dissabte, 23 de març del 2013

FRITZ, Gasparo (1716-1783) - Flute sonatas, Op.II

Samuel Scott - The Thames and the Tower of London Supposedly on the King's Birthday
Obra de Samuel Scott (1702-1772), pintor anglès.


- En record del 230è aniversari del decés de Gasparo Fritz -


Gasparo Fritz (1716-1783) compositor i violinista suís nascut a Ginebra. Setmana de commemoracions i de geografies diverses per tant, avui dissabte, tornarem a canviar de paisatge i ens situarem en un paradís, sobretot, si la teva cartera viu en l'abundància. No és el meu cas, tot i això, feliçment em situaré a Suïssa per tal de conèixer un enigmàtic autor de la seva terra. Fritz, alumne de violí del compositor italià i director d'orquestra de la Cort de Torí, Giovanni Battista Somis, va ser un dels tants ciutadans europeus del segle XVIII que van dedicar la vida a la música. De la mateixa manera que ho podria haver fet amb la pintura, la literatura o la filosofia en un temps en què aquestes disciplines gaudien del profund respecte i de la sincera admiració de rics i pobres. Doncs bé, Fritz va recorre Europa, primer com a violinista a la seva ciutat natal, després a París tot presentant-se com a intèrpret i compositor. Després a Londres on, gràcies el seu empeny i a la seva refinada música, seria molt ben rebut i àmpliament apreciat. Al nostre temps, i des de fa quatre dies, encara ens estaríem preguntant qui "punyetes" és aquest Fritz. Per sort, i gràcies a la pertinent edició d'avui i a l'enregistrament recent d'algunes de les seves simfonies, gentilesa dels amics de CPO, el seu nom comença a emergir de l'oblit. És evident que Fritz no va ser un revolucionari ja que probablement aquesta no va ser mai la seva intenció. No obstant, la seva música, elegant, refinada i encisadora, se'ns presenta amb estil barroc tardà i amb aires preclàssics que ens amplia, encara més, el nombre i la qualitat dels compositors d'aquell temps. Avui recuperarem una sèrie de sonates de flauta, violoncel i clavecí, a diferents tonalitats i amb una estructura idèntica entre elles ja que són de tres moviments, un primer andante, un segon allegro i un tercer vivace, gratioso o minuetto segons el cas. Es tractarà, doncs, de la Sonata IV en Mi menor, la Sonata V en Re major i la Sonata VI en Sol major. La seva audició resulta plaent, dolça i tranquil·la. La flauta, instrument tant delicat com preciosista, és un dels preferits del meu repertori i avui, novament, una mostra eloqüent del seu art. Possiblement, l'amor que sento per aquest instrument ve induït, en gran part, per la meva passió innata per la ornitologia. Els ocells, vertebrats bípedes, endoterms i ovípars, són animals que amb el seu cant fàcilment et poden hipnotitzar. Alhora, la bellesa del seu plomatge, la curiositat que a vegades senten quan els observes i l'agraïment que demostren si ets afable amb ells, els converteixen en una classe animal fascinant. Mallerengues, Bruels, Pinsans, Merles, Gafarrons, Mosquiters o Caderneres, per citar-ne alguns, tots ells amb un lirisme màgic i amb un cant que podem reproduir amb una flauta. Per tant, un al·licient i un valor afegit més per aquest instrument en què avui, de la mà de Fritz i en record del 230è aniversari de la seva mort, serà el nostre estimat protagonista!

 A la interpretació, en primera gravació mundial gràcies a l'estupenda edició del segell Guild, Maya Amrein al violoncel, Claire Genewein a la flauta i Nicoleta Paraschivescu al clavicèmbal.

Gaudiu i compartiu!


Font (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquestes obres):

FRITZ, G.: Flute Sonatas, Op. 2, Nos. 1-6

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Publicado por Paul Muad Dib

8 comentaris:

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)