divendres, 26 d’octubre del 2012

GILLES, Jean (1668-1705) - Laudate nomen Domini

Philippe de Champaigne - The Dream of Saint Joseph
El somni de Sant Josep, obra de Philippe de Champaigne (1602-1674), pintor francès.




Jean Gilles (1668-1705) compositor francès nascut a Tarascon. Setmana totalment heterogènia pel que fa a les nacionalitats dels compositors que hi participen. Viatgem en el temps i submergim-nos de ple en el barroc francès per conèixer un dels principals referents, tot i la malaguanyada vida que va tenir, de l'art del nostre país veí. El seu camí el començaria en relació amb el cor de veus blanques de la Catedral de Saint Sauveur a Aix-en-Provence on no només aprendria l'art vocal sinó que acabaria sent-ne el mestre musical. Talment com la majoria dels seus contemporanis francesos que dedicaven el seu talent a la música, el referent de Gilles va ser André Campra. Comprensible entendre que el gruix de la seva producció sigui quasi exclusivament religiosa. I dins de l'univers litúrgic, el seu rèquiem és el treball més àmpliament representat i reproduït del repertori del francès. Un rèquiem que paradoxalment fou estrenat en la mor del seu autor. L'estil i el mètode de Gilles és clarament francès, en el sentit que representa fidelment l'escola iniciada per Lully a mitjans del segle XVII. Allunyada dels postulats alemanys o italians, el francès és contraposa en certa forma als estils dels seus veïns tant coneguts per tots nosaltres. Avui, i tenint en compte que no trobarem obres instrumentals editades de Gilles, ens resultarà fàcil endevinar la música que podrem escoltar en aquest divendres de tardor. D'entrada, el grand motet Laudate nomen Domini. El terme grand motet fa referència a un mètode de composició endèmic i autòcton de la França barroca. Predomini del doble cor, parts dramàtiques en contraposició a seccions de jubileu i joia i a on la orquestra, en nombre i en intensitat, té certament la obligació de ser-ne, també, la protagonista. Contraposat amb la segona obra del dia, el petit motet Afferte Domino. Una obra de caràcter religiós més íntima, per a soprano i acompanyat per l'eclesiàstica sonoritat de l'orgue, instrument molt popular en aquell temps. La tercera partitura tornarà en la forma de grand motet Laeatus Sum. Una obra de caràcter entusiasta, metodològicament idèntica al grand motet inicial i a on els cors i el refinament solista en són els absoluts protagonistes. Jean Gilles és certament desconegut si bé resulta encantadorament encisador escoltar-ne les obres que se n'han editat. Ell va formar part d'una genuïna generació d'autèntics mestres de l'art barroc com el mateix Campra, Dumont, Charpentier, Rameau o Couperin... entre molts altres. Sense desmerèixer cap d'ells i amb clara voluntat d'anar-los recuperant de forma progressiva, gaudim del paisatge artístic d'un francès que, tot i els pocs anys de vida, ens va regalar autèntiques meravelles pels sentits!

L'ensemble instrumental, el cor i solistes de les Festes d'Orphée ens interpreten excel·lentment les obres del dia sota la direcció de Guy Laurent.

Gaudiu i compartiu!


Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Publicado por Paul Muad Dib

1 comentari:

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)