península, concretament a la cort de Madrid. Des d'allà i en un càrrec d'equivalència tècnica al de mestre de capella, va escriure gran quantitat de música religiosa en sintonia amb la política borbònica i catòlica de l'Espanya del XVIII. Per tant, tot i seguir l'estela de la vocació familiar i amb independència d'una sòlida formació interpretativa amb l'oboè i el clavicèmbal, Manuel va dedicar gran part de la seva vida a compondre misses, salms, ofertoris, motets i himnes de marcada vocació litúrgica. També va escriure música instrumental, villancets i cançons, algunes de les quals, podrem recuperar en aquest dimecres fred i plujós de març. Efectivament el plat fort, i en primera gravació mundial, serà el seu Salve Regina en Sol menor. A diferència del classicisme emergent, el caràcter i la tonalitat és menys festiva i certament més lúgubre. Commovedor pel marcat dramatisme líric, és un testimoni excepcional del tipus de música que s'escrivia a Espanya a mitjans del segle XVIII. A les antípodes del model il·lustrat, galant i clàssic de la potent Escola de Mannheim o de la cort de Dresden, és més propera teològicament, tot i que amb marcades diferències, amb la música de l'escola italiana. L'acompanyarà, en contrastada audició, dos cançons. La primera a mode d'introducció del Salve Regina serà la Tres coronas admite de nuestro celo amb un aire i unes melodies de caràcter folklòric característiques de la península ibèrica. Finalitzarà la cançó, amb recitatiu i ària, Regocíjese el alma venturosa d'aires clàssics i de trompetes al vent molt de l'estil d'un contemporani espanyol de cognom Iribarren. Si no em fallen les fonts, aquesta és la primera de les gravacions de la música de Manuel Pla. Coneixia la música instrumental de Joan Baptista, de qui per cert ja n'havia parlat en el seu dia. De justícia, ja que sovint alabem les delicioses recuperacions i edicions d'alemanys, francesos, italians, anglesos, etc., és ratificar i aplaudir la brillant interpretació d'aquesta música "made in Catalunya" que tants bons resultats, sota l'esplèndida edició del segell La Mà de Guido, està donant per la menystinguda, deteriorada i precària cultura d'aquest país. Potser no és tant el fet de poder parlar de Manuel Pla sinó fer-ho a aquest altíssim nivell. Tant de bo, i deduint que els arxius d'esglésies, monestirs, catedrals, biblioteques i calaixos "desastre" arrebossen de partitures tot consumint pols, la recuperació s'acceleri i ens delecti amb sorpreses com les d'avui!
Font (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquestes obres):
Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaDear Pau,
ResponEliminaa discovery for me, the music by the Pla brothers and the wonderful bassvoice of Pau Bordas,
music to make one happy and happy you made me!
Thank you!
Peter
You're welcome!!
EliminaThanks to you! Music is life forever and ever!
Greetings!
Pau
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina¿Habría alguna posibilidad Pau de que actualices este link?. Gracias y cordiales saludos.
ResponEliminaUn administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaMuchas, muchas gracias Pau. Saludos.
ResponEliminaGracias al anónimo también, por las dudas no sea Pau.
ResponElimina