La resurrecció de Llàtzer, obra de Sebastiano del Piombo (1485-1547), pintor italià.
Franz Joseph Haydn (1732-1809) compositor austríac nascut a Rohrau. En aquest petit espai de música fem, sovint, moltes referències al cognom Haydn i sovint i de forma inesperada les fem en relació al petit però immens Johann Michael. Aquest fet, circumstancial i en relació a la música i als seus autors, no ens ha de fer oblidar, ni una coma, de la autèntica magnitud del seu afable i simpàtic germà gran, el de nom Franz Joseph. Reconegut i aclamat arreu per la seva producció simfònica i per la importància cabdal i definitiva del seu saber en aquest gènere, Haydn també es va veure obligat, com a restricció associada a la seva professió, a treballar en el gènere eclesiàstic. Desconeixem si aquest l'apassionava o més aviat "ho havia de fer" per tema contractual. Amb independència conceptual i filosòfica del per què, el cert és que Haydn va compondre una música d'església excepcional. Obres majors en la forma de misses i grans oratoris que tots coneixem i en relació a obres menors, menys populars i de caràcter més íntim. I si bé el germà gran protegia el germà petit cedint-li l'honor de ser, segons el seu punt de vista, el millor compositor de música sacre el cert és que el Haydn de nom Joseph tampoc es va quedar curt... ans el contrari. L'exemple, més enllà de les grans misses i dels oratoris "solemnes" en el sentit de la grandiloqüència i de la inherent bellesa i complexitat associada, trobarem en la producció d'Haydn una ingent varietat de partitures "menors" on la paraula de Déu hi tenia molt o poc a dir però a on, i en qualsevol cas, la música ben feta n'era la protagonista.
Avui bons exemples del Haydn més desconegut en una sèrie d'obres de joventut del seu creador. D'entrada, un Ave Regina Hob. XXIIIb:3 per a soprano, cor, cordes i baix continuo, escrit l'any 1750, és a dir, amb un Haydn de només 18 anys i en clar tribut als ensenyaments rebuts per un bon amic napolità, l'italià Nicola Porpora de qui Haydn reconeixia sempre que amb ell havia après el verdader art compositiu. L'acompanyarà un breu però preciós i intens Responsoria de Venerabili Hob. XXIIIc:4 per a cor, cordes, trompes i baix continuo, escrit l'any 1768 i per tal de retre homenatge a la festivitat del "Corpus Christi". De nou, un altre Responsoria ad absolutionem "Libera me" Hob. XXIIb-1 per a cor, cordes i baix continuo, escrit en una data indeterminada i en clara sintonia, inesperadament en Haydn, amb l'estil renaixentista de Palestrina. Finalment, el Salve Regina en Mi major Hob. XXIIIb-1 per a soprano, cor, cordes i baix continuo, escrit l'any 1756 (per celebrar inconscientment el naixement de Mozart), i en commemoració a l'entrada al Convent de les Clarisses del seu gran amor, Therese Keller. La delicadesa i la passió amb què Haydn va transmetre a aquesta partitura, per les connotacions emocionals que tenia per ell, la converteixen, sens dubte, en una de les partitures més belles d'un jove i enamorat Haydn de 24 anys. L'Haydn més religiós, i a diferència del seu germà que tots coneixem en aquest ambient, és un permanent redescobriment. Les composicions d'avui així en donen fe i engrandeixen, si es que és possible, la potent gravetat del nostre estimat Haydn. Celebrem aquest primer dimecres d'octubre amb la sempre benvinguda presència del Haydn més internacional aquell que amb la seva música es va donar a conèixer al món, i si em permeten, a l'univers!
A la interpretació la soprano Ann Monoyios, el cor de la Tölz Boys Choir amb el conjunts instrumentals Tafelmusik i l'Archibudelli sota la direcció de Bruno Weil.
Gaudiu i compartiu!
Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):
RECICLASSICAT: HAYDN, Franz Joseph (1732-1809)
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina