Noia amb el piano, obra de Giovanni Boldini (1842-1931), pintor italià.
Hans Huber (1852-1921) compositor i pianista suís nascut a Eppenberg-Wöschnau. Com que ens agrada viatjar, si ahir visitàvem Finlàndia i Suècia de la mà d'un dels compositors més il·lustres d'aquella geografia nòrdica, avui coneixerem un personatge de l'escena musical romàntica de la Suïssa de finals del segle XIX i començaments del XX. Com la majoria de músics del romanticisme, el seu és un cas de talent pianístic prematur. Fill d'un músic amateur, es convertiria en membre d'un cor per posteriorment, amb la vocació ja determinada, entrar al Conservatori de Leipzig. Per tant, tot i néixer a Suïssa la formació aniria a càrrec dels seus veïns alemanys dels quals, com podrem observar, en beurà la seva música. Bona destresa demostraria amb el pas dels anys ja que, per insistència, acabaria entrant com a director del conservatori de la ciutat suïssa de Basilea. Des d'allà i en la condició d'autoritat de la música, veuria com el seu nom agafaria embranzida a mesura que la seva producció musical s'anava ampliant. D'aquesta, són notables les seves composicions per a piano a quatre mans, vuit simfonies, les òperes i les diverses obres de cambra... totes elles seguint el model, amb marcat estil propi, de Brahms. Avui ens centrarem en la producció pianística d'Huber. Tenint en compte les notables virtuts que demostraria amb aquest instrument, em sembla interessant redescobrir alguna partitura associada al teclat que tant estimava el nostre protagonista del dia. Vet aquí, el sextet per a piano, flauta, clarinet, oboè, trompa i fagot en Si bemoll major, escrit l'any 1898 (l'any de naixement de la meva estimada besàvia Lluïsa) en un període d'intensa activitat i immers de ple en la direcció de la Societat Coral de Basilea i estrenat l'any 1900. Un bon motiu, sens dubte, per estrenar el nou segle. Una preciosa i interessant composició, de quatre moviments, en alguns moments jugant amb una lleugera atonalitat i on el protagonista, tot i ser el piano, és bastant equilibrat en la totalitat dels instruments aquí presents. Canvi total de registre musical en relació a les últimes entrades d'aquest espai. Reconec, que la meva font d'inspiració ha estat, és i probablement serà tot allò escrit i pensat abans de 1850. Tanmateix, i últimament, estic gaudint d'autèntics descobriments més enllà d'aquesta simbòlica data que jo mateix m'he auto imposat. Per sort la linealitat no va amb el meu ser ni amb el meu estar per tant, benvinguda tota la música que, més enllà d'estils, formes, mètodes i teories, estigui escrita amb el cor i pensada per commoure el nostre esperit. En general la música, entenent-la com a tal, quasi sempre ho aconsegueix!
A la interpretació Kaspar Zehnder a la flauta, Christian Hommel a l'oboè, Stephan Siegenthaler al clarinet; Darbellay Olivier a la trompa, Bühlmann Matías al fagot i Konstantin Lifschitz al piano.
Gaudiu i compartiu!
Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):
IMSLP: Hans Huber (1852-1921)
CPDL: No disponible
Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaHola Pau!
ResponEliminaEn primer lugar gracias por tu amable respuesta del otro día. Me gustaría escribir siempre en Catalá pero me temo que de momento no tengo el nivel suficiente (tremendo eufemismo!! je, je). Al menos es un consuelo que puedo leerlo sin problemas (a diferencia de Sasja y compañía) porque tus "entradas", a pesar de la modestia con la que le contestabas al anteriormente citado, son amenos y muy interesantes. Por cierto, con respecto a la de hoy quería comentarte que según yo tengo entendido Huber escribió 8 Sinfonías (en realidad, alguna más de juventud que no llegó a completar) Por último, te animo a que le prestes atención a la Música escrita después de 1850. Entre esa fecha y la mitad del siglo XX encontrarás un ingente botín de tesoros musicales.
Salut!
Frantisek
Hola Frantisek!
EliminaTienes toda la razón, son ocho las sinfonías que escribió, ahora mismo lo rectifico en el texto. La verdad, que más allá de 1850 soy un auténtico ignorante como te habrás dado cuenta... intentaré dedicarle un tiempo porqué como bien dices hay miles de tesoros. La que si me resulta indigerible es la música clásica contemporánea... aunque para gustos, colores!
Por cierto, escuché las sonatas de cello de Geminiani! Gracias por recomendarmelas, realmente preciosas!
Gracias!!
Salut!
Pau
Hola Pau!
EliminaMe alegro muchísimo de que las sonatas para cello de Geminiani fueran de tu agrado. La música de cámara o instrumental para violoncello es otra de mis debilidades. Creo que es el instrumento cuyo sonido más profundamente puede llegar a conmoverme. Y esto lo hago extensivo también a la viola de gamba (desde Marais hasta Abel).
En lo que se refiere a la música clásica compuesta después de 1960 estoy totalmente de acuerdo contigo.
Por último, gracias a ti Pau, que además de obsequiarnos a diario con el mejor de los regalos, todavía tienes la delicadeza de leer y contestar nuestros comentarios.
Salut!
Frantisek
Frantisek, la verdad que estoy de acuerdo contigo, las sonatas dónde el cello es protagonista, conjuntamente con el clave o el piano, son piezas especiales, sin duda! La viola de gamba, que me perdone mi querido Jordi Savall, es otra de mis asignaturas pendientes... así que, como puedes ver, tengo tanto por aprender que todos los días la música, de una u otra forma, me sorprende!
EliminaY lo de contestar los mensajes para mi no es un deber... sino más bien un enorme placer ya que mis conocimientos son limitados y con vuestra ayuda yo aprendo mucho más!
Gracias a ti y todos los que participan en éste espacio donde el único protagonista es y será siempre la música.
Salut!
Pau
Hi, Paul,
ResponEliminaI stop your site every so often and I really appreciate your eclectic choices. Many are first acquaintances for me. Thank you ever so much.
Hi wdriver!
EliminaThanks for your comments, I really appreciate it!
Pau