Obra de Rachel Ruysch (1664-1750), pintora holandesa
Franz Danzi (1763-1826) compositor i violoncel·lista alemany nascut a Schwetzingen. Ahir, a l'hora de parlar de Lebrun, vaig pensar apropiadament en el seu germà, el simpàtic, brillant compositor i intèrpret de violoncel. Un actor, dels tants i tants dels quals hem parlat, en parlem i en parlarem, de la nebulosa musical. Talment com la seva germana Francesca Lebrun, va ser amb el seu pare amb qui començaria a rebre les primeres instruccions musicals. A més a més, de Danzi ja n'havia parlat en relació amb una brillant producció pianística, el concert de piano número 1. Probablement, el més curiós del seu catàleg, són les escasses produccions relacionades amb l'instrument que el duria a la fama a les diferents orquestres en què participaria. De fet, molt poques partitures atorguen el protagonisme esperat al seu, imaginem, estimat violoncel. En qualsevol cas, Danzi va ser un personatge de transició entre el classicisme i el romanticisme del seu col·lega i rival a l'escenari de cognom Beethoven. Per la seva part, va incidir i va tendir més al conservadorisme clàssic tot allunyant-se, inconscientment i de forma progressiva, dels nous centres musicals emergents més relacionats amb les noves i innovadores expressions artístiques. I si bé, tal com comentaven, el seu repertori destaca, sobretot, per la presència d'obres de cambra de tot tipus, avui m'agradaria recuperar la seva única obertura en Mi bemoll major opus 32. Una partitura breu, potent i excitant des d'un punt de vista, estrictament, musical. Introducció d'un dels quatre concerts de fagot que va escriure i que avui escoltarem, concretament, el concert de fagot en Fa major, escrit en una data indeterminada de finals del segle XVIII i tècnicament pensat, especialment, pel virtuosisme amb un instrument gens fàcil. De fet, durant el classicisme, en contraposició amb el barroc, no trobem quantitativament parlant una vasta producció musical on el fagot en sigui l'absolut protagonista. Avui n'és i en serà ja que la partitura així ho requereix i ho exigeix circumscrit als models i a les convencions clàssiques de l'època. Un plaer recuperar un Danzi de qui un dia, obligadament, n'haurem de parlar en relació als seus treballs simfònics, ja que en el seu haver hi van destacar una bona quantitat de simfonies. Avui un exemple del Danzi més concertant tot tancant aquests dos dies en què hem parlat, exclusivament, de la seva família i, del que és millor, de la seva música. Podríem seguir explorant l'arbre genealògic ja que, inesperadament, encara hi trobaríem una actriu més en aquesta generació tant creativa de cognom Danzi... temps al temps ja que demà, canviarem de registre i viatjarem a terres italianes, aquelles que atresoren bons arguments per tal de ser-ne les protagonistes!
Tot plegat interpretat per la Cologne Academy sota la direcció de Michael Alexander Willens.
Gaudiu i compartiu!
Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):
BIOGRAFIA: Franz Danzi (Schwetzingen, 15 de juny de 1763 - Karlsruhe, 13 d'abril de 1826)
CPDL: No disponible.
Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina