Ecce Homo, obra de Rembrandt (1606-1669), pintor holandès.
Carl Heinrich Graun (1704-1759) compositor i tenor alemany nascut a Wahrenbrück. Representant de la potent escola operística alemanya, conjuntament amb el seu contemporani Johann Adolp Hasse, va ser un dels més importants exponents en aquest gènere de la primera meitat del segle XVIII al seu país. Com el seu coetani i amic de cognom Hasse, es va formar musicalment, anys abans que aquest s'hi presentés com a mestre de capella, a la potent escola de música que en sí mateixa constituïa tota una ciutat genuïnament artística en aquell temps, Dresde. I com Hasse, en una inesperada i paral·lela carrera professional, Graun va dedicar la major part dels seus plors, lamentacions, somriures i alegries a la producció teatral en italià, un idioma universal, musicalment parlant. I si bé al nostre temps el poder gaudir d'alguna de les trenta òperes que va escriure del seu puny i lletra és quasi una quimera, el cert és que tant ell com el seu germà, també músic, es van guanyar amb dignitat la seva existència. Ara bé, i tot i la seva dedicació quasi en exclusiva al gènere líric, certament podem trobar més heterogeneïtat en el seu extens catàleg. Concerts, alguna simfonia, cantates seculars i sacres, oratoris i algun himne religiós com el que avui recuperarem. I ja que la família i el cognom Graun formen part indiscutiblement del món de la música, avui m'agradaria recuperar una de les seves joies corals i líriques. Observant el repertori d'aquest espai m'he adonat que ja fa unes quantes jornades que no parlo d'allò que tant m'agrada de la música religiosa. Avui ho esmenarem amb una partitura de Graun de l'any 1757, pocs anys abans del seu definitiu adéu, i on el seu autor regalarà al món i a l'eternitat, si més no humana, un extens i operístic Te Deum per a cor, solistes i gran orquestra, escrit en commemoració d'una de les victòries militars de l'exèrcit prussià sobre els invasors austríacs durant la Guerra dels Set Anys. Per tant, la filosofia inherent de l'obra és indubtable, ara bé, Graun tot i dotar-la d'una apassionada connotació patriòtica i monumental també trobarà el moment per al més gran virtuosisme líric íntim d'acord amb la seva condició de tenor. Recuperem la contundència coral i instrumental per a celebrar l'arribada del cap de setmana. Fer-ho, tot i que per sort no és en sí mateix una victòria militar és, encara, un dels pocs èxits dels quals pot presumir la classe treballadora (si bé no tota) la de poder gaudir, de moment, d'un "espai-temps" per al seu merescut descans. Malauradament, el futur no és encoratjador en aquest aspecte ja que en aquest incomprensible i complex organisme social en què vivim la tendència sembla ser la contrària... per tant, celebrem amb la merescuda grandiloqüència, ja que encara ho podem fer, el gaudir d'aquest impagable i plaent cap de setmana!
A la interpretació el cor i els solistes de la Basler Madrigalisten, amb el conjunt musical L'Arpa Festante i la direcció global de Fritz Näf.
Gaudiu i compartiu!
Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):
SPOTIFY: No disponible
Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina