Dues dones a la finestra, obra de Bartolomé Esteban Murillo (1617-1682), pintor espanyol.
Francesca Lebrun (1756-1791) compositora, pianista i cantant alemanya nascuda a Mannheim. Avui, si ens fixem en un detall cronològic, observarem com perfectament hauríem pogut fer una petita broma musical ja que aquesta estimada compositora del segle XVIII va néixer i va morir els mateixos anys que el nostre geni universal de cognom Mozart. Per tant, si hagués omès el nom de l'autor i hagués posat "Violin Sonatas" perfectament, inclòs jo mateix, les hauria atribuït, sense pensar-ho, a una de les tantes produccions del mestre de Salzburg. La simpàtica artista que avui ens ocupa, germana per cert del bon compositor i violoncel·lista Franz Danzi, va néixer en un dels centres musicals per excel·lència del segle XVIII, Mannheim. Una ciutat de la qual parlar-ne forma part de la normalitat d'aquest espai. Filla d'un violoncel·lista, imaginem que amb ell iniciaria els estudis en aquest art, es va centrar, tot i que també va compondre com avui veurem, en el cant. Bona destresa i admiració per part dels compositors d'òperes ja que era àmpliament coneguda i sol·licitada per la seva bellesa tímbrica. Holzbauer, Sacchini o el mateix Salieri demandaven, sovint, els seus serveis professionals. Malauradament, tot i viure una vida cèlebre i en companyia del famós oboista Ludwig August Lebrun, sembla ser que no va poder superar la dramàtica mort del seu estimat marit l'any 1790, morint ella, desconsoladament i després d'una immaculada carrera, al cap de cinc mesos. La seva vida amb evidents matisos, òbviament, guarda estreta relació amb la del seu contemporani Mozart.
Una existència accelerada en el temps, vitalisme desbordant i un èxit aclaparador. Així en donen fe els testimonis de l'època, sent ella, una de les principals dives del moment. Per fortuna nostre, tot i el poc temps que va dedicar a la composició, trobarem en el seu exclusiu i limitat repertori una sèrie de dotze sonates per a violí i piano. Encantadores partitures dotades d'una sensibilitat especial i que testimonien l'habilitat que aquesta polifacètica actriu demostraria tant en la interpretació lírica com en la instrumental. Concretament, del seu recull de sonates publicades l'any 1780, recuperarem les números 2, 3 i 6 del seu opus 1. Clares i equilibrades en la instrumentació, són un fidel i característic motiu de l'apogeu del classicisme, en uns anys i en un espai on la música era una de les protagonistes destacades del paisatge europeu. Comencem setmana amb el descobriment en societat d'una compositora que per desgràcia, tot i tenir un esdevenir brillant, va viure en paral·lel, a la seva manera, la mateixa mala sort que el nostre estimat Mozart. Tot i el poc temps, va saber trobar el seu lloc en un competitiu ambient de treball fortament impregnat d'èxits, fracassos, rivalitats, emocions, amors i desamors ja que, fins i tot la música, gaudeix o pateix les grandeses i les misèries del ser humà, aquelles que, essencialment, dibuixen el nostre ser i el nostre estar en aquesta incomprensible realitat!
Ens les interpreta Monica Jakuc al fortepiano i Dana Maiben al violí.
Gaudiu i compartiu!
Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):
IMSLP: Francesca Lebrun (1756-1791)
CPDL: No disponible
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina