dilluns, 29 d’octubre del 2012

MONZA, Carlo Ignazio (1735-1801) - Sinfonia detta "La tempesta di mare"

Marcus Larson - Hjulangare pa stormigt hav
Mars tempestuosos, obra de Marcus Larson (1825-1864), pintor suec.





Carlo Ignazio Monza (1735-1801) compositor i organista italià nascut a Milà. Recuperem-nos de la sotragada del canvi d'hora i viatgem a Italià per a conèixer a dos dels tantíssims organistes que van viure en aquella preciosa geografia del segle XVIII. El primer d'ells, un alumne privilegiat d'un dels grans cognoms de l'època, el de Giovanni Battista Sammartini, amb qui aprendria l'art organístic tot sent amb aquest instrument amb el qual es promocionaria com a segon mestre de capella de la Cort de Milà. El primer n'era el propi Sammartini al qual substituiria en el moment de la seva mort l'any 1775. En aquell ambient plenament aristocràtic i eclesiàstic, Monza va compondre una considerable producció orientada, tot i que ens pugui semblar inversemblant, a la òpera. I reitero la inversemblança en el fet que, per ara, no tenim cap de les seves òperes editades, ni per casualitat. Alhora, enfront un repertori molt extens, particularment d'obres religioses (13 misses, centenars de motets, salms, etc...) de les quals encara n'espero, com a mínim, la recuperació d'alguna d'elles, és en la música instrumental que trobarem "alguna" cosa en el nostre espai-temps. I reconec que la simfonia que porta per títol l'entrada d'avui és una vulgar, simple i rastrera excusa per tal d'endossar les dues suites de clavecí que em semblen esplèndides i brillants i a un nivell artístic situat a milers d'anys llum del de la pròpia simfonia la qual, sense desmerèixer-la, em sembla un senzill i molt breu entreteniment tant sintètic que, si us despisteu, us haurà escarmentat tempestuosament sense adonar-vos-en. I resulta tot plegat sorprenent la poca o quasi nul·la presència d'aquests actors italians els quals van rebre, en boca dels seus contemporanis, molt bones crítiques, tant per la seves obres líriques com per les religioses i instrumentals.

Ara bé, el joc d'avui té més de trampa que de veracitat ja que les sonates de clavecí van ser escrites pel seu pare (extrem per confirmar), Carlo Ignazio Monza (1696-1739). Les dues Suites per a clavecí, i dic Suites, terme que ens pot confondre en boca d'un italià de capa i espasa com Monza, ja que les Suites per a clavecí eren un concepte exclusivament francès. Això es deu a la més que probable influència que la música francesa tindria en la vida i obra del Monza pare. La primera d'elles, la Suite en Re major ens remet, sens dubte, a la figura i a la música del seu contemporani francès Louis Couperin, pels seus escalats ascendents i descendents amb el teclat. Seguidament, he situat la brevíssima Simfonia detta "La tempesta di mare" emmarcada clarament en el classicisme estèticament italià. Vista i no vista perquè de nou ens retrobem amb la Suite en Do major, virtuosa per l'espectacularitat d'alguns dels seus ràpids moviments. Dos Monza en un país, Itàlia, generós en la oferta de compositors esplèndids i erudits musicalment parlant. Un dilluns matinalment gèlid que ja invita a complementar-lo amb les entranyables i delicioses castanyes de temporada. En el nostre univers, el clavecí o clavicèmbal, sempre tindrà un espai reservat i privilegiat. Instrument pel que sento una adoració especial... la seva delicada sonoritat, el seu so barroc, l'herència de Bach, qui sap, el que puc afirmar que sense ell, la música mai hagués estat el mateix, per tant, tots els honors pel clavecí i els clavecinistes!

La simfonia ens la interpreta l'Europa Galante amb Fabio Biondi a la direcció.

Les suites de clavecí interpretades per Terence Charlston.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

BIOGRAFIA: Carlo Ignazio Monza (Milán, 1735 – Milán, 19 de diciembre de 1801)
CPDL: No disponible
Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

4 comentaris: