Obra de Giovanni Francesco Barbieri "Guercino" (1591-1666), pintor italià.
- En record del 326è aniversari del decés de Jean Baptiste Lully -
Giovanni Battista Lulli (1632-1687) compositor i violinista italià nascut a Florència. Resituem els sentits i les emocions l'endemà de la descomunal i sobtada presència del gran Déu i viatgem a Itàlia, sí, heu llegit bé, perquè allà va néixer, en una de les ciutats més fascinants de la seva geografia, la figura pública i també universal de Lulli. O diem-ho de la forma amb què se'l coneix, Lully. Efectivament, si fa uns mesos en parlava en relació al seu Te Deum i per tal de commemorar-ne el pertinent aniversari de naixement, avui el motiu serà el contrari, per tal de retre els honors que se'ns dubte mereix 326 anys després de la seva mort. La majoria dels lectors d'aquest espai coneixen de sobres la majestuositat reial de Lully i la seva vinculació, molt efectiva per cert, amb la reialesa de Lluis XIV. Tal fou l'admiració que aquest va sentir per Lully que el va situar a la seva dreta i com a secretari reial. Un càrrec al qual centenars de nobles de l'època haurien somiat, en els més indecorosos somnis eròtics, per a sí mateixos. Lully no va necessitar paraules, ni grans luxes, per assolir-lo sinó música amb la qual va hipnotitzar al seu protector reial fet que el va ajudar a promocionar-se a tots els nivells coneguts i desconeguts possibles. Vet aquí un dels per què(s) Lully va ser considerat el compositor de la monarquia francesa, per definició, del segle XVII. Però més enllà del rerefons reial i de la influència que més o menys va tenir amb la seva monarquia de torn, certament el cas de Lully, visionari de la música, fou únic. El seu estil, inductor de tota una generació posterior de noms francesos il·lustres, és marcadament propi, indiscutible i artísticament brillant. No cal buscar reminiscències de característiques poc mundanes per entendre el per què fou adoptat musicalment a França. Si jo hagués tingut el poder i la potestat divina de Lluis XIV no dubto que hauria fet el mateix... però no només amb Lully sinó probablement amb tota la generació de personatges, compositors, intèrprets, pintors, filòsofs, naturalistes, poetes i gent de la cultura en general per tal de convertir, el meu regnat, en el Top Ten de la cultura europea del moment. I ja que a Lully se'l coneix per les tragèdies líriques, ballets, comèdies i per la música religiosa de torn, avui em centraré, com no podia ser d'altra forma, en aquesta última si bé amb una exuberant introducció instrumental extreta de la seva òpera Phaeton, de 1683. Música instrumental, de càrrega simbòlica i melòdica prou interessant i amb una finalització en forma de preciosa xacona. Obertura del seu Grand Motet Exaudiat Te Dominus per a veus solistes, cor i orquestra, escrit en data posterior a 1683, i en clara analogia amb la seva situació personal en un context reial i amb un contingut retòric apropiat en què el salm, entre altres al·legories divines, finalitza amb un eloqüent i pertinent "Déu salvi al Rei". Percussió, grans cors i absoluta sumptuositat dibuixen un paisatge vocal i instrumental de gran bellesa. Ara que parlo de Lully, em ve al cap la ciutat de Florència i les ganes que tinc de conèixer-la sabent que en un dels seus museus, l'Uffizi Gallery, s'hi conserven, com qui no diu la cosa, obres mestres de la història de l'art. Caravaggio, Raffaello, Michelangelo, Del Sarto, Tiziano o Botticelli entre molts altres. Tresors, meravelles de tots els temps pels quals sento la més profunda i sincera devoció. Allà fou on Lully va néixer, desconec si en aquell temps va tenir el temps i la sort de gaudir d'aquestes joies, el que possiblement no van saber valorar el florentins de la època va ser, precisament, a un petit i desconegut artista i músic de cognom Lulli que va haver de fer les maletes, en un possible cas d'èxode laboral, cap al seu país veí. També desconec si a Florència el celebren gaire, en qualsevol cas, a França l'adoren i a Catalunya, i en el meu cas, també perquè el seu art, refinat i virtuós, és un tresor pels segles dels segles!
El Grand Motet ens l'interpreta les veus i el cor del conjunt Le Concert Spirituel sota la direcció d'Herve Niquet.
La obertura ens la interpreta la Capriccio Basel Baroque Orchestra sota direcció de Dominik Kiefer.
El Grand Motet ens l'interpreta les veus i el cor del conjunt Le Concert Spirituel sota la direcció d'Herve Niquet.
La obertura ens la interpreta la Capriccio Basel Baroque Orchestra sota direcció de Dominik Kiefer.
Gaudiu i compartiu!
Font (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquestes obres):
SPOTIFY: LULLY: Grand Motets, Vol. 3
Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaHola
ResponEliminaA més d'escoltar la música que comparteixes amb nosaltres, llegir les teves explicacions i comentaris és tot un plaer. Sense parlar dels preciosos quadres amb que il·lustres cada entrada. Gràcies de nou !
Pere
Hola Pere!
EliminaMoltes gràcies a tu! Per mi és un plaer, no pots imaginar la il·lusió que em suposa l'haver de pensar en la música que posaré i en la pintura que la il·lustrarà... Sempre intento que una i altra tinguin un cert sentit acadèmic, geogràfic, cronològic, temàtic o circumstancial.
Salut!
Pau
Excel·lent!!!
ResponEliminaGràcies "Anònim"!
EliminaSalut!
Pau