DAVYDOV, Karl (1838-1889) - Drei Salonstucke, Op.30

El nou conte de fades, obra de Nikolay Bogdanov-Belsky (1868-1945), pintor rus.

---

Karl Davidov (1838-1889) compositor i violoncel·lista rus nascut a Goldingen. Recuperem la personalitat romàntica de Davidov i tornem-ne a visitar el seu particular i excepcional univers dimensionat, especialment, a l'entorn del seu preuat instrument, el violoncel. Fa uns bons mesos vaig fer referència, per primera vegada, a la música d'aquest desconegut actor secundari tot i que considerat, en paraules d'admirables contemporanis, com a un dels més importants intèrprets virtuosos d'aquest difícil i exigent instrument. Possiblement, el fet que dediqués tota la seva imaginació a compondre partitures en exclusiva pel seu estimat i inseparable cello, el van fer caure en l'ostracisme tant bon punt ell va, literalment, desaparèixer. Així ha estat tot i que en els darrers temps s'ha iniciat una remarcable i impecable recuperació d'algunes de les seves obres més importants. La integral dels seus concerts de violoncel, edició i gentilesa del segell CPO, n'és un bon exemple. Davidov, tot i això, es va iniciar en la música a Moscú amb l'ajuda del seu pare violinista i de la mà d'un piano. No seria fins els dotze anys que afrontaria, amb el degut respecte, el repte del violoncel. Si bé, tot i néixer en territori rus, el cert és que la major part de la seva vida la va realitzar, amb èxit, a Alemania on la seva música es veuria notablement influenciada per la d'un alemany ben conegut que ja es trobava en els seus últims anys de vida, Robert Schumann. 

Coherent amb la idea musical del seu referent i gràcies a la dualitat interpretativa amb el piano i el violoncel, Davidov va compondre una bona mostra de música de cambra on ambdós instruments en són els protagonistes. En aquest context, emmarquem especialment les tres peces de saló o "Drei Salonstucke" opus 30, escrites en una data desconeguda i que desprenen una aroma schumanniana important. Violoncel i piano, dos instruments en conjunció harmònica i suggerent que enlluernaran a tots els amants del romanticisme i especialment d'aquests dos instruments. Preludi del segon concert de violoncel en La menor opus 14, escrit l'any 1863 i més proper teòricament de l'escola russa que no de l'alemanya. Aquesta diferència radica en què aquesta obra fou pensada i escrita en la seva estada a Sant Petesburg i sent, en conjunt, més fidel a la tradicional escola russa tot i que mantenint l'essència del "classicisme romàntic" alemany caracteritzat en la figura de Mendelssohn. L'escola russa, de moment, està relativament poc representada i documentada en aquest espai. Certament, el meu coneixement a l'entorn de tan llunyana música és tant limitat que no m'és possible fer-ne referències amb la solvència i amb la periodicitat que m'agradaria. En qualsevol cas, donem la benvinguda de nou al violoncel rus de Davidov que realment s'ho mereix i del qual farem extensives les paraules del violoncel·lista alemany, de nom Julius Klengel, quan deia: "Jo només vaig aconseguir entendre el que significa tocar el violoncel després d'escoltar a Davidov a Sant Petersburg"!

A la interpretació la Davidov Symphony Orchestra, amb Marina Tarasova al violoncel, Alexander Polezhaev al piano i la batuta de Konstantin Krimetz (1939-2008).

Gaudiu i compartiu!

---

Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

BIOGRAFIA: Karl Davídov (Goldingen, 15 de març de 1838 - Moscou, 26 de febrer de 1889) 
RECICLASSICAT: DAVYDOV, Karl (1838-1889)

AMAZON: Davidov: Cello Concertos

IMSLP: Karl Davidov (1838-1889)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: Marina Tarasova – Davidov: Cello Concertos

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!