Obra d'Oskar Bergman (1879-1963), pintor suec.
Bernhard Henrik Crusell (1775-1838) compositor i clarinetista finés nascut a Uusikaupunki, a la frontera amb Suècia. Viatgem a terres nòrdiques, on el fred acostuma a ser el protagonista i el company de viatge dels seus habitants per a trobar-hi i commemorar el 237è aniversari del naixement del simpàtic actor musical del dia d'avui. Doncs sí, Crusell, en un bon dia com avui de fa uns quants anys, imaginem que bastant fred i ensopit, va néixer en aquella remota regió del país dels llacs. I recuperem-lo ja que en aquest espai curiosament fa un any i dos dies, en parlava en relació amb una de les seves partitures més reconegudes i admirades, el seu concert de clarinet número 1 en Mi bemoll major. I el clarinet, en aquest cas, té molt a dir-nos en relació al bon home d'avui ja que aquest va ser el seu fidel amic d'èxits i fracassos i amb el qual va fer carrera i professió arreu, sobretot al país que el va adoptar musicalment parlant, Suècia. Allà, a la capital d'aquesta civilitzada regió, va desenvolupar les virtuts com a intèrpret i com a compositor i des d'allà, centre d'operacions i dels negocis amb els quals va poder viure amb solvència i comoditat, realitzaria viatges, fugaços la majoria de les vegades, per a realitzar concerts com a solista o amb l'acompanyament d'alguns dels noms relacionats amb el clarinet, com Lefevre a París o Tausch a Berlín. I si bé en el seu haver hi consten alguns ballets i alguna òpera misteriosa no recuperada, encara, a dia d'avui, la principal producció i el leitmotiv va ser, sense discussió, el clarinet. Un instrument relativament recent que obria noves vies a la interpretació i ampliava els recursos disponibles de la orquestra.
Per aquest motiu, avui recuperaré dues de les seves partitures. D'entrada, i a mode introductori de la partitura que porta el títol de l'entrada del dia, la Introduction et air suedois opus 12 per a clarinet i orquestra. Una obertura en allegro, un desenvolupament d'un tema i successives variacions d'aquest tema principal. Breu, ens servirà pròpiament com a obertura de la simfonia concertant en Si bemoll major opus 3 per a clarinet, fagot, trompa i orquestra, escrita l'any 1808, se'ns presenta en els tres moviments clàssics i característics. Un allegro inicial molt extens, desenvolupar i on els tres instruments protagonistes gaudeixen del seu moment especial. Una andante de transició per donar pausa i deixar respirar els instruments de vent tant sol·licitats i exigits en el conjunt de l'obra i per finalitzar amb un allegro ma non tanto. Com costa sortir de casa els dilluns, amb la fresqueta de bon matí, amb el caos de la ciutat i amb la mandra intrínseca que provoca l'haver d'anar a treballar. Per sort ens queda la música la companyia de la qual és imprescindible per tal que l'ànim i l'esperit s'alliberin de la monotonia i de la rutina del nostre soroll de fons diari. Avui, la companyia ve de la mà d'una geografia llunyana, d'un actor ben dotat artísticament i que amb la seva música ens ajudarà a què avui, un dilluns pesat i avorrit per inèrcia, sigui lleugerament més alegre. En qualsevol cas, avui és Santa Teresa, així que ho dedicaré, talment com ahir, a totes les Tereses, les que conec i que especialment m'estimo!
A la interpretació Knut Sonstevold al fagot, Hakan Rosengren al clarinet, Kjell Inge Stevensson al clarinet, Ivar Olsen a la trompa, la Swedish Radio Symphony Orchestra i la direcció d'Okko Kamu.
Gaudiu i compartiu!
Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):
BIOGRAFIA: Bernhard Henrik Crusell (Uusikaupunki, 15 d'octubre de 1775 – 28 de juliol de 1838)
BIOGRAFIA: Bernhard Henrik Crusell (Uusikaupunki, 15 d'octubre de 1775 – 28 de juliol de 1838)
RECICLASSICAT: CRUSELL, Bernhard Henrik (1775-1838)
CPDL: No disponible
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina