Obra de Giovanni Battista Piranesi (1720-1778), gravador italià.
- En record del 277è aniversari del decés de Giovanni Battista Pergolesi -
Giovanni Battista Pergolesi (1710-1736) compositor i organista italià nascut a Jesi. L'endemà de trepitjar frondosament el sòl, paisatge i clima alemanys i d'escoltar-ne fragorosament la música de Telemann amb l'alegria i la joia amb que aquesta se'ns presentava, canviem de geografia i situem-nos a la piu bella Itàlia per tal de commemorar l'aniversari de la mort d'un dels grans genis d'aquella latitud. Perquè Pergolesi, de qui n'he parlat un parell de vegades, va ser un artista determinant de la història de la música tot i morir amb només 26 anys. En aquest poc temps Pergolesi, enèrgicament hiperactiu, va voler abassegar tots els gèneres coneguts possibles. I així va ser. Acadèmicament format a la potent Escola de Nàpols, Pergolesi va reformular alguns dels seus postulats filosòfics per tal de revolucionar un gènere amb el qual causaria furor, l'òpera bufa. De fet, podríem dir que ell és l'embrió d'aquest subgènere operístic tant recurrent des d'aleshores ençà. Ara bé, tot i viure l'apogeu d'una trajectòria tan meteòrica com fugaç, el cert és que Pergolesi va tocar totes les tecles i va dibuixar aquarel·les de tots colors de tal manera que en el seu repertori hi trobarem el calze de Jesucrist, els instruments tan preuats o el ressò de les primeres simfonies. I ja que en les dues anteriors vegades que hem referenciat la seva persona eren en relació al dret canònic musical avui ens centrarem, en exclusiva, en l'apartat estrictament instrumental. Dues simfonies i dos concerts il·lustraran el caràcter i la fisonomia d'un art barroc, sí, però d'anticipació evident i efectiva d'un classicisme absolutament incipient al seu temps. Revolució i revolucionari hauríem de classificar la seva música i la seva persona ja que no hem de perdre de vista la important restricció inherent a la seva prematura mort i de la qual avui se'n commemora el 277è aniversari. Ja que probablement el seu període més productiu s'engloba en un tempo cronològic de només 6 o 7 anys, el fet de compondre i d'escriure obres magnes no tan sols és un privilegi sinó una absoluta genialitat. Avui dissabte recuperaré d'entrada una simfonia extreta de la seva òpera Olimpiade, de 1735 i de contingut temàtic festiu en els seus tres moviments. L'acompanyarà compassadament un parell de concerts de flauta travessera, el primer d'ells el Concert en Re major, allunyat estèticament de l'estil més casual de la simfonia i més proper a la filosofia barroca en la que s'emmiralla. De nou i de tornada a la simfonia, en aquest cas extreta de la seva farsa teatral Salustia, una simfonia de 1732 i propera tant en la metodologia com en la forma a la primera d'elles. Tancarà l'exposició del dia un altre dels seus concerts, el Concert en Sol major per a flauta travessera i orquestra el qual flueix, com l'anterior, per l'essència barroca tant omnipresent i omnipotent, encara, a principis dels segle XVIII. En el meu paper de cicerone de la música aquesta em demostra constantment l'enorme i inacabable font de sorpreses en què viu, es mou i permanentment sembla reproduir-se en un continuo sense límits i sense horitzons visuals, virtuals o eteris possibles. Tot i ser aquest un espai amb música a betzef, cada dia se'ns presenta una oportunitat nova per tal d'ampliar-ne el seu bagatge i per tal d'adquirir un coneixement profund que ens permet dimensionar d'una forma més o menys precisa la magnitud i l'amplitud d'espectre del seu art i del seu incomparable Univers. En un món en què la indiferència i la seva dictadura semblen imposar-se crec pensar i espero creure, encara, en la remota possibilitat que aquesta bonica història no s'acabi mai...
Els concerts ens els interpreta el conjunt L'Apothèose, amb el flautista Enrico Di Felice.
Les simfonies, de sonoritat irregular, gentilesa de l'Orchestra Da Camera Di Santa Cecilia sota direcció d'Alessio Vlad.
Gaudiu i compartiu!
Font (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquestes obres):
Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaUn administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaThis one's link is too long...
ResponEliminaMuchas gracias
ResponElimina