Paisatge de tardor, obra d'Isaak Levitán (1861-1900), pintor rus.
William Sterndale Bennett (1816-1875) compositor i pianista anglès nascut a Sheffield. Aviat farà un any que presentava en aquest espai un compositor romàntic anglès conegut per la seva obra pianística. Aquell dia en parlava en relació al seu tercer concert de piano de reminiscències germàniques d'un autor que, si bé la seva primera llum la va visualitzar a l'Anglaterra romàntica, la seva vida va estar íntimament relacionada amb Alemanya i no de forma física, ja que la residència la tindria entre Londres i Cambridge, però si de forma virtual i en un temps en què els països exportaven i importaven talent, fos d'on fos. La formació, no obstant, aniria a càrrec de la prestigiosa Acadèmia Reial de Música. I a on no només sorprenia a l'audiència amb el piano sinó que també ho feia cantant. Mendelssohn, assistent en els primers concerts en quedaria tant encantat que el jove anglès, conscient de la presència de l'alemany, l'hi preguntaria avergonyit si "acceptaria que fos el seu mestre". Mendelssohn, sorprès l'hi diria: "No, No. Has de ser el meu amic". Un diàleg curt però significatiu del cóm esdevindria el futur d'un jove Bennett relacionat, profundament, amb els contemporanis alemanys del seu temps. Mendelssohn bàsicament però també Schumann. Doncs bé, del seu no molt extens catàleg on hi predomina el teclat, seleccionaré dues partitures, una d'elles sorprenent ja que és una de les simfonies que va escriure i que romanen, certament, en la foscor. Abans, tanmateix i a mode d'introducció, incorporaré una extensa composició per a piano, la Fantasia en La opus 16, escrita durant la seva estada a Leipzig l'any 1837 i amb dedicatòria inclosa al seu bon amic Robert Schumann. Una obra pianística anestesiant per la irresistible bellesa melòdica que presenta. Obertura de la simfonia en Sol menor, la última de les seves quatre o cinc simfonies que va escriure de jove. Aquesta és de 1835, estrenada aquell mateix any amb un personatge, de cognom Mendelssohn, d'oient. Entusiasmat per aquesta obra d'inspiració clàssica, és una breu simfonia, de quatre moviments i que agradarà tant als enamorats del classicisme com del romanticisme. Bennett probablement va ser el romàntic anglès més important de bona part del segle XIX. Així ens ho demostren contínuament les seves virtuoses composicions que si bé no van ser, en conjunt, molt abundants, desprenen una atmosfera única i atemporal en el fet que aparentment Mendelssohn fou el seu mirall, tot i que Mozart va ser, també, la referència obligada. En aquest dia plenament tardorenc, ben il·lustrat per la preciosa pintura del rus Isaak Levitan i per la meteorologia plujosa i canviant d'aquest dijous de finals d'octubre, gaudim amb la inesperada troballa simfònica que oníricament ens traslladarà als paisatges verds i bucòlics de l'Anglaterra romàntica!
A la interpretació la Milton Keynes Chamber Orchestra amb Hilary Davan Wetton a la direcció.
La Fantasia ens la interpreta Malcolm Binns al piano.
Gaudiu i compartiu!
Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)
BIOGRAFIA: William Sterndale Bennett (Sheffield, 13 d'abril de 1816 – St. John's Wood, Londres, 1 de febrer de 1875)
RECICLASSICAT: BENNET, William Sterndale (1816-1875)
SPOTIFY: No disponibleRECICLASSICAT: BENNET, William Sterndale (1816-1875)
Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina