Obra de Francesco Guardi (1712-1793), pintor italià.
- En record del 335è aniversari del naixement d'Antonio Vivaldi -
Antonio Vivaldi (1678-1741) compositor i violinista italià nascut a Venècia. Seguim posant l'ull, el tacte i la orella en el calendari perquè molt em sembla que aquest mes seguirà amb la inèrcia de l'anterior en tant que no dubto que haurem de seguir celebrant aniversaris de tot tipus, condicions i geografies. Avui, fixem-nos amb Itàlia i celebrem a Vivaldi. Poca broma ja que si fa uns anys se'l considerava repetitiu i monòton, avui és considerat amb majúscules un dels més grans compositors de tots els temps. I ho és per mèrits propis i fruit d'una constant, sistemàtica i profunda recuperació d'un repertori immens tant en termes quantitatius com en termes qualitatius. Recordem que Vivaldi va néixer a Venècia en un temps en què aquesta vivia independent i sota la "dictadura" de l'art, la música i la cultura. Per tant i obligadament Vivaldi, i ja que l'estament oficial així ho proclamava als quatre vents, va haver de dedicar la vida a la música... i gràcies que ho va fer! I curiosament avui celebrem el seu aniversari de naixement 335 anys després per tal de recordar i d'intentar dimensionar, encara més, el seu extraordinari treball com a intèrpret, empresari, galant i sobretot com a compositor. I sort que els que l'han estudiat afirmen que la seva és una història de vida poc documentada perquè deu ni do la lectura en diagonal que hem de fer quan cliquem la seva biografia a la Viquipèdia. En aquest primer dilluns de "Març marçot mata la vella i la jove si pot", obrirem l'enciclopèdia vivaldiana i gaudirem d'algunes de les seves obres instrumentals. Tenia la temptació ferma de recuperar obra sacra, tanmateix i observant el retrovisor d'aquest espai he comprovat, amb la bona vista d'un espavilat Astor, que les quatre referències anteriors al seu art tracten, excepte una d'elles, de música religiosa, per tant, he reconsiderat la meva primera intenció i centraré l'entrada d'avui, i en exclusiva, en edicions recuperades pel segell Tactus experts, i de quina manera, en l'estudi de la música italiana. Per tant, i mirem on mirem de la Rosa dels vents, la música d'avui ventilarà abundant instrumentació en forma de Concerto grosso a 10 instruments en Re major RV 562a per a violins, trompes, oboès, fagot, timbales i continuo. Contundent en la fortalesa tímbrica, és un dels exemples característics de l'art venecià i de la brillant combinació instrumental. Seguirà una brevíssima però deliciosa Simfonia en La major RV85 de tres moviments ràpid-lent-ràpid. Finalitzarà, el Concert en Fa major RV 538 per a dues trompes, cordes i continuo. Tot plegat accentuat per la interpretació en instrumentació original de l'època i que ajuda a entendre, encara més, la filosofia inherent d'aquesta música tant característica de Vivaldi i de la Venècia independent. Bon inici de setmana que, amb música com aquesta i amb independència del nostre estat d'ànim, de ben segur que ens despertarà un bon somriure i ens dissiparà les boires i empanades mentals de qualsevol dilluns. I en una setmana que pel que sembla, i meteorològicament parlant, es presenta moguda. Musicalment, i en la climatologia d'aquest espai, no dubto que també ho serà perquè, per sort nostra, la música sempre ho és. I en un dia en què virtuosament celebrem a Vivaldi, amb gust i amb alegria, felicitem-lo i gaudim d'un espectre fascinant i únic, el seu!
A la interpretació l'Orfeo Ensemble di Spoleto sota la direcció de Fabrizzio Ammetto i el conjunt Modo Antiquo.
A la interpretació l'Orfeo Ensemble di Spoleto sota la direcció de Fabrizzio Ammetto i el conjunt Modo Antiquo.
Gaudiu i compartiu!
Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)
IMSLP: Antonio Vivaldi (1678-1741)
Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina