Edició d'una de les obres de William Billings.
William Billings (1746-1800) compositor americà nascut a Boston. Tal dia com avui en una geografia llunyana i desconeguda per molts conciutadans europeus del segle XVIII va néixer un actor molt important, musicalment parlant, de l'Amèrica colonial. Tot i ser diumenge avui no escoltarem missa, trencant així la tradició d'aquest espai, tot i que la causa que ho motivarà està, en qualsevol cas, més que justificada. D'entrada, la celebració i commemoració del 266è aniversari del naixement d'aquest autèntic desconegut artista americà que va dedicar la seva vida i obra a la producció coral. Podríem dir que ell és, en dret propi, el pare ideològic i espiritual de l'estil coral americà tant característic i representatiu de la Nova Anglaterra i per extensió de tot el continent nord americà. Si bé els seus inicis no van ser gens fàcils, amb la mort prematura del seu pare, greus deformitats físiques i una irrefrenable addicció al tabac, no va gaudir d'una formació musical acadèmica ja que, tot el que va aprendre, ho va fer de forma autònoma i autodidacta. Un mèrit tenint en compte les evidents restriccions amb què es devia trobar per tal de poder estudiar partitures d'autors europeus literalment llunyans. I tot plegat ho faria durant el seu pocs temps lliure ja que provenia d'una família molt pobre i es guanyava la vida com bonament podia en una adoberia, on les condicions de treball i d'higiene eren inimaginablement dures i insalubres. Alhora, tenint en compte la nul·la formació en composició, és una inesperada i gratificant experiència el sentir, i imaginem que el cantar, les partitures corals d'aquest misteriós personatge que, a més a més de tots els problemes que tenia, era cec d'un ull. Inevitablement, el seu caràcter excèntric i vital el van ajudar a fer front a les enormes dificultats amb què es devia trobar.
En el seu haver hi trobarem gran quantitat de partitures corals sacres i seculars de caràcter emotiu i alegre molt populars i innovadores en un paisatge poc avesat a la música i molt menys als grans cors. Malauradament per ell, les lleis no contemplaven els drets d'autor per la qual cosa, tot i l'enorme popularitat de què gaudirien al seva època, no es faria ni molt menys ric, ans el contrari, moriria amb 54 anys en la pobresa més absoluta. Escoltant la música que avui tenim entre nosaltres, un es pregunta que hauria estat capaç de fer aquest bon home nadiu americà si entre les seves mans haguessin passat algunes de les cantates corals de Bach o Händel... Elucubracions sense resposta, avui i en honor a una de les figures més desconegudes de les quals en tinc coneixement no així, imagino, al seu Boston i rodalies natal, recuperarem una sèrie de cançons corals acompanyades amb orquestra. Simples però encantadorament emotives que ens traslladaran als paisatges de la Nova Anglaterra prèvies a la cronològicament propera independència i formació dels Estats Units d'Amèrica. Un autèntic tresor americà dels molts que romanen a l'espera de la brillant i divina llum del renaixement artístic. Crec, justificadament, que avui es mereix la glòria i el més gran dels reconeixements per la labor impagable que en un temps i en un espai inhòspit i musicalment parlant, va saber emocionar uns contemporanis més naturalitzats amb la guerra que amb l'art. Per ell i en ell, aquest modest i sincer homenatge que esperem que ajudi a recuperar o a fer justícia a la figura d'aquest enigmàtic i simpàtic compositor americà!
Tot plegat ben interpretat per la William Appling Singers & Orchestra.
Gaudiu i compartiu!
Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):
IMSLP: William Billings (1746-1800)
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaMoltes gràcies de nou. Com més visit el teu blog més em sorprèn la magnífica feina que fas, realment acurada i totalment altruïsta. Realment impressionant.
ResponEliminaMateu, de Mallorca.
Moltíssimes gràcies Mateu!
EliminaAdoro la música, per tant, el mínim que puc i he de fer és compartir-la!
Pau
Cometes sota el que diu Mateu
ResponEliminaGràcies José Luis!
EliminaA mi m'encanta el teu blog! Llàstima el barça tot i que vuit punts no ens queixarem, oi..
Salut!
Pau
des del Montseny, també et segueixo, llegeixo i escolto. M'impressiones moltes vegades! Mil gràcies
ResponEliminaMil gràcies a tu pel comentari!
EliminaSalut des de la ciutat que pujant al Turó de l'Home es veu mirant al sud... aquella petita i borrosa nebulosa de contaminació... així estem!
Pau