Obra de Bartolomeo Manfredi (1582-1622), pintor italià.
Sylvius Leopold Weiss (1687-1750) compositor i llaütista polonès nascut a Wroclaw. Important efemèride la del dia d'avui, i no perquè sigui el dia de l'orgull nacional i militar d'una Espanya en plena i caòtica indigestió, sinó perquè commemorem el 325è aniversari del naixement de l'autor que avui ens ocupa. Efectivament, tal dia com avui i dos anys més tard que el món observés amb emoció el naixement del gran Johann Sebastian Bach, va veure la llum del Sol i de l'Univers aquest encantador actor de l'escena musical que tots, qui més qui menys, relacionem inequívocament amb un instrument, el llaüt. Weiss va viure, des de ben petit, en un clar context musical ja que el seu pare, com més tard ho seria el seu fill, també era llaütista. Per tant, tot i no tenir referències vitals de la seva joventut, és bastant probable que fos la figura paterna la que l'hi ensenyés la música de la qual ell en viuria. Sabem que els primers anys, pel que diuen els que l'han estudiat, no es va moure de la seva ciutat natal ja que allà romandria al servei de la cort de Karl III Philip del Palatinat del Rin. Seria a partir de 1710, i en el seu viatge i estada a Roma, on entraria en contacte amb els germans Scarlatti, Handel i Heinichen. Noms destacats ja en aquell temps i dels quals, no dubto, n'aprendria un excel·lent art. Al seu retorn a la geografia que l'havia vist néixer, rebria una oferta irrenunciable, la de treballar al servei de la cort de Frederic August I de Saxònia a Dresden, on gaudiria de la llibertat creativa necessària, uns bons honoraris, la companyia de compositors de renom com Quantz o Pisendel i a on entraria en contacte amb un dels seus referents, Johann Sebastian Bach, amb qui no només compartiria una bona amistat sinó que fins i tot actuarien plegats.
Explica una anècdota que el mateix Bach va haver d'intervenir quan Weiss va ser empresonat, per poc temps, per haver, suposadament, ofès el mestre de cerimònies de Breitenbach. Curiositats al marge avui, inesperadament al que podríem esperar, m'agradaria recuperar alguna de les obres menys conegudes d'un Weiss acostumat al llaüt. La principal obra del dia serà el seu concerto grosso en Si bemoll major, escrit probablement en el període 1715-1720, és un bon exemple del virtuós art compositiu barroc en la forma tant característica de l'època i curiosament en un dels pocs concerto grosso que trobarem en el seu repertori. Si bé, l'introduirem amb dues precioses sonates en Re menor per a clavecí, transcrites d'algunes de les tantes sonates per a llaüt que Weiss va regalar al món. Una sonata en Re menor en la forma de suite ens donarà la benvinguda al darrer concert per a llaüt i cordes en Fa major, escrit l'any 1731 i en la forma sonata da chiesa tant característica de Corelli, és a dir, la metodologia és largo-allegro-largo-allegro. Aquí el llaüt, i a diferència del concerto grosso, gaudeix del protagonisme que tots podríem esperar parlant del mestre Weiss. Una inesperada sorpresa el saber que en un dia com avui de fa uns quants segles va néixer un mestre de la música del qual, tot i les més de 600 partitures que va escriure, són principalment les de llaüt les que gaudeixen d'una merescuda fama i d'una bona i remarcable quantitat d'edicions. Celebrem doncs aquest 12 d'octubre com toca, amb bona música, ja que en un dia intranscendent com el d'avui no se m'acudeix millor forma que aquesta per celebrar-ho. Honor a Weiss, a qui si no!
Les sonates de clavicèmbal interpretades per Olga Martynova.
Els concerts interpretats pel conjunt Tempesta di Mare amb Richard Stone al llaüt i direcció.
Gaudiu i compartiu!
Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):
BIOGRAFIA: Silvius Leopold Weiss (Breslau, 12 d'octubre de 1687 – Dresden, 16 d'octubre de 1750)
BIOGRAFIA: Silvius Leopold Weiss (Breslau, 12 d'octubre de 1687 – Dresden, 16 d'octubre de 1750)
CPDL: No disponible
Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminadonde encuentras estas cosas ??!!
ResponEliminamagnífico tu blog, mil y una felicitaciones.
ricardo
El océano de Internet es el mejor sitio para encontrar tesoros y más tesoros!
EliminaGracias a ti Ricardo!!!
Pau
Gràcies per escriure Olga Martynova!
ResponElimina