Cafè parisenc, obra de Yefimovich Repin (1844-1930), pintor rus.
Johann Wenzel Kalliwoda (1801-1866) compositor i violinista txec nascut a Praga. Canviem de geografia en relació a la fugaç visita d'ahir a la Itàlia barroca i situem-nos en un dels centres culturals europeus per definició de tots els temps. Praga, capital de la Bohèmia Imperial, va gaudir immersa en un apogeu musical comparable, únicament, amb el de la seva veïna capital austríaca. Allà, com qui no vol la cosa, hi trobarem un dels mestres de la música més importants del segle XIX que, tot i romandre a l'ombra, va escriure una música excel·lent. Reconec que Kalliwoda és un dels autor que més gustosament m'han sorprès aquest darrer any de descobriment. No dic redescobrir perquè sincerament no el coneixia i ha estat un dels compositors, amb majúscules, que més m'han fet gaudir per la gran qualitat de les seves composicions. El seu treball, important a nivell compositiu, va romandre en la foscor dels oblits degut a què va viure i va desenvolupar la seva labor en una cort de caràcter regional, la dels Fürstenberg. Allà, mestre de capella durant més de quaranta anys i sense més restriccions que les derivades de sí mateix, va gaudir del privilegi de poder compondre amb total llibertat amb un ull observant els últims crits desesperats d'un classicisme a les portes del seu final i amb un altre posat en el romanticisme de Beethoven de qui, sens dubte, va utilitzar d'exemple a l'hora de compondre els seus encàrrecs. Per tant, quaranta anys al servei d'una cort provincial, sense pressions i amb tot un exèrcit d'intèrprets i de cantants donen de sí ja que el seu repertori és molt prolífic i està carregat d'autèntiques meravelles artístiques. Simfonies, concerts, fantasies orquestrals, obres de cambra i fins tot algunes misses... són una oferta deliciosa per a tot amant del romanticisme d'aquest actor que hauria, obligadament, de formar part del pedestal dels grans genis del segle XIX.
No va ser així, però nosaltres, historiadors amateurs de la música i del seu encant, ens encarregarem de situar-lo allà on toca perquè no ens quedarà altre remei que fer-ho. Avui recuperarem quatre registres diferenciats, si bé tres d'ells tenen en comú la obligada presència de la orquestra com a protagonista o bé com a acompanyament. Qualsevol d'elles podria, perfectament, il·lustrar l'entrada del dia, tanmateix la mereixedora d'aquest "honor" és la primera audició del dia, Le Morceau de salon opus 228 per a piano i oboè. Poca cosa podré afegir a una obra conceptualment brillant tant en la forma com en la interpretació. El bon gust i la delicadesa amb què Kalliwoda és capaç de sorprendre al món queda ben resumit en aquesta partitura de cambra. Serà el preludi de tres obres orquestrals diferenciades. D'entrada, la obertura (breu simfonia) número 12 en Re major opus 145, estrenada l'any 1843, en honor als membres de la orquestra de la cort i de caràcter festiu i solemne. Tot seguit el protagonisme el tindrà el clarinet en l'introducció i variacions per a clarinet i orquestra opus 128, escrit l'any 1844 i on queda evidenciat que Kalliwoda, tot i viure perdut en una inhòspita geografia bohèmia, coneixia de primera mà les mogudes musicals europees ja que aquesta peça presumeix d'una evident aroma operística italiana. Tancarà el bloc musical d'avui el seu concert rondó per a trompa i orquestra opus 51, de l'any 1833 i on la trompa se'ns presenta com un inesperat actor romàntic allunyat de les característiques melodies clàssiques. Fantàstic, és l'adjectiu que defineix la sensació establerta entre el meu jo conscient i el mestre bohemi ja que cada partitura que apassionadament descobreixo d'aquest romàntic, em referma en la idea que ell és un tot en sí mateix i un autèntic descobriment. Els més magnànim dels honors i la més inimaginable de les satisfaccions el poder gaudir de Kalliwoda, el contemporani a la penombra de tants dels noms consolidats d'un segle artísticament esplendorós!
La preciosa sonata ens la interpreta Paul Dombrecht a l'oboè i Jos van Immerseel al piano.
La resta de partitures ens les interpreta la Hamburger Symphoniker, amb Dieter Klöcker (1936-2011) al clarinet, Radovan Vlatkovic a la trompa i la batuta de Johannes Moesus.
Gaudiu i compartiu!
Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):
BIOGRAFIA: Jan Křtitel Václav Kalivoda, (Praga, 21 de febrero de 1801 - Karlsruhe, 3 de diciembre de 1866)
BIOGRAFIA: Jan Křtitel Václav Kalivoda, (Praga, 21 de febrero de 1801 - Karlsruhe, 3 de diciembre de 1866)
RECICLASSICAT: KALLIWODA, Johann Wenzel (1801-1866)
LAQUINTADEMAHLER: Johann Wenzel Kalliwoda - Conciertos y obras orquestales
IMSLP: Jan Kalivoda (1801-1866)
LAQUINTADEMAHLER: Johann Wenzel Kalliwoda - Conciertos y obras orquestales
IMSLP: Jan Kalivoda (1801-1866)
CPDL: No disponible
SPOTIFY: No disponible
Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina