Obra de Johan Christian Dahl (1788-1857), pintor noruec.
- En record del 181è aniversari del decés de Friedrich Kuhlau -
Friedrich Kuhlau (1786-1832) compositor i pianista alemany nascut a Uelzen, al Nord d'Alemanya. De tornada al classicisme preromàntic, visitarem Dinamarca de la mà de Kuhlau autor, que tot i veure la primera llum a Alemanya, les constants i successives guerres i la posterior incursió napoleònica al seu país, i per tal d'evitar l'obligada presència a l'exèrcit, el van invitar a emigrar a Dinamarca país aquest on viuria fins a l'últim dels seus dies. Precisament, el seu últim dia, va ser un 12 de març, per tant, és d'aquesta forma que avui, en record i en memòria seva, commemorarem la seva important trajectòria musical. De família humil i de músics amateurs, en prou feines van poder pagar les seves primeres, però determinants, classes de piano. Alhora, la desgracia el va acompanyar des de ben petit ja que en un desafortunat accident va perdre l'ull dret. Tot i l'adversitat real, el cert és que Kuhlau, amb esma i determinació, va seguir un camí ferm i decidit per tal de fer de la música la seva essència vital i professional. Nacionalitzat danès l'any 1813, seria a Copenhaguen on iniciaria la seva particular edat d'or amb la qual ajudaria a aquell desconegut territori a projectar-se musicalment d'una forma més apreciable. Autor de més de 200 obres, malaguanyades moltes d'elles per l'infortuni del foc, el seu gènere fou l'òpera i la instrumentació. Es desconeix l'existència d'obra de caràcter litúrgic. Referent immediat del seu país d'acollida, va ser un geni amb el piano i un magnífic inductor de la música de Beethoven, a qui admirava profundament, a Dinamarca. Ara bé, tot i ser autor d'un esplèndid concert de piano que fàcilment podrem trobar en gran varietat d'edicions, és evident que la seva producció més representativa del seu important repertori són les sonates de piano i la música per a flauta. En aquest sentit, avui m'introduiré en la seva particular cosmovisió de la música, aparentment fidel als postulats del seu contemporani i bon amic Beethoven, amb música de flauta i de piano. Concretament, una de les tantes sonates per aquest instrument amb acompanyament de piano. La Sonata per a flauta i piano en Sol major opus 69, adopta un caràcter preeminentment clàssic tot i que amb un recorregut temàtic profund, sobri i d'exploració de la incipient poesia romàntica en els tres moviments amb què s'estructura el conjunt. Preludi d'una obra major, el Quartet de piano i cordes número 1 en Do menor opus 32, de 1820, dedicat a un compositor al que admirava profundament, l'alemany Andreas Romberg i publicat l'octubre de 1821 precisament un mes abans de la mort de Romberg. En sí mateix, és una partitura extensa, a cavall del classicisme i el romanticisme, que mira, es reflexa, creix i es desenvolupa a l'entorn de Beethoven i en què el piano bascula en un diàleg intens i emocionant amb unes cordes que ballen i pinten un paisatge verd i exuberant. Amb un final allegro que, per instants, ens recordarà inevitablement al gran mestre de mestres, a Bach. Tot plegat per recordar la figura del danès clàssic més internacional tot i ser d'ascendència germànica. Kuhlau, de qui si volem podem escoltar alguna de les seves òperes a través de Spotify, va ser un mestre que va tenir en Beethoven la seva referència absoluta. Possiblement aquesta circumstància, comprensible tenint en compte la potència del geni de Bonn, va desdibuixar i apaivagar un llegat exquisit, poètic i virtuós. I si bé, i com deia, resulta relativament fàcil trobar esplèndides edicions de les seves obres, el cert és que actualment resulta car d'escoltar en escenaris d'arreu. Tanmateix, i per nosaltres, la sort de poder-ne gaudir no té preu ja que en un dia com avui recordar a Kuhlau no és una possibilitat, ni tant sols una obligació... simplement és un plaer!
A la interpretació del quartet de piano Asger Lund Christiansen (1927-1998) al violoncel, Elisabeth Westenholz al piano, Lars Grunth a la viola i Tutter Giskov al violí.
La sonata de flauta ens la interpreta Keith Pettway a la flauta i Paul Transue al piano.
Font (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquestes obres):
IMSLP: Friedrich Kuhlau (1786-1832)
Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaUn administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaHello !
ResponEliminaCould you repost this one, please ?
Thanx in advance,
Pulzuzu
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaThanx !
ResponEliminaPulzuzu