Obra de Giovanni Domenico Tiepolo (1727-1804), pintor italià.
Johannes Simon Mayr (1763-1845) compositor alemany nascut a Mendorf. Tot i que avui no celebrarem cap efemèride destacada si que m'agradaria comentar el fet que Mayr, alemany adoptat artísticament a Itàlia, celebra aquest 2013 el seu 250è aniversari de naixement, curiosament, com Jirovec, el compositor d'ahir. Per tant i amb la il·lusió que correspon aquesta circumstància, espero que properament i al llarg d'aquest any s'editin algunes de les obres. No dubto que serà així i de ben segur que la majoria d'elles posaran l'accent en una direcció, la del teatre. Perquè de forma efectiva Mayr, de qui en parlava fa uns bons mesos en relació al seu preciós Concerto Bergamesco, va dedicar el seu esforç i la seva passió l'òpera. I aquesta esplèndida dedicació, com deia, la va dur a bon port a Itàlia, concretament a Bergamo com a benaurat i afortunat mestre de capella de la seva Catedral. Un càrrec que l'obligava preceptivament a compondre, també, litúrgia musical. I tot i el desconeixement que encara tenim de Mayr, el cert és que a dia d'avui podem trobar bones edicions d'alguns dels seus exuberants oratoris com també d'alguna de les seves misses i, fins i tot, d'un Te Deum, partitures de les quals si el temps, l'espai i l'univers m'ho permeten, no dubto que un bon dia en parlaré alegrement. Mentrestant, tirarem de repertori i recuperaré una de les seves cantates de mitologia clàssica tot i que de caràcter secular. I avui, sota el títol de Cantata "Arianna a Nasso", per veus solistes, cor i gran orquestra s'amagarà la que probablement és, sense por a equivocar-me, la primera de les òperes, en un acte, que recupero en aquest espai. Val a dir que escoltar a Mayr, mestre entre altres de Donizetti, és un exercici històric determinant per tots els aficionats a l'òpera ja que les melodies que fàcilment podríem atribuir als Rossini i companyia, tenen en les obres de Mayr una tonalitat familiar i representativa de l'escola operística italiana de principis del XIX. I si bé la filosofia conceptual d'aquesta espectacular producció vol situar-se a cavall de l'òpera i de l'oratori, la forma, el mètode, l'estil i fins i tot la introducció, amb una obertura simfònica, ens fan pensar el contrari. Tot plegat, una al·legoria tant recurrent en literatura, en aquest cas del llibretista Giovanni Schmidt, de la mitologia grega i de l'amor entre el Déu grec Dionís i la princesa de Creta Ariadna. Primera incursió a l'òpera que, tot i les aparences, no crec que pugui tenir continuïtat en el temps ja que el meu àmbit d'estudi es circumscriu, principalment, a la música religiosa i instrumental. Ampliar aquest espai al terreny teatral seria contraproduent ja que els meus coneixements en la matèria, tot i gaudir-ne de tant en tant, són i resulten terriblement limitats. En qualsevol cas, fa pocs dies escoltava a Niccolò Piccinni amb la seva divertida Le donne vendicate en una edició de luxe del segell Chandos i que, evidentment, en recomano l'audició perquè el resultat és, musicalment i líricament, sublim... En fi, vet aquí un gat, vet aquí un gos, aquest conte ja s'ha fos... així que, fins demà!
A la interpretació les veus del Simon Mayr Choir, amb els instruments de la Ingolstadt Georgian Chamber Orchestra sota la direcció de Franz Hauk.
A la interpretació les veus del Simon Mayr Choir, amb els instruments de la Ingolstadt Georgian Chamber Orchestra sota la direcció de Franz Hauk.
Gaudiu i compartiu!
Font (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquestes obres):
Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaUn administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina