LIEBMANN, Hélene (1796-1835) - Grand Sonata Op.11

Margarites i taronges, obra de Felix Edouard Vallotton (1865-1925), pintor suís.

---

Hélène Liebmann (1796-1835) compositora i pianista alemanya nascuda a Berlín. De família benestant jueva, va gaudir d'un entorn més que privilegiat i en certa forma intel·lectualment semblant al del seu contemporani jueu Felix Mendelssohn amb qui compartia vincles familiars llunyans. En aquest sentit, la família conscient del què significava la religió en aquell temps i per tal d'integrar-la, el més eficaçment possible en la tradició germànica, l'hi regalaria una bona educació, sobretot en art i en música. Ràpidament, assoliria una clara vocació pianística i compositiva ja que amb pocs anys interpretaria magistralment el piano i amb 15 anys ja presentaria la seva primera sèrie de sonates. Evidentment, per tal d'assolir el virtuosisme esperat els seus pares, en bona posició econòmica, contractarien per a tal fi a dos bons i coneguts docents, Ferdinand Ries i Franz Lauska, destacadíssims mestres amb el piano. I si bé els primers anys de vida els va fer a la capital alemanya, el cert és que tant bon punt es va casar es va traslladar a Londres on va poder gaudir i va participar dels ambients musicals més exclusius. Tanmateix, el seu rastre es perd i d'aquest període només hi trobarem escrites algunes pinzellades. Per tant, si de per sí ja representa una actriu secundària del món de la música, el seu passat indeterminat i biogràficament fosc converteix a Hélène Liebmann en una de les "muses" d'aquest art més desconegudes de les quals se'n tingui coneixement. No obstant i tot i això, podem trobar algunes de les seves principals obres exquisidament interpretades i recuperades. Avui un exemple del seu art en la forma de Gran Sonata per a violoncel i piano Opus 11, dedicada al seu mestre Ferdinand Ries i escrita durant la seva estada a Londres. De tres moviments, presenta un remarcable equilibri amb els dos instruments sense que cap d'ells domini per sobre de l'altre. I on, l'últim moviment, és un clar i evident homenatge a Mozart ja que està escrit en forma de variacions d'un dels temes de l'òpera Don Giovanni. El cofre dels tresors musicals, com sempre, és una perpètua font d'inesperades sorpreses. Aquesta és una d'elles, d'una ciutadana misteriosa i elegant que un bon dia va decidir dedicar el seu temps a la música. No són moltes les partitures signades del seu puny i de la seva lletra, ara bé, tot i ser-ne poques aquestes són de bona factura. Fruïm de l'art d'una compositora perquè elles, tot i les enormes restriccions a què s'enfrontaven, i amb esforç, tenacitat i perseverança, també formen part, per sort nostre, de la màgia de la música!

Ens la interpreta el duet format per Sebastian Comberti al violoncel i Maggie Cole al fortepiano.

Gaudiu i compartiu!

---

Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

INTÈRPRETS: Hélène Liebmann née Riese (1796 – after 1835)

PRESTOCLASSICAL: Mozartiana

IMSLP: Hélène Liebmann (1796-1835)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: Sebastian Comberti – Mozart, Liebmann, Wölfl, Hummel: Mozartiana

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!